Situació
Antic pont medieval sobre la riera de Caldes, modificat en la seva part alta per exigències de l’actual utilització.
Rambol
Aquest pont, conegut vulgarment com a “pont romà”, forma part de la xarxa viària de Caldes de Montbui, al sector de ponent. És al final del carrer del Pont i prop de l’antic portal del mateix nom. La seva missió és la de salvar el fort desnivell que provoca la riera de Caldes. Per aquest pont passava el camí, de tradició romana, que unia Caldes amb Sentmenat i Ègara (Terrassa); encara avui, malgrat que el camí ha caigut en desús, continua comunicant el nucli de la població amb una de les zones escolars, esportives i residencials dels afores.
Mapa: L37-15(393). Situació: 31TDG089303.
Podem arribar-hi fàcilment pel carrer del Pont, que arrenca de la plaça de la Font del Lleó, on hi ha l’ajuntament i les termes romanes. També podem fer-ho si seguim el Carrer Major de llevant a ponent. (LlFL)
Pont
Alçat, planta i secció d’aquest pont medieval.
J. M. Masagué
Aquest pont consta de dos arcs de mig punt d’amplada diferent, recolzats en un pilar central i dos estreps laterals que l’enllacen amb els marges de la riera. L’arc més gran, a mà esquerra mirant aigües amunt, és el que salva el pas de l’aigua; el de la dreta, de dimensions més reduïdes, és situat en un replà rocós, en una cota més elevada respecte al nivell del llit de la riera.
Damunt el pilar central hi ha una obertura, coronada amb un petit arc de mig punt, que actua d’arc de descàrrega al mateix temps que dona esveltesa i redueix la resistència del pont al pas de l’aigua, en casos d’avingudes cabaloses. A l’estrep esquerre es pot observar la rebranca d’una altra possible obertura d’aquest tipus.
El traçat del pont és recte i s’eixampla als extrems, on conflueix amb els marges. Aquest eixamplament fou realitzat en època posterior. La calçada és de doble pendent, del tipus esquena d’ase, amb el punt més alt situat sobre l’eix de l’arc més gran. El paviment és format per lloses de grans dimensions, molt regulars tant de forma com de mida, que cobreixen una bona part de la calçada. Hom divideix el paviment amb faixes transversals, fetes amb pedres petites, separades per intervals irregulars. Les lloses, com també les pedres de les faixes, presenten un desgast molt elevat. Encara queden unes restes de les baranes, que, a vegades, tot i que han estat eliminades, el mateix paviment suggereix.
Les dovelles dels angles exteriors dels arcs són fetes amb carreus perfectament carejats per les dues cares vistes. L’intradós és fet amb pedres rodades i disposades en plec de llibre. A les arrencades de la volta de l’arc gran són encara visibles els forats usats per a sostenir la cintra de fusta corbada, que va possibilitar la construcció dels arcs, com també un repeu a l’estrep de l’esquerra amb la mateixa funció.
L’aparell dels paraments dels carcanyols és fet amb pedres de paredar disposades en filades horitzontals força regulars. Només es trenca aquesta regularitat als llocs on ha sofert modificacions o afegits.
El pilar central, que forma un sol cos monolític amb el tallamar, és fet amb carreus ben escairats i uniformes. Al lloc d’arrencada, per la part de l’arc petit i la cara aigües avall, alguns carreus són de dimensions molt més grans i de tipus de pedra diferent (pedra de color vermell davant el gris i terrós de la resta). L’estrep de la dreta, des de l’arrencada fins a l’inici de l’arc, és fet també amb aquests carreus. Així mateix, es poden observar restes d’aquest tipus de carreus a la base de l’estrep esquerre.
Cal notar que, davant la perfecció geomètrica de l’arc de l’esquerra, el de la dreta, que uneix el pilar central i l’estrep dret, té el diàmetre més gran que la separació entre ells i manté la unió tangent amb la vertical del pilar central i secant amb l’estrep dret.
Aquest pont, per les seves característiques i tipologia, es pot inscriure dins el grup de construccions civils realitzades durant el segle XIII, amb modificacions i reconstruccions posteriors (segles XVI-XVII i XIX) que aprofiten la situació i les estructures d’un pont anterior, segurament romà, del qual només quedaven restes de les bases dels pilars. (JMaM)
Bibliografia
- Ballart-Villanueva, 1984, pàg. 49
- Cuspinera, 1899, pàg. 110
- Fernández Casado, 1981
- Moreu-Rey, 1962, pàg. 169
- Moreu-Rey, 1964, pàg. 24
- Xalabarder, 1935, pàg. 9
- Zamora, 1973, pàg. 270
- Massagué-Roig, Fernández, 1989, pàgs. 4-11