Resultats de la cerca
Es mostren 643 resultats
vori

Elefant amb els dos ullals ben visibles en primer terme
Art
Economia
Història
Zoologia
Forma diferenciada de la dentina dels ullals de l’elefant (en el cas del mamut o altres mastodòntids hom parla de vori fòssil), de les dents canines de la morsa i del senglar, de les defenses del narval, etc.
Ús comercial Comercialment són apreciats només els ullals de l’elefant, que poden passar de 3 m de llargada, pesen fins a 70 kg i tenen una duresa de 2 a 2,5 Des del 1973, un conveni internacional per a la protecció de les espècies en perill d’extinció prohibeix la cacera de l’elefant asiàtic i limita estrictament la de l’africà Per aquest motiu, molts objectes que eren fets amb vori són actualment fabricats amb materials sintètics, els quals, d’altra banda, són també més barats Hom pot treballar el vori i polir-lo fàcilment Comercialment hom sol distingir-lo segons les tonalitats de color,…
romanització
Història
Lingüística i sociolingüística
Procés d’implantació de l’organització i de la cultura de Roma arreu de l’imperi Romà.
La unitat política donà lloc a la unitat cultural i lingüística que tant havia d’influir, de retop, en la difusió del cristianisme Roma ocupava el centre geogràfic de l’Imperi, que s’estenia a l’entorn de la mar Mediterrània, convertida per als romans en mare nostrum la unitat política s’establí, doncs, al voltant de la seva àrea i fou seguida de la unitat cultural facilitada per l’ús del llatí i les comunicacions que assegurava aquesta mar Així la Mediterrània fou l’eix d’unió per als pobles de l’Imperi Només l’Orient, proveït d’una cultura superior, l’hellenística, mantingué, tret de Dàcia…
Pont de Caldes de Montbui
Art romànic
Situació Antic pont medieval sobre la riera de Caldes, modificat en la seva part alta per exigències de l’actual utilització Rambol Aquest pont, conegut vulgarment com a “pont romà”, forma part de la xarxa viària de Caldes de Montbui, al sector de ponent És al final del carrer del Pont i prop de l’antic portal del mateix nom La seva missió és la de salvar el fort desnivell que provoca la riera de Caldes Per aquest pont passava el camí, de tradició romana, que unia Caldes amb Sentmenat i Ègara Terrassa encara avui, malgrat que el camí ha caigut en desús, continua comunicant el nucli de la…
Antoni Gaudí i Cornet

Antoni Gaudí i Cornet
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Nat d’una família de calderers —sempre reivindicà aquest ofici familiar com a origen de la seva personal visió i comprensió de l’espai—, anà a Barcelona el 1870 per estudiar arquitectura, cosa que féu alhora que treballava en diferents estudis d’arquitectes i de mestres d’obres Hom pot dividir la seva producció —en la seva major part construïda a Barcelona— en quatre etapes La primera va des del 1878 —any que es titulà— fins al 1882 i és marcada per la comunió de l’arquitecte amb l’ideari cooperativista totes les obres d’aquells anys són de caire urbà i social collaborà amb Josep Fontserè al…
Sant Corneli de la Muga (Bassegoda)
Situació L’església de Sant Corneli de la Muga o Sant Corneli de Ribelles, en ruïnes ja fa molts anys, ha estat recentment netejada de bardisses pels afeccionats a l’art romànic de Figueres Es troba vora la font de Sant Corneli, entre prades Mapa 219M781 Situació 31TDG673889 Hom pot arribar a l’església per tres bandes des d’Albanyà i per la pista que es dirigeix vers ponent, hom passa pel pont sobre la Muga i el pont sobre el torrent de Bassegoda o de Corsavell, deixa el trencant a mà esquerra de la pista, que mena a Cal Nou i voreja la riba dreta de la Muga fins que s’enlaira a un collet…
literatura neerlandesa
Literatura
Literatura desenvolupada en neerlandès.
Bé que una gran part de la literatura neerlandesa medieval es produí a les províncies flamenques i brabantines, superiors econòmicament i políticament, després de la guerra dels Vuitanta Anys les províncies holandeses, més tolerants i més lliures, heretaren el cos econòmic i cultural brabantí Convergiren en un moviment literari clàssic la tradició de les “cambres de retòrica” i els ideals del Renaixement Breero, poeta líric popular, introduí formes noves de la comèdia, PC Hooft experimentà una literatura de tendència italianitzant cercle de Muiden i J van den Vondel conreà el drama bíblic…
escriptura visigòtica
escriptura visigòtica carolina en un còdex gironí de la Collectio Canonum Hispana (~980)
© Fototeca.cat
Escriptura i paleografia
Escriptura llatina usada en els territoris que formaren l’antic regne visigòtic.
El seu desenvolupament en les distintes regions presenta característiques i duració variables Cal distingir-ne dues formes la cursiva i la minúscula, ambdues derivades de l’escriptura comuna nova del Baix Imperi Romà No fou fins a la segona meitat del segle VII que començà a caracteritzar-se, a la fi del domini visigòtic, i a distingir-se de les escriptures usades en altres regnes germànics La cursiva visigòtica derivà els seus principals elements distintius dels nexes produïts per la velocitat, els quals, en perdre rapidesa, restaren fixats com a parts essencials de certes lletres i formes…
tapisseria
Cocollona, tapís de Carles Delclaux
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Art
Art i tècnica de fer tapissos.
D’origen oriental i d’ús antiquíssim, la tècnica del tapís sembla originària de Babilònia, i fou conreada també a Alexandria i Bizanci Als primers segles de l’era cristiana foren molt importants els teixits coptes Els primers tapissos dels quals hom té referència, a l’antiga Xina, foren confeccionats de seda amb el sistema de teixit a la plana Probablement per la ruta de la seda el tapís arribà als països àrabs, i a través d’aquests a la península Ibèrica arribà a tot Europa a través dels croats que tornaven de Terra Santa Durant els segles XI, XII i XIII la tècnica més usual als països…
Maria Antònia Salvà i Ripoll
Maria Antònia Salvà i Ripoll
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poetessa.
Vida i obra Escriptora de formació autodidàctica Òrfena de mare des de la seva infantesa, el seu pare, que exercia d’advocat, la confià a unes ties a Llucmajor, on residí fins a sis anys Després passà al costat del seu pare a Palma, i feu els seus estudis al Collegi de la Puresa A setze anys tornà a Llucmajor, on residí gairebé tota la vida, amb bones temporades al camp, a la possessió pairal de la Llapassa La motivació d’un ambient familiar illustrat fou decisiva en la seva vocació literària i li permeté gaudir d’una posició privilegiada per a dedicar-se íntegrament a la literatura Fruit d’…
,
Espill de la vida religiosa
Facsímil de la darrera pàgina de l’edició de Lisboa (1541) de l’Espill de la vida religiosa.
© Fototeca.cat
Religió
Literatura catalana
Obra anònima d’espiritualitat asceticomística, publicada el 1515 a Barcelona.
Desenvolupament enciclopèdic Malgrat que ha estat atribuïda tradicionalment a fra Miquel Comalada , del monestir de la Vall d’Hebron Barcelona de l’orde de sant Jeroni, hi ha molts indicis que permeten pensar en una autoria franciscana De fet, l’edició barcelonina consisteix en un abreujament d’una obra més extensa que devia dur pròpiament el títol d’ Espill de la vida religiosa , que cal considerar perduda L’obra finalment impresa incorpora el pròleg escrit per a l’original més extens i que és d’autor diferent del del cos del relat Una nota al final de l’imprès aclareix l’operació…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina