Resultats de la cerca
Es mostren 2935 resultats
Karl Ludwig Schmidt
Cristianisme
Teòleg evangèlic alemany.
Professor de Nou Testament a Bonn, en fou acomiadat el 1933 per motius polítics i el 1939 li fou negada la nacionalitat alemanya pels nazis Professor a Basilea 1935-53, fou un dels capdavanters de la Formgeschichte , després d’una primera època en què es mantingué prop de la teologia dialèctica Editor dels Theologische Blätter des del 1922 i redactor en cap de la Theologische Zeitschrift , accentuà la responsabilitat social i política dels cristians Obres Der Rahmen der Geschichte Jesu ‘El marc de la història de Jesús’, 1919, Die Verkündigung der Kirche in der Welt ‘La proclama…
Kitagawa Utamaro
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador japonès.
De la seva obra, repartida en àlbums, es destaquen les illustracions d’ocells, insectes, etc, fetes amb una tècnica minuciosa i amb un gran sentit de l’observació Però la seva millor obra són els motius eròtics i els retrats de prostitutes, emmarcat tot en el baix món de la ciutat, que freqüentà i d’on tragué la font d’inspiració directa La seva pintura més coneguda és Dones vestint-se per a una celebració Niwaka De producció abundant, caigué finalment en un cert manierisme Fou el catalitzador de la tradició de l’escola ukiyo-e i del sentit artístic oriental en la pintura europea…
quironomia
Música
Sistema de direcció coral basat en les indicacions que, sobre ritme, tempo i entonació, dona el director mitjançant els moviments de les mans.
Aquesta pràctica era molt habitual en l’Antiguitat Egipte, Grècia, Bizanci, etc, especialment en cultures sense escriptura musical, en les quals la quironomia servia com a indicació o recordatori d’aspectes bàsics de l’entonació i el ritme Els neumes de la notació quironòmica pretenien imitar els moviments de les mans del director També s’han utilitzat recursos quironòmics per motius purament didàctics És el cas de la mà de Guido i altres sistemes relacionats amb la solmització com l’anomenat fonomímia En un sentit ampli, es podria dir que tots els gestos que fa un director…
roseta
Roseta de llaüt
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Element decoratiu circular situat a la boca o obertura acústica de la taula harmònica d’alguns cordòfons, principalment en llaüts i clavicèmbals.
La roseta tanca parcialment aquesta obertura, per la qual cosa també exerceix una funció acústica En els llaüts més antics es tracta solament d’una gelosia vogida directament sobre la taula harmònica, que posteriorment se substituí per una peça independent, encolada des de dins Es construeix de paper, pergamí o fullola de fusta i sol estar tallada o vogida amb formes geomètriques, amb dibuixos simètrics que poden recordar la disposició dels pètals d’una flor En molts instruments medievals i renaixentistes mostra motius d’estètica àrab En alguns instruments posteriors al segle XVI…
Sergio Sánchez Ortega
Futbol
Futbolista.
Defensa, es formà al planter del Reial Club Deportiu Espanyol i a l’abril del 2005 debutà a la Lliga amb el primer equip Hi romangué la següent temporada i després fou cedit al Real Madrid Castilla i al Racing de Santander En la temporada 2008-09 tornà a l’Espanyol, amb el qual, sumant les dues etapes, disputà 48 partits de Lliga i marcà 3 gols Guanyà una Copa del Rei 2006 Després ha jugat amb el Sevilla 2009-11, on estigué un any inactiu per motius de salut, i el Màlaga Ha estat quatre vegades internacional sub-21 i ha format part de la selecció catalana
Vladimir Stevovski
Voleibol
Jugador i entrenador de voleibol.
Collocador, vestí la samarreta del FK Rabot-nic ki macedoni fins que la temporada 2002-03 fitxà pel Sant Pere i Sant Pau de Tarragona, juntament amb el seu germà Aleksandar, l’any que el conjunt debutava a la Superlliga Referent dins l’equip, hi jugà més de vuit temporades i arribà a ser-ne el capità En el seu palmarès hi figura una Lliga FEV i la Copa FEV ambdues la temporada 2006-07, i un ascens a primera estatal 2012 després que l’equip renunciés de categoria per motius econòmics També exercí d’entrenador del primer equip Amb la selecció de Macedònia arribà al centenar de…
Vicenta Pubill Font
Futbol
Futbolista.
Fou una de les pioneres del futbol femení a Catalunya, debutant a la Lliga Pernod l’any 1972 Jugà com a migcampista en el Futbol Club Barcelona i el Piacenza italià 1979-83 De retorn a Catalunya, s’incorporà a la Penya Barcelonista Barcilona 1983-89, amb la qual disputà la final de Copa 1985 i guanyà la primera Lliga femenina 1989 Marxà a Rússia per motius d’estudis, i jugà al FC Aurora de Sant Petersburg 1989 abans de retirar-se Disputà el primer partit internacional de la selecció espanyola, l’any 1972, amb la qual jugà 4 partits També formà part de la selecció catalana
Sant Pere de Castellar de la Ribera
Art romànic
Situació L’església i el castell, tal com eren a mitjan segle passat, segons un dibuix de C Langlais En un turó a l’esquerra de la ribera Salada, al peu de la carretera de Solsona a Basella, hi ha l’església de Sant Pere i, enganxada a aquesta, cal Jalmar, on en guarden les claus En aquest mateix indret encara hi ha vestigis de l’antic castell Mapa 291M781 Situació 31TCG689537 S’hi arriba per la carretera de Solsona a Basella Vora la carretera, i a mà dreta, queda el poble de Castellar, format per la rectoria, la casa del comú i un parell de cases de pagès, edificis presidits per l’església…
Sant Julià de Corts (Cornellà del Terri)
Art romànic
Situació Façana de l’església sobrealçada i coronada més tardanament per una torre campanar a l’angle nord-est F Tur El veïnat de Corts és situat a la vora dreta de la riera de Matamors, en un petit promontori Depèn administrativament del municipi de Porqueres La seva església, dedicada a Sant Julià, és dins el petit nucli del veïnat i s’hi accedeix per un recinte tancat, formant un espai anterior a la porta principal clos pel cementiri i un mur de tanca Mapa L32-18295 Situació 31TDG826607 Sortint de Banyoles, cal prendre la carretera de Girona C-150 i a 2 km del nucli punt quilomètric 11…
stambha
Arquitectura
Element arquitectònic commemoratiu en forma de columna o de torre, decorat amb inscripcions i motius religiosos, propi de l’arquitectura de l’Índia.
Denominació procedent del sànscrit
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina