Resultats de la cerca

A Bolonya féu imprimir, el 1526, una traducció llatina de la introducció de Maimònides al tractat Els principis dels pares El 1532 es traslladà a Roma, on esdevingué metge del papa Pau III Traduí diverses obres filosòfiques de l’hebreu al llatí

Vida i obra No consta amb certesa el lloc de naixença Un document inèdit medieval ~1400, exhumat per John F Benton, de Passadena Califòrnia, el fa nascut a Villanueva de Jiloca, prop de Daroca Aragó Probablement emparentat amb el franciscà Bernat de Vilanova, hauria anat a viure de jove a la diòcesi de València, i allà habità la seva filla Maria, monja dominicana La seva muller, Agnès Blasi, de Montpeller, era tia dels metges Ermengol i Joan Blasi Estudià medicina i lletres a l’Studium de Montpeller i el 1260 s’hi graduà de mestre en medicina Si certament ell fos l’autor del gran tractat…

Després dels avalots contra els jueus de Mallorca el 1391, es traslladà a Alger, on visqué com a metge i rabí i on esdevingué, després de la mort d’Iṣḥaq Perfet el 1408, el cap espiritual de la comunitat sefardita A més del propi epitafi, escriví, en una de les 802 respostes seves a qüestions de dret que s’han conservat, el catàleg de les 23 obres que havia compost, entre les quals, parlant de tota ciència, hi ha comentaris bíblics, moralitzants i talmúdics, llibres de polèmica filosòfica i religiosa contra el cristianisme i l’islamisme, les contradiccions dels quals coneixia bé…

La llegenda la humil Griselda sofreix pacientment les cruels proves que li imposa el seu marit per a comprovar la seva fidelitat, ja coneguda abans de Boccaccio, arribà, però, a tot Europa mitjançant aquesta versió de Petrarca, i la seva fortuna posterior fou considerable en diferents països i en diferents èpoques L’interès de la traducció de Bernat Metge, també en forma epistolar, rau sobretot en l’excellència de la prosa i en el fet de ser un dels primers elogis en llengua vulgar del Petrarca humanista Bibliografia Butinyà Jiménez, J 2002 Del “Griselda” català al castellà…

Acabà els estudis de medicina a la Universitat de Barcelona el 1946 i es doctorà per la Universitat de Madrid el 1951 Deixeble directe del seu pare en l’ especialitat urològica , amplià estudis a l’estranger, on aprengué les tècniques d’urologia més modernes, que aplicà en tornar a Catalunya El 1972 fou nomenat catedràtic numerari d'urologia a la Universitat de Barcelona, de la qual fou vicerector els anys 1973-80 i més tard nomenat professor emèrit 1988 El 1994 exercí la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona Els seus cursos internacionals d’urologia tingueren també ampli ressò…

Començà a navegar el 1970 en classe optimist Es traslladà a Barcelona, on desenvolupà la major part de la seva activitat com a regatista En classe finn guanyà la medalla d’or als Jocs Olímpics de Seül 1988, al Campionat del Món 1987 i al Campionat d’Europa 1988 En classe star aconseguí dues medalles d’or al Campionat del Món 1982, 1983 i una altra al Campionat d’Europa 1982 Participà en cinc Jocs Olímpics Mont-real 1976, Moscou 1980, Los Angeles 1984, Seül 1988 i Atlanta 1996 Aconseguí un diploma olímpic a Los Angeles i Atlanta A partir del 1996 navegà en classe creuer i assolí diferents…

Estudià filosofia i medicina a la Universitat de València i, des del 1872, exercí com a metge a Sagunt Fou cronista de la seva ciutat natal, membre de la Comissió Provincial de Monuments i corresponent de la Real Academia de la Historia Mantingué relacions intellectuals amb historiadors com Roc Chabàs i Julià Ribera, i amb els bibliòfils Josep E Serrano i Morales i Josep Vives Ciscar Fora del País Valencià, es relacionà amb Manuel de Bofarull, director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, i amb Emil Hübner, amb qui collaborà en l’elaboració del seu famós corpus d’inscripcions…

Estudià medicina i filosofia a les universitats de Leipzig, Bolonya, Pàdua i Ferrara, on es graduà en medicina Exercí de metge a la localitat minera de Joachimsthal Jáchymov, Bohèmia 1527-33, on s’afeccionà a la mineralogia i a la metallúrgia, i després a Chemnitz, Saxònia 1534-55 Deixà nombrosos escrits sobre mineria i mineralogia Bermannus, sive de re metallica dialogus 1530, De ortu et causis subterraneorum 1546, De natura fossilium 1546, on intentà una classificació dels minerals basant-se en llurs propietats físiques, De veteribus et novis metallis 1546, etc La seva obra més…

Essent metge de Benet XIII fou el capdavanter de la disputa de Tortosa , per a la qual redactà 24 tesis sobre la vinguda del Messies Després de la disputa collaborà activament en la política antijueva Se li atribueix un llibre de medicina compost el 1408 L’opuscle en llatí sobre la vinguda del Messies, juntament amb un altre sobre els errors del Talmud, fou imprès, al segle XVI, amb el títol d' Hebraeomastix

Trajectòria científica La seva carrera científica està vinculada a l’Hospital Clínic de Barcelona, adscrit a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1972 Després d’especialitzar-se en endocrinologia i nutrició 1976, es doctorà el 1982 Cursà un postgrau a la Universitat Lliure de Brusselles 1982-84, i aquest darrer any s’incorporà com a metge adjunt a l’Hospital Clínic, on ha estat cap de la Secció de Diabetis 1992-98, del Servei d'Endocrinologia 1998- 2003, membre 2003 i director des del 2008 de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, de l'Institut d'Investigacions…