Resultats de la cerca
Es mostren 2763 resultats
Les inundacions causen més de 1.000 morts a Chiapas
Les pluges torrencials que ha patit l’estat mexicà de Chiapas les dues darreres setmanes provoquen importants inundacions i ocasionen la pitjor catàstrofe natural que pateix Mèxic des del 1985 Els aiguats deixen 55 pobles incomunicats durant dies, causen la pèrdua de les collites de milers de camperols i provoquen un nombre de víctimes que supera el miler de persones, tot i que la xifra és difícil de determinar perquè diverses poblacions desapareixen totalment sota l’aigua i el fang
xinxilla

Xinxilla
Josh More (CC BY-NC-ND 2.0)
Mastologia
Mamífer placentari de l’ordre dels rosegadors i de la superfamília dels histricòids, de la família dels xinxíl·lids, d’uns 20-30 cm de longitud, amb els ulls grossos i les orelles arrodonides, monògam i amb el pelatge de pèl llarg, sedós i molt suau, un dels més apreciats en pelleteria.
Habita en zones restringides dels Andes de Xile i del Perú, a una altitud de 3000-5000 m, especialment en paratges rocallosos, però pràcticament s’han extingit en estat salvatge, a causa de la intensa caça de què són objecte des de fa uns quants segles per obtenir-ne la pell Abans hom les podia trobar, en poblacions de molts individus, per tota la zona andina Actualment existeixen granges de xinxilles a diversos indrets del món que garanteixen les necessitats del mercat
abaixador
abaixador Xilografia del s XVIII
© Fototeca.cat
Història
Menestral que abaixava draps de llana.
Utilitzava grans tisores de molles sense punta tisores d’abaixar i treballava damunt un taulell Era un dels oficis auxiliars de la fabricació de teixits de llana, sovint unit al de paraire A Barcelona, aquests dos oficis s’agrupaven en una sola confraria des d’abans del 1459 València i, sembla, totes les poblacions catalanes amb indústria llanera tingueren gremi de paraires i abaixadors Actiu encara al s XVIII, aquest ofici inicià la davallada al segle següent, amb la generalització de les tondoses
cors
Lingüística i sociolingüística
Conjunt dels dialectes italians parlats a Còrsega, dividits en dos grups separats per la cadena de muntanyes que travessa l’illa en sentit NW-SE.
El dialecte cismuntà comprèn les parles de les zones de cap Corso, Bastia, Aleria, Corte i Balanga, i l' ultramuntà , les d’Ajaccio, Vico, Sartena i Bonifacio El cismuntà, a causa de la toscanització intensa a què fou sotmès, pot ésser considerat part integrant dels sistema toscà l’ultramuntà és fortament lligat al sard septentrional, a causa de la probable afinitat lingüística de les poblacions preromanes i de la precoç separació de les dues illes de la resta del món romà
Eustache de Beaumarchais
Història
Senescal de Poitou (1267) i de Tolosa (1272).
Felip III de França l’envià a Navarra 1275 en defensa de la causa de la reina Joana I, i hi exercí el càrrec de governador L’any 1283 manà la host francesa que en incursió per Aragó prengué el castell d’Ull Dos anys després fou un dels comandants de l’exèrcit francès invasor de Catalunya En retirar-se els francesos restà com a capità de Girona, que reté a Pere II de Catalunya-Aragó Durant el seu govern fundà diverses poblacions
Josep Conejos de la Llave
Religió
Jesuïta (1887).
Fou rector 1902-07 del Collegi de Sant Ignasi de Sarrià Barcelona, prefecte de la Congregació Mariana de Barcelona 1907-08 i, des del 1908, de la de València Fundà 1912 i dirigí el Centre Escolar i Mercantil de València entre el 1910 i el 1913 donà nombroses conferències de tema religiós que el prestigiaren entre la burgesia Fundà la Legió Catòlica Espanyola, que tingué 3500 afiliats en 47 poblacions del País Valencià Des del 1916 publicà la revista Oro de Ley
Diada del Llibre

Celebració de la diada de Sant Jordi a la plaça del Mercadal de Reus (Baix Camp)
© Ajuntament de Reus
Folklore
Festivitat comercial i cultural instituïda a Barcelona el 1923 per la Cambra Oficial del Llibre, a iniciativa del seu conseller Vicent Clavel i Andrés, per a commemorar l’aniversari de la mort de Miguel de Cervantes.
La data, fixada el dia 23 d’abril, festivitat de Sant Jordi , arrelà ràpidament a la ciutat, i aviat s’estengué arreu del Principat, a d’altres poblacions dels Països Catalans i, fins i tot, a països estrangers com el Japó Hom organitza parades de llibres al carrer, venuts amb descompte, i també conferències i actes culturals El 1996 la UNESCO declarà aquesta data, basant-se en el ressò i els actes que té a Catalunya, el Dia Mundial del Llibre
Joan Àngel Serra
Cristianisme
Eclesiàstic.
Carmelità, fou doctor en teologia El 1701 publicà a Girona una extensa collecció de miracles amb el títol Llibre de miracles de Nostra Senyora del Carme , que fou molt reeditada hom en coneix quatre edicions més a Girona 1750, 1790, 1802 i una altra sense data, dues a Barcelona 1730, 1863 i una a Vic 1883 L’obra conté també una història de l’orde carmelità, i molts dels miracles, els que tenen una major vivacitat, es refereixen a poblacions catalanes
convencions de Ginebra
Història
Acords internacionals, signats a Ginebra, per tal d’establir uns criteris de protecció per a les víctimes de guerra.
La primera convenció 1864 acordà la protecció en temps de guerra als soldats malalts i ferits La segona 1906 amplià els acords anteriors als combats navals La tercera 1929, signada per uns 50 estats, elaborà un estatut relatiu al tracte dels presoners de guerra I la darrera 1949 actualitzà els acords anteriors i acordà, a més, protecció jurídica a les poblacions civils A l’impuls i a la preparació de totes aquestes convencions ha estat sempre molt vinculada la Creu Roja Internacional
Joan Avinyó i Andreu
Filosofia
Historiografia catalana
Literatura catalana
Historiador, prevere i lul·lista.
Fou deixeble de Salvador Bové i s’especialitzà en l’estudi de Ramon Llull, escrivint nombrosos treballs, reimpressions d’obres, traduccions al català, repertoris bibliogràfics, catàlegs de documents i, sobretot, els llibres Història del lullisme 1925 i Les obres autèntiques del beat Ramon Llull 1935 També escriví algunes monografies d’història local de poblacions del Garraf i del Penedès on exercí el ministeri sacerdotal Monografia històrica del castell de Cabrera i de Vallbona del Penedès 1909 i Història de Cubelles 1973, editada pòstumament
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina