Sant Corneli de la Muga (Bassegoda)

Situació

L’església de Sant Corneli de la Muga o Sant Corneli de Ribelles, en ruïnes ja fa molts anys, ha estat recentment netejada de bardisses pels afeccionats a l’art romànic de Figueres. Es troba vora la font de Sant Corneli, entre prades.

Mapa: 219M781. Situació: 31TDG673889.

Hom pot arribar a l’església per tres bandes: des d’Albanyà i per la pista que es dirigeix vers ponent, hom passa pel pont sobre la Muga i el pont sobre el torrent de Bassegoda o de Corsavell, deixa el trencant a mà esquerra de la pista, que mena a Cal Nou i voreja la riba dreta de la Muga fins que s’enlaira a un collet. Aquesta pista duu a Cal Coll, però cal agafar la de mà dreta, des d’on s’albira Pincaró. La pista passa a frec d’aquesta església i continua, uns 7 km i a mig vessant, resseguint les aigües de la Muga per la riba dreta. A les envistes de l’Hostal de la Muga, l’església de Sant Corneli resta a 100 m a mà esquerra, entre prats desnivellats. És recomanable per a aquest camí un vehicle tot terreny. Hi ha un altre camí més complicat. Hom agafa la pista del Bassegoda fins passat Cal Nou, la qual s’enfila al Pla dels Emigrants o de la Bateria, baixa pel Coll de Principi fins a la Comella, s’enlaira fins el Sobirà i davalla fins a l’Hostal de la Muga. A peu hom pot anar des de Sant Aniol d’Aguges per les canals, a mà dreta del salt del Brull fins a la Comella i Sobirà. Abans de travessar la Muga per anar a l’Hostal, l’església queda a mà dreta. (ANM)

Història

Les notícies sobre aquesta petita església, situada prop del torrent de Sant Corneli, són molt escasses i indirectes. L’any 1278, Bernat Hug de Serrallonga vengué al prior de Santa Maria de Besalú, Ramon, el mas de “Sancti Corneli de Ribellis”, que es trobava dins el terme parroquial de Sant Julià de Ribelles, església de la qual depengué Sant Corneli. Uns anys més tard, el 1314, el prior de Santa Maria de Besalú, Bernat de Banyuls, concedí aquest mas de Sant Corneli de Ribelles a Joan i la seva muller, Sibil·la, veïns de la parròquia de Ribelles.

Actualment aquesta església és en estat ruïnós. (JFC)

Església

Planta, a escala 1:200, de l’església, amb una nau rectangular capçada a llevant per un absis rectangular, tot de mides força reduïdes.

I. Sala

L’església de Sant Corneli de Ribelles o de la Muga és emplaçada dins el terme municipal de Bassegoda.

Només queden algunes restes de l’antic edifici romànic que són suficients per deduir-ne la planta. Queda dreta una part dels murs de la nau, l’arc triomfal que marca el pas al presbiteri i l’absis.

La planta de l’església és d’una sola nau, amb un absis rectangular orientat a llevant i amb una finestra central. Aquest absis, pel que fa a l’eix de la nau, és desplaçat vers el costat de tramuntana bastant acusadament. L’arc de triomf i la volta absidal són de perfil apuntat. No sabem si a la nau hi havia volta, ni si tenia aquest perfil. L’accés a l’edifici és a la façana de ponent, molt desfeta.

L’aparell dels murs ha estat fet de petits carreus de mides diverses. No es constata la perfecció manifestada en altres edificis de la contrada i es fa evident que els murs de la nau foren refets aprofitant els carreus dels murs originals. Al costat de tramuntana sembla endevinar-se un brancal de porta en una part del mur original.

És difícil de datar la construcció d’aquest edifici, atès que hi ha molts pocs elements de judici. Tanmateix, cal ressenyar que altres edificis que tenen la volta apuntada, com per exemple el de Sant Martí de Corsavell, poden ésser datats al segle XII; d’altra banda, la rusticitat dels paraments fa pensar en una data menys avançada, o potser fins i tot en una obra rural encara més avançada, ja dins el segle XIII, moment en el qual cal situar la construcció. (EBC-JAA)

Bibliografia

Bibliografia general

• Francesc Monsalvatje i Fossas: Noticias históricas, vols. XI, XII, XIII i XV, Olot 1899-1919.

Bibliografia sobre l’església

• Ramon Sala i Canadell i Narcís Puigdevall i Diumé: El romànic de l’Alta Garrotxa, Caixa d’Estalvis Provincial de Girona, Olot 1977.
• Josep Murlà i Giralt: Guia del romànic de la Garrotxa, Olot 1983.
• Joan Badia, Benjamí Bofarull, Enric Carreras i Miquel-Dídac Piñero: La cista amb túmul de la creu de Principi, fita del segle X en la toponímia de l’Alta Garrotxa i les restes pre-romàniques de Sant Julià de Ribelles, Geseart, Figueres 1987.