Situació
L’església i el castell, tal com eren a mitjan segle passat, segons un dibuix de C. Langlais.
En un turó a l’esquerra de la ribera Salada, al peu de la carretera de Solsona a Basella, hi ha l’església de Sant Pere i, enganxada a aquesta, cal Jalmar, on en guarden les claus. En aquest mateix indret encara hi ha vestigis de l’antic castell.
Mapa: 291M781. Situació: 31TCG689537.
S’hi arriba per la carretera de Solsona a Basella. Vora la carretera, i a mà dreta, queda el poble de Castellar, format per la rectoria, la casa del comú i un parell de cases de pagès, edificis presidits per l’església. (JCS)
Història
Al capbreu, sovint citat, de l’any 839 (còpia del segle XI) consta ja Castellar (“Castel lar”).
La documentació és més aviat escassa, però per ella sabem que ja el 10 de gener de 1037 un tal Ramon deixà en el seu testament una mula a Sant Pere de Castellar; un altre testament del 20 de setembre de 1177 parla de l’honor que Ot Berenguer donà a Sant Pere de Castellar. Finalment, Sant Pere de Castellar apareix esmentat el 20 de setembre de 1332, en la venda del mas Purgimon, situat dins la parròquia de Castellar. (JCS)
Església
Pel que fa a l’aspecte arquitectònic, l’església actual ha canviat molt respecte a la primitiva, bé queprobablement de l’enderroc de la romànica i del castell fou aprofitada la pedra per a bastir-ne no sols el temple, sinó també les altres dependències annexes. (JCS)
Escultura
Bloc esculpit de pedra que probablement procedeix de l’església romànica primitiva. Actualment es troba al mur de tramuntana del temple, vora el frontis. Eltema ornamental és format per dos cercles, amb un motiu floral en forma d’estrella de sis puntes i una creu potençada.
L. Prat
Al mur de tramuntana del temple, vora el frontis, hi ha encastat un bloc de pedra rectangular, bé que mutilat, decorat amb dos motius inscrits en sengles cercles. A l’esquerra hi ha un motiu d’estructura radial —una flor de sis pètals estilitzats o una estrella de sis puntes—; a la dreta, amb un diàmetre superior, el cercle corresponent inscriu una creu potençada. Mitjançant uns recursos tècnics senzills, com el rebaixat de la superfície per donar relleu a la creu, o les incisions en l’altre cas, s’assoleix un treball en què les formes queden ben determinades.
Els dos motius tenen molt a veure amb els que decoren sarcòfags i altres elements de caràcter funerari, i que tenen un simbolisme relacionat amb la idea de la salvació de l’ànima, ja que la creu s’ha d’entendre com a signe de redempció, i el motiu floral, tant pel nombre de pètals(*) com per la forma(*) al·ludeix a l’ànima. En sarcòfags del mateix Solsonès apareixen ambdós motius, d’acord amb variants respecte a la forma de la creu i al nombre de pètals, com en els de Santes Creus (al mateix terme de Castellar de la Ribera) i el de Linyà-1 (Navès)(*), en el darrer dels quals apareix una flor tractada de manera anàloga a la del cas que ens ocupa, és a dir, que sembla que s’inscriu en un hexàgon. Al bloc de pedra de Santa Eulàlia de Timoneda (Lladurs) es combinen els mateixos elements. Fora del Solsonès, podem destacar uns sarcòfags conservats al Museu Episcopal de Vic, en els quals, als costats de la creu, hi ha sengles flors també de sis pètals(*), motiu pel qual, i com succeeix en altres casos, es pot imaginar per a l’exemplar tractat un esquema semblant en el seu estat inicial, així com la seva pertinença a un sarcòfag.
La datació de la peça és problemàtica, i cal considerar-la anterior a la de la construcció de la qual forma part actualment. Es tracta de motius d’una llarga tradició, però que són treballats amb recursos senzills que responen a amples marges cronològics, en palesar una tosquedat pròpia d’àmbits populars, en els quals, peces d’una data aparentment endarrerida, són d’època baix-medieval(*). Com en el cas de Sant Climent de Castelltort (Guixers, Solsonès) ens trobem davant una peça reaprofitada, que potser pugui fer pensar en una llinda, com la d’algunes esglésies de la Vall d’Aran, que ofereixen una temàtica del mateix caràcter, i en una zona on es mantigueren amb força les tradicions d’origen llunyà fins a dates avançades(*). Un altre carreu és a l’interior dels baixos de la rectoria; en ell també hi ha esculpida una creu potençada a mà esquerra i un gran sol a mà dreta. El pas dels anys i les vicissituds sofertes fan que aquests blocs siguin bastant erosionats. Això i algun senyal de picapedrer és tot el que es pot ressenyar. (JCSo)