Resultats de la cerca
Es mostren 2000 resultats
fraseologia esportiva
Esport general
Segons el Diccionari de la llengua catalana, la fraseologia és el conjunt de maneres de dir característiques d’una llengua, d’un sector o d’un autor.
I posa, com a exemples, Fraseologia catalana La fraseologia esportiva La fraseologia constitueix un fenomen central de la llengua i el seu coneixement significa el més alt nivell del domini de qualsevol idioma L’esport i el joc tenen un arrelament social tan ampli que han propiciat la formació de frases fetes, d’expressions, de refranys, de modismes, etc, que relacionen llengua i esport i que, després que el seu origen esportiu hagi evolucionat, s’han incorporat a l’ús general de la llengua El món de l’esport ha donat lloc a frases fetes i refranys que…
la Pobla de Sant Miquel
la Pobla de Sant Miquel
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Racó, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al sector oriental de la comarca, al límit amb Aragó.
El terreny és molt accidentat pels contraforts de la serra de Javalambre, les serres de La Matanza puig de Calderon, 1 839 m alt, al límit amb Aragó, el punt més alt del País Valencià i de Tortajada El 85% del terme no és conreat, amb predomini de l’àrea forestal 3 600 ha i gran extensió de matollar 1 800 ha Els conreus es limiten a un centenar d’ha dedicades sobretot a cereals blat i ordi i vinya La ramaderia ovina uns 2 000 caps aprofita els pasturatges locals A partir del 1950 s’ha accentuat la minva de la població ja iniciada al s XIX, fins a perdre una tercera part dels habitants en 1960…
revolució
Política
Canvi en profunditat, global i dràstic de les institucions polítiques i socials o de les estructures econòmiques d’una societat.
Segons el marxisme, les institucions o estructures d’una societat resisteixen el pas del temps mitjançant l’aplicació de successives reformes que, a la llarga, aguditzen les contradiccions del sistema i duen a una situació revolucionària, en la qual es produeix un augment de la consciència històrica i grans crisis En aquest sentit, revolució s’oposa a evolució i a reforma i suposa un canvi qualitatiu en les relacions existents en la lluita de classes Així, la Revolució Francesa significà el triomf de la burgesia sobre la noblesa i la revolució socialista representa el triomf del proletariat…
Eleccions generals a l’Estat espanyol
Se celebren eleccions generals anticipades a l’Estat espanyol El PSOE, amb 120 escons al Congrés, és la força més votada, tot i que perd 3 diputats respecte a les eleccions de l’abril El PP, amb 87, augmenta la representació en 21 i és segona força El segueix l’extrema dreta de Vox 52 que augmenta de 28 Unidas Podemos UP, amb 26, és quarta força amb una pèrdua de 7 escons ERC ocupa el cinquè lloc 13, per davant de Cs 10, que cau en perdre 47 diputats JxCat 8 ocupa la setena posició A Catalunya, ERC és primera força, el PSC segona 12 i JXCat tercera La CUP, que concorre per primer…
Margarida de Prades
Història
Reina de Catalunya-Aragó, segona muller del rei Martí I.
Filla de Pere de Prades i de Joana de Cabrera, era rebesneta del rei Jaume II S'educà a la cort de la reina Maria de Luna, on residí almenys des del 1399 En plantejar-se el problema de la successió, Martí l’Humà la preferí a Cecília d’Aragó, germana del comte Jaume II d’Urgell, i s’hi casà, el 17 de setembre de 1409, amb la benedicció del papa Benet XIII Restà vídua pocs mesos després, sense haver aconseguit la desitjada descendència El 1415 contragué un nou matrimoni canònic, però secret, per tal de no perdre la dignitat de reina i les rendes corresponents, amb Joan de Vilaragut i Álvarez de…
Aristides Maria Pereira
Política
Polític de Cap Verd.
Radiotelegrafista, fou destinat a Guinea-Bissau, d’on arribà a ser cap dels serveis de telecomunicacions Des del final de la dècada dels anys quaranta s’involucrà en la lluita per la independència i cofundà el Partido Africano da Independência da Guiné e Cabo Verde PAIGC el 1956, del qual fou secretari general 1973 i el principal líder, juntament amb Amílcar Cabral Assolida la independència 1975, esdevingué el primer president de Cap Verd El 1980 l’enderrocament de Luis Cabral germà d’Amílcar a Guinea-Bissau el distancià d’una prevista unió d’ambdós territoris de l’excolònia portuguesa…
Rinus Michels
Futbol
Nom amb el qual fou conegut l’entrenador de futbol holandès Marinus Hendrikus Jacobus Michels.
Jugà a l’Ajax d’Amsterdam del 1945 al 1958, i després de dues temporades al Zandvoortmeuwen, entrenà en dues etapes l’Ajax 1965-71 i 1975-76 i el FC Barcelona 1971-75 i 1976-78, i més tard els equips Los Angeles Aztecas, Bayern Leverkusen i Colònia, a més de la selecció dels Països Baixos 1974, 1986-88 i 1990-92 A l’Ajax coincidí amb una generació de futbolistes joves i de gran talent, liderats per Johan Cruyff, amb els quals posà en pràctica un estil de joc revolucionari, l’anomenat “futbol total” que feu guanyar a l’equip quatre títols de Lliga i una Copa d’Europa, estil que introduí a la…
forner | fornera
Història
Persona que tenia forn per a coure el pa que portaven particulars, i igualment carn, peix o volateria.
La desaparició del pastar casolà, sobretot a ciutat, els feu perdre importància com a ofici propi i donà lloc a l’acaparament per part del flequer de tots els treballs relacionats amb el pa i el forn Les primeres ordinacions dels forners de Barcelona són del 1322 el 1368 forners i flequers constituïren una confraria comuna, i el 1448 un sol gremi, que es regí per les ordinacions del 1453 i del 1807, vigents fins el 1833 La formació d’un gremi únic de forners i de flequers fou general els de València són coneguts com a gremi des del 1373, i reberen noves ordinacions el 1629 privilegi del…
Sant Miquel de la Guàrdia (les Masies de Roda)
Art romànic
Situada dins l’antic terme de la ciutat de Roda, al lloc anomenat la Guàrdia Durant un període de temps fou una petita parròquia per passar a sufragània de Sant Pere de Roda, si bé depenia del monestir de Sant Pere de Casserres, la qual cosa motivà algun conflicte L’església de Sant Miquel és documentada l’any 1012, mentre que el lloc de la Guàrdia ho era des del 927 Abans del 1050 ja figura com a parròquia, però aquesta condició la deixà abans del 1330, puix que aquest any ja consta que no n’era Abans, l’any 1116 el bisbe de Vic, Ramon Gausfred, l’havia donada al monestir de Sant Pere de…
Santa Anna de Llavorsí
Art romànic
El lloc de Llavorsí és esmentat l’any 1149, en la consagració de l’església del monestir de Gerri, en què el monestir rep de Mir Garreta un mas a Loberciu Aquesta propietat apareix confirmada en la butlla del papa Alexandre III de l’any 1164, però posteriorment degué perdre-la, ja que l’any 1220 Guillem de Bellera restituí al monestir de Gerri un mas a Llavorsí, que ja havia estat donat pel seu avi El lloc de Llavorsí formava part dels dominis dels comtes de Pallars, i al segle XV passà als ducs de Cardona, marquesos de Pallars Pels volts del 1526 regia la rectoria de Labarçi , de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina