Resultats de la cerca
Es mostren 2102 resultats
mont Nemrut

Vista del mont Nemrut
Carole Raddato (CC BY-SA 2.0)
Muntanya
Jaciment arqueològic
Muntanya (2.134 m d’altitud) del sud-est de Turquia, coronada al seu cim per grans estàtues que formen part d’una tomba del segle I aC.
El monument funerari, construït l’any 62 aC pel rei Antíoc I de Commagena, està format per les estàtues, unes lloses i un túmul de 49 m d’alçada i 152 m de diàmetre Les estàtues, d’uns 8 m d’alçada, estan assegudes i decapitades es conserven els caps, actualment situats als peus dels respectius cossos Les figures, amb faccions gregues i robes i pentinats perses, representen el rei, dos lleons, dues àguiles i diversos déus de les mitologies grega, armènia i iraniana Hèracles Vahagn, Zeus Aramazd, Ahura Mazdā Ōrmazd, Tique i Apollo Mitra Les diverses lloses amb figueres en baix relleu i…
cimbalom
Música
Instrument cordòfon de la família de les cítares, originari d’Hongria.
El so és produït per la percussió de les cordes per mitjà de dues baquetes lleugerament corbades i recobertes en els seu extrem de dos materials amortidors diferents, de cuir o roba, per tal d’aconseguir dues tonalitats en la mateixa nota Les cordes, en nombre de 35, dobles o triples, són encabides en una caixa trapezoidal que s’aguanta sobre quatre peus, i cadascuna és travessada per cinc ponts de fusta Abasta una extensió de quatre octaves En la seva versió moderna, construïda a la fi del segle XIX, hi ha estat incorporat un pedal per a amortir el so Per bé que és un instrument…
retaule dels Consellers

Retaule dels Consellers
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Nom amb què és conegut el retaule que pintà Lluís Dalmau per a la capella de la Casa de la Ciutat de Barcelona.
Fou contractat, el 1443, pels consellers, i signat i datat el 1445 Se'n conserva la taula central, amb la Mare de Déu amb el nen Jesús a la falda, asseguda en ric setial, entre finestres claraboiades a banda i banda, imatges de santa Eulàlia i sant Andreu, amb grups d’àngels cantors, i als peus, els consellers a la dreta, Joan Llull i Francesc Llobet a l’esquerra, Joan de Junyent, Ramon Savall i Antoni de Vilatorta, agenollats, vestits de cerimònia i amb la semblança individual exigida en el contracte L’obra reflecteix les influències de la pintura flamenca tècnica a l’oli,…
Capella de Sant Joan (Blanes)
Art romànic
La capella o santuari de Sant Joan és situat als peus de la torre i els murs de l’antic castell de Blanes, que per això és conegut com el castell de Sant Joan Es tracta, per tant, d’una capella del castell que pot tenir un origen força remot, dels segles X o XI, que és quan surt documentat el castell L’edifici actual és format per una nau rectangular tardana amb un campanar més modern, pintat de blanc, tot del segle XVII ençà Apareix en la documentació el 1245, en què Guillem de Blanes i la seva esposa Guilleuma hi varen fundar un benefici Al segle XVIII es va abandonar, però fou…
Pan
Mitologia
Divinitat de la mitologia grega.
Déu de les muntanyes i de la vida agresta, en l’himne homèric dedicat a ell és presentat com a fill d’Hermes Cilleni i de la nimfa Dríope Company de Dionís i de les nimfes, amant de la dansa, la música, els boscs i les fonts, és també el patró del repòs de la sesta, en el decurs del qual és capaç d’infondre un terror ‘pànic’ Representat amb banyes i peus de cabra, el seu culte s’estengué des de l’Arcàdia a l’Àtica i a la Magna Grècia, sobretot a l’època hellenística i per influència de la poesia bucòlica La seva figura —representada primer amb un aspecte ferotge, que degenerà…
teorema de la circumferència dels nou punts

Teorema de la circumferència dels nou punts
Matemàtiques
Propietat segons la qual els peus de les altures, els peus de les mitjanes i els tres punts mitjans dels segments que van de l’ortocentre als vèrtexs del triangle són en una circumferència, anomenada circumferència dels nou punts.
Puiggraciós

Santuari de Puiggraciós
© C.I.C - Moià
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Puiggraciós) del municipi del Figueró i Montmany (Vallès Oriental), situat al vessant septentrional del Puiggraciós (807 m), contrafort oriental dels cingles de Bertí.
Segons una tradició, la imatge gòtica segle XV, abans venerada a la parròquia de Montmany, fou trobada en aquest indret i hom hi celebrava anualment una processó des del mateix segle XV El santuari fou bastit en 1701-11 i fou ampliat el cambril i una gran albergueria Del 1910 al 1936 serví de parròquia de Montmany Profanat aquest any, fou restaurat el 1954 i la Mare de Déu declarada patrona de la rodalia vallesana Des del 1973 resideix a l’antiga casa dels ermitans una comunitat de monges benedictines, filial de Sant Pere de les Puelles Conserva la imatge primitiva Torre de l'antic telègraf i…
Maria Àngels Ollé i Romeu
Literatura catalana
Narradora i pedagoga.
Collaborà en diversos mitjans de comunicació relacionats amb l’àmbit educatiu i juvenil “In-fàn-ci-a”, “Faristol”, “Perspectiva escolar”, “Comunicació”, “Cavall Fort” i publicà una extensa obra de narrativa infantil, com Els tres avions amics 1963, El meu pardal 1964, El vaixell bromista 1965, El gat i el lloro 1966, Miau, miau 1971, Ric, rac, ruc 1971, El conte de la lluna callada 1972, Mel i mató 1973, Els gegants 1979, La nina 1979, L’ascensor 1979, De dia, de nit 1980, Quan era petita 1980, La família Massatard 1980, Els bessons 1980, Però no ho diguis a ningú 1981, Conte…
camèlia
Botànica
Jardineria
Gènere d’arbres o arbusts, de la família de les teàcies, de fulles verdes tot l’any, alternes, coriàcies i de flors sèssils grans de 5 a 7 sèpals i de 5 a 9 pètals soldats, que comprèn unes 10 espècies nadiues de l’Àsia tropical i subtropical, algunes de les quals foren introduïdes a Europa a partir del s XVIII.
Són plantes que floreixen durant la tardor i l’hivern hom les conrea per l’elegància del fullatge i la vistositat de llurs flors, sense peduncle, que cal muntar sobre una tija Es reprodueixen per esqueix o capficant-les i llurs llavors fan peus aptes per a empeltar De les tres espècies més conreades, la C japonica , originària del Japó, és la més estesa té el port piramidal i una alçada de 4 a 6 m fa flors grans, inodores, vermelles, roses o blanques les fulles són ovals o ellíptiques, lluents comprèn nombroses varietats La C reticulata , oriünda de la Xina, és un arbust de 2 a 3…
calàbria

Calabria grossa (G. immer)
© NWF
Ornitologia
Gènere d’ocells aquàtics de l’ordre dels gaviformes, que ultrapassen el mig metre de llargada, amb el cos i el cap allargats, el coll llarg i el bec també llarg, agut i fort.
Les potes són petites i implantades molt enrere són uns magnífics nedadors i cabussadors Tenen els peus proveïts de membrana interdigital i un plomatge abundant, bellament acolorit durant la primavera període de zel i de color gris i blanc a l’hivern Habiten prop dels llacs, dels estanys i de les mars Són àrtics i subàrtics, i emigren a l’hivern cap al sud arriben fins a les conques de la Mediterrània, de la mar Negra i de la Càspia La calàbria agulla o cabrellot blanc o, simplement, agulla G arctica té el bec prim i recte i dues àrees de clapes blanques quadrangulars al dors…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina