Resultats de la cerca

A Anglaterra, on difongué la viola d’amor, fou invitat, ensems amb Händel i Bononcini, a la direcció musical d’una acadèmia de teatre italià És autor d’òperes, oratoris Passione , 1693 i música de cambra sis sonates per a viola d’amor

Fou catedràtic d’orgue i director 1929-55 del conservatori de Parma Actuà per tot Europa, sovint amb altres solistes Deixà peces per a piano i òperes, com Ciottolino 1922, per a infants, Ghirlino 1940 i La capanna dello zio Tom 1953

Formada amb Agostino Roche, debutà a Torí 1930 amb l’ Elektra de R Strauss Especialitzada en repertori verdià i verista, mantingué també en actiu òperes antigues Poliuto , de Donizetti, La vestale , de Spontini Actuà sovint al Liceu de Barcelona 1947 a 1954

Sovint vinculat a les manifestacions militars, processons o altres solemnitats, sol ésser de ritme binari És molt freqüent en obres escèniques com la marxa nupcial de Lohengrin , de Wagner, o la triomfal d' Aïda , de Verdi i en algunes òperes i obres orquestrals de Mozart

Professà al conservatori d’Hamburg, on conegué Mahler, al de Viena i en el període de 1919-31 al de Praga Deixà cinc simfonies i òperes, entre les quals Eva 1899 i Srdce ‘El cor’, 1923, quatre misses i música incidental i de cambra

Dirigí i renovà els conservatoris de Versalles 1931-41 i París 1941-54, on, durant l’ocupació nazi, s’oposà fermament a la deportació dels alumnes Escriví òperes La femme à barbe 1938, Lucifer 1948, d’estil molt personal, la suite Bal vénitien 1930, etc

Es donà a conèixer a Roma amb la seva òpera Quinto Fabio 1738 Hom en conserva dos Stabat Mater , l’òpera Giunio Bruto 1748 i l’òpera còmica Il governatore 1747 Introduí fragments concertants en les òperes còmiques També escriví cantates, àries i duos

Actuà a Roma a partir del 1619 Publicà diversos madrigals, àries, misses i salms a diferents veus Autor de diverses obres escèniques imitades de les òperes florentines, com Il Sant'Alessio 1634, amb fragments monòdics que alternen amb uns altres de corals i instrumentals

Juntament amb JPRode i PBaillot, fou el cap de l’escola violinística dita de París És autor d’una quarantena d’òperes còmiques Beethoven li dedicà la seva sonata Opus 47 per a violí i piano, que, per això, és coneguda amb el seu nom

Després d’estudiar dret i d’exercir l’ofici de militar, es dedicà a una producció abundosa d’òperes còmiques més de 50, molt populars al seu temps Nina ou la Folle par amour 1786, Maison à vendre 1800, etc També compongué duets, quartets i romances