Resultats de la cerca
Es mostren 2003 resultats
Taiwan 2018
Estat
L’empitjorament de la situació econòmica i el descontentament social amb la política fiscal del Govern van desgastar enormement l’executiu de Tsai Ing-wen al llarg de l’any 2018 Al novembre, la presidenta es va veure obligada a dimitir com a líder del Partit Demòcrata Progressista PDP després d’una severa derrota a les eleccions locals davant de l’històric Kuomintang Els mals resultats del Govern, al poder des del 2016, van ser interpretats com un càstig de l’opinió pública a l’estratègia d’enfrontament permanent de l’executiu amb la Xina continental, que va endurir la seva pressió…
tessàlic
Lingüística i sociolingüística
Dialecte grec antic, pertanyent al grup eòlic, parlat a la Tessàlia fins a l’època romana, sense perdre els seus trets més característics.
revolució
Política
Canvi en profunditat, global i dràstic de les institucions polítiques i socials o de les estructures econòmiques d’una societat.
Segons el marxisme, les institucions o estructures d’una societat resisteixen el pas del temps mitjançant l’aplicació de successives reformes que, a la llarga, aguditzen les contradiccions del sistema i duen a una situació revolucionària, en la qual es produeix un augment de la consciència històrica i grans crisis En aquest sentit, revolució s’oposa a evolució i a reforma i suposa un canvi qualitatiu en les relacions existents en la lluita de classes Així, la Revolució Francesa significà el triomf de la burgesia sobre la noblesa i la revolució socialista representa el triomf del proletariat…
la Pobla de Sant Miquel
la Pobla de Sant Miquel
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Racó, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al sector oriental de la comarca, al límit amb Aragó.
El terreny és molt accidentat pels contraforts de la serra de Javalambre, les serres de La Matanza puig de Calderon, 1 839 m alt, al límit amb Aragó, el punt més alt del País Valencià i de Tortajada El 85% del terme no és conreat, amb predomini de l’àrea forestal 3 600 ha i gran extensió de matollar 1 800 ha Els conreus es limiten a un centenar d’ha dedicades sobretot a cereals blat i ordi i vinya La ramaderia ovina uns 2 000 caps aprofita els pasturatges locals A partir del 1950 s’ha accentuat la minva de la població ja iniciada al s XIX, fins a perdre una tercera part dels habitants en 1960…
Eleccions generals a l’Estat espanyol
Se celebren eleccions generals anticipades a l’Estat espanyol El PSOE, amb 120 escons al Congrés, és la força més votada, tot i que perd 3 diputats respecte a les eleccions de l’abril El PP, amb 87, augmenta la representació en 21 i és segona força El segueix l’extrema dreta de Vox 52 que augmenta de 28 Unidas Podemos UP, amb 26, és quarta força amb una pèrdua de 7 escons ERC ocupa el cinquè lloc 13, per davant de Cs 10, que cau en perdre 47 diputats JxCat 8 ocupa la setena posició A Catalunya, ERC és primera força, el PSC segona 12 i JXCat tercera La CUP, que concorre per primer cop en unes…
divino
Música
Nom donat al contrapàs llarg, amb text sobre la Passió de Jesucrist, cantat i dansat durant la quaresma i la Setmana Santa en moltes poblacions de la Catalunya Vella fins al final del segle XIX.
Pel que sembla, originàriament designà una dansa litúrgica popular, ballada probablement a l’interior de l’església, que, sense perdre el caràcter solemne i religiós, passà a la plaça pública El nom sembla que prové de l’expressió a lo divino , una de les utilitzades per a anomenar una peça contrafeta o parodiada a l’espiritual El text, amb variants, era editat en fulls solts, en què sovint s’incloïa la descripció de la manera de dansar el contrapàs i gravats que representaven els músics i els dansaires Caigut en l’oblit, el text sencer cantat fou transmès per Miquel Puigbò, conegut per en ’…
gavota
Música
Dansa popular francesa estesa sobretot a la Bretanya, la Provença i en algunes àrees del País Basc.
A partir del segle XVI -i fins al segle XVIII-, dansa cortesana francesa generalment escrita en compàs partit 2/2, de tempo viu o moderat, formada generalment per frases repetides de quatre o vuit compassos amb anacrusi de mig compàs i motius rítmics senzills Coreogràficament derivava de l’antiga branle del segle XVI Especialment popular a la cort de Lluís XIV, s’introduí als ballets i les òperes de GB Lulli i JP Rameau, com una mena de contradansa Esdevingué una forma instrumental d’importància per a grups de cambra i de manera especial per a clavicèmbal, sense perdre, però, la textura…
Margarida de Prades
Història
Reina de Catalunya-Aragó, segona muller del rei Martí I.
Filla de Pere de Prades i de Joana de Cabrera, era rebesneta del rei Jaume II S'educà a la cort de la reina Maria de Luna, on residí almenys des del 1399 En plantejar-se el problema de la successió, Martí l’Humà la preferí a Cecília d’Aragó, germana del comte Jaume II d’Urgell, i s’hi casà, el 17 de setembre de 1409, amb la benedicció del papa Benet XIII Restà vídua pocs mesos després, sense haver aconseguit la desitjada descendència El 1415 contragué un nou matrimoni canònic, però secret, per tal de no perdre la dignitat de reina i les rendes corresponents, amb Joan de Vilaragut i Álvarez de…
Rinus Michels
Futbol
Nom amb el qual fou conegut l’entrenador de futbol holandès Marinus Hendrikus Jacobus Michels.
Jugà a l’Ajax d’Amsterdam del 1945 al 1958, i després de dues temporades al Zandvoortmeuwen, entrenà en dues etapes l’Ajax 1965-71 i 1975-76 i el FC Barcelona 1971-75 i 1976-78, i més tard els equips Los Angeles Aztecas, Bayern Leverkusen i Colònia, a més de la selecció dels Països Baixos 1974, 1986-88 i 1990-92 A l’Ajax coincidí amb una generació de futbolistes joves i de gran talent, liderats per Johan Cruyff, amb els quals posà en pràctica un estil de joc revolucionari, l’anomenat “futbol total” que feu guanyar a l’equip quatre títols de Lliga i una Copa d’Europa, estil que introduí a la…
Sant Miquel de la Guàrdia (les Masies de Roda)
Art romànic
Situada dins l’antic terme de la ciutat de Roda, al lloc anomenat la Guàrdia Durant un període de temps fou una petita parròquia per passar a sufragània de Sant Pere de Roda, si bé depenia del monestir de Sant Pere de Casserres, la qual cosa motivà algun conflicte L’església de Sant Miquel és documentada l’any 1012, mentre que el lloc de la Guàrdia ho era des del 927 Abans del 1050 ja figura com a parròquia, però aquesta condició la deixà abans del 1330, puix que aquest any ja consta que no n’era Abans, l’any 1116 el bisbe de Vic, Ramon Gausfred, l’havia donada al monestir de Sant Pere de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina