Resultats de la cerca
Es mostren 988 resultats
Institut per a les Obres de Religió
Institució financera creada per l’Església catòlica.
Conegut popularment com Banc Vaticà, és una institució financera els clients de la qual són diòcesis, ordes religiosos, i departaments i empleats de la Santa Seu Fou instituït el 1942 pel papa Pius XII per evitar l’especulació amb els diners de les institucions religioses i per estalviar els costos de les operacions Té com a precedent un sistema informal conegut com l’Església Financera Òbol de Sant Pere que es formalitzà al segle XIX Els tres períodes rellevants que defineixen la institució fins a l’actualitat són el 1870 amb la dissolució dels Estats Pontificis, el 1929 amb la…
Mikhail Borisovič Khodorkhovski
Economia
Financer rus.
Graduat el 1986 en Químiques a l’Institut Mendelejev de Moscou, estudià també a l’Institut Plekhanov, el principal centre de formació de directius de l’URSS Durant els anys d’universitari fou dirigent del Komsomol Joventuts Comunistes Amb la perestroika , l’any 1989 fundà Menatep, un dels primers bancs privats de l’URSS, i durant els anys de privatitzacions de les antigues empreses soviètiques es convertí, gràcies als seus contactes de joventut, en un dels més prominents membres de la nova casta de multimilionaris anomenats popularment “oligarques” La seva fortuna augmentà encara…
Pere Gil i Babot
Economia
Empresari i mecenes.
Establert a Barcelona l’any 1814, un any abans havia iniciat un negoci de construcció naval que amplià amb altres activitats comercials Amb els anys, anà estenent els seus negocis a Madrid, Andalusia, les Balears, Navarra i, fora de l’Estat espanyol, a París, Londres i l’Havana, entre altres Fou un dels principals introductors del gas a Barcelona quan avalà Charles Lebon amb una fiança per a presentar-se al concurs per a l’enllumenat amb gas de Barcelona 1841, que guanyà i li permeté adjudicar-se la primera contracta Dos anys després es constituí la Societat Catalana per a l’Enllumenat per…
Manuel Serinanell i Mir
Astronomia
Meteorologia
Eclesiàstic, astrònom i meteoròleg.
Ordenat el 1932, fou successivament vicari de Perafita i Sau 1933, Tona 1936, de la Pietat de Vic 1943, ciutat de la qual fou beneficiat de la catedral , director del Casal Diocesà d’Acció Catòlica, delegat diocesà de Migracions i oficial de Secretaria del Bisbat 1951, capellà del Monestir de Carmelites de l’Antiga 1955 i canonge honorari de la catedral 1996 Interessat de molt jove per l’astronomia, fou deixeble de Josep Pratdesaba mentre seguia la formació eclesiàstica al Seminari Tridentí de Vic L’any 1925 ingressà a la Sociedad Astronómica de España y América i el 1929 a la Société…
La Cubana

Campanades de boda, de La Cubana
© David Ruano / La Cubana
Teatre
Grup teatral fundat el 1980 per Vicky Plana i Jordi Milán, que n’és el director.
Iniciat com a grup d’aficionats, es professionalitzà l’any 1983 Els seus orígens se situen en la tradició del teatre al carrer, les cercaviles i també els happenings i les accions que busquen la participació del públic Posteriorment ha derivat vers unes actuacions a cavall de la revista, el musical i la comèdia, amb les quals ha aconseguit un gran èxit gràcies a l’humor paròdic i caricaturesc d’arrel popular i uns muntatges cada cop més elaborats, molt sovint consistents en esquetxos entorn d’un mateix tema o bé independents més que no pas a partir d’un desenvolupament amb desenllaç El seu…
Josep Baralt i Torras
Professor de nàutica.
Membre d’una vella família de navegants Molt jove, va obtenir el títol de primer pilot Navegà a la marina mercant, a la de guerra i a cors en vaixell propi amb el grau d’alferes de fragata intervingué durant molts anys en la carrera del comerç a les Índies La Real Armada el mobilitzà en diverses ocasions obtingué, en mèrit a la seva tasca, el títol de primer pilot honorari L’any 1797 fou ascendit a tinent de fragata graduat Com a conseqüència del decret de Carles III 1778 que obrí els ports catalans al comerç amb Amèrica, sorgí la necessitat de crear un centre d’ensenyament marítim d’alt…
Castell de Cabanyes (Sant Fost de Campsentelles)
Art romànic
Les primeres referències que trobem sobre el castell i el llinatge dels Cabanyes són del segle XII, quan aquests s’emparentaren amb la nissaga dels Sant Vicenç El 1113 Bernat Guadald donà el castell de Cabanyes al seu fill Berenguer Bernat, juntament amb el castell de Montbui El 1173 Berenguera de Cabanyes, vídua de Guadald de Sant Vicenç, donà al seu fill Pere de Sant Vicenç la casa de Cabanyes amb tots els seus termes i pertinences El 1184 Pere de Sant Vicenç i la seva dona, Berenguera, empenyoraren un mas de la parròquia de Sant Fost i Sant Cebrià de Cabanyes a Arnau de Gallifa El 1195…
Torre de Sanui (Áger)
Art romànic
Situació Les restes d’aquesta torre de guaita són situades a la masia anomenada la Torre de Sanui, a l’W de la població d’Àger, prop de la masia de Serret, on hi ha les restes de l’antiga església de Santa Maria del Pla Mapa 32-12289 Situació 31TCG136526 Si seguim la carretera que va d’Àger cap a Balaguer, la masia de la Torre de Sanui és situada gairebé a 1 km del poble, a la banda esquerra de la carretera Les restes de la torre medieval es conserven a l’interior de la masia moderna Història La Torre de Sanui és una casa de camp bastant recent que ocupa el lloc on antigament hi hagué una…
Halitosi
Patologia humana
És anomenat halitosi , o popularment mal alè , un signe molt freqüent, caracteritzat per la mala olor que desprèn l’aire exhalat i que generalment s’acompanya d’un gust desagradable a la boca L’aire exhalat conté partícules de substàncies molt diverses que en condicions normals no fan una olor prou intensa o característica perquè sigui percebuda l’halitosi, en canvi, es produeix quan alguna d’aquestes partícules fan una olor intensa o desagradable L’origen de l’halitosi pot ésser extremament divers, ja que com a punt de partida pot tenir afeccions bucals, digestives,…
credo
Música
Professió de fe que es canta el diumenge i els dies de festa durant la missa.
És anomenat també símbol de fe Es tracta d’una fórmula prolixa i alhora concisa sobre la doctrina trinitària tal com fou expressada per les esglésies primitives i formulada pels concilis de Nicea 325 i Constantinoble 381 Part integrant de la litúrgia baptismal, al segle V entrà a formar part de la celebració eucarística a Orient a Occident aparegué primer en la litúrgia visigòtica concili III de Toledo, 589 i no s’incorporà a la romana fins al segle XI De les sis melodies gregorianes conservades en el gradual on no formen part de l' ordinari de la missa, la segona, la cinquena i la sisena són…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina