Resultats de la cerca
Es mostren 1574 resultats
pont
Electrònica i informàtica
Conjunt d’elements físics (resistències, impedàncies o capacitats) distribuïts en quatre braços que formen un circuit tancat, alimentats elèctricament entre dos nusos diagonalment oposats i que tenen connectat un detector de corrent entre els altres dos.
Els ponts són utilitzats per a determinar el valor d’un dels elements quan són coneguts els dels altres que el constitueixen Per això, hom fa variar el valor d’un d’ells fins a aconseguir que el detector de corrent doni senyal nul pel fet de trobar-se els seus extrems a igual potencial i fase, i aleshores hom diu que el pont està en equilibri Si la mesura és feta sense que el pont estigui en equilibri, cal que el detector de corrent estigui convenientment calibrat Els ponts emprats per a la mesura de resistències pures són alimentats amb corrent continu, però els que han de determinar…
Isabel Vilà i Pujol
Història
Sindicalista i mestra
A mitjan anys cinquanta es traslladà a Llagostera amb la seva família, on treballà tenint cura dels malalts i es relacionà amb els cercles republicans Donà suport a la Revolució del 1868 com a infermera dels revoltats a la Bisbal Destacà també com a activista obrera, especialment com a impulsora de la campanya per reduir a cinc hores la jornada laboral als menors de 13 anys, motiu pel qual fou anomenada “Isabel cinc hores” Prengué també part activa en la campanya contra les quintes i en la reivindicació d'una biblioteca per als obrers a Llagostera Participà en la implantació de…
tuneladora
Tecnologia
Màquina perforadora rotativa concebuda per a excavar, en tota la secció circular, un túnel, una galeria o un pou, sense necessitat de recórrer a explosius.
Consta bàsicament d’una estructura molt pesant, muntada sobre uns suports retractables que en permeten la progressió, i proveïda d’un capçal circular, dotat d’un moviment d’avanç i d’un altre de giratori al voltant d’un eix, i d’una cadena de catúfols per a l’extracció del material, essent tot cobert per una cuirassa metàllica cilíndrica L’element d’excavació consisteix en unes moletes muntades a la part davantera del capçal Els diàmetres de les tuneladores oscillen entre 3 i 11 metres Actualment, i per temes de seguretat durant la construcció i per a reduir els assentaments en superfície,…
Les cariofíl·lides
Les plantes herbàcies, amb flors hermafrodites que porten un sol verticil periàntic, caracteritzen bona part de les cariofíllides Entre les cariofíllides, abunden les plantes pròpies de climes subtropicals i tropicals, com a figuera de moro Opuntia ficus-indica de la família de les cactàcies Montserrat Comelles Es tracta d’una subclasse amb unes 11 000 espècies, principalment herbàcies Pels seus trets generals i pels caràcters de les flors i dels fruits, relativament simples, s’interpreta que degueren derivar directament d’algunes magnòlides primitives Les flors solen ser…
La ferida lluminosa
Cinematografia
Pel·lícula del 1956; ficció de 97 min., dirigida per Tulio (Armando Bartolomé) Demicheli.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Alfonso Balcázar Barcelona ARGUMENT L’obra teatral homònima 1954 de Josep Maria de Sagarra GUIÓ Juli Coll, TDemicheli FOTOGRAFIA Georges Perinal Eastmancolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Pedro Schild MUNTATGE Joan Pallejà MÚSICA Isidro BMaiztegui INTERPRETACIÓ Arturo de Córdova Dr Enrique Molinos, Amparo Rivelles Isabel, José María Rodero Ernesto, Yolanda Valera l’amant Adela, Ramon Martori el pare Aguilar, Mercedes Monterrey Olympia, Camino Delgado Carmen, Jesús Puche DrLanuz ESTRENA Madrid, 24121956, Barcelona, 09011957 en català, 31081981 Sinopsi…
A sangre fría
Cinematografia
Pel·lícula del 1959; ficció de 83 min., dirigida per Joan Bosch i Palau.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Este Films Germà Lorente, Barcelona, Urania Films Barcelona ARGUMENT J Bosch GUIÓ J Bosch, G Lorente FOTOGRAFIA Sebastià Perera blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Maria Rosa Ester MÚSICA Josep Solà INTERPRETACIÓ Arturo Fernández Manuel, Gisia Paradis Isabel, Carlos Larrañaga Carlos, Fernando Sancho Enrique, Miguel Ángel Gil Antonio, María Mahor María ESTRENA Barcelona, 14121959, Madrid, 17061960 Sinopsi Carlos és un jove ambiciós que planeja un atracament a la fàbrica tèxtil on treballa El robatori surt bé, però Carlos es…
Susanna
Cinematografia
Pel·lícula del 1996; ficció de 99 min., dirigida per Antonio Chavarrías Ocaña.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Oberón Cinematográfica AChavarrías, Barcelona GUIÓ AChavarrías FOTOGRAFIA Andreu Rebés Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Irene Montcada, Gilles Bressan MUNTATGE Ernest Blasi MÚSICA Javier Navarrete SO Licio Marcos de Oliveira directe, Albert Manera estudi INTERPRETACIÓ Àlex Casanova Àlex, Eva Santolària Susanna, Saïd Amel Saïd, Rosa Gámiz Muntsa, Joan Dalmau Fouces, Jordi Sánchez Fèlix, Francesc Albiol Pelopoya, Núria Badia Dora ESTRENA Barcelona en català i Madrid, 200996 Sinopsi A la Barcelona del 1990, Àlex…
Fragments de sarcòfag amb monstre marí, de Tarragona
Fragment d’un sarcòfag de Barcelona amb les suposades figures del difunt i la tardor i dos fragments d’un sarcòfag de Tarragona amb la representació d’un monstre marí Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona - A Saludes Aquests fragments foren trobats a la necròpoli paleocristiana entre els anys 1923-25, i ingressaren al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, on porten el núm d’inv P 426 Són fragments de marbre blanc que fan 0,22 i 0,14 m A, i 0,105 × 0,137 m B Es poden datar a la primera meitat del segle IV Es tracta de fragments de coberta de sarcòfag, amb una representació de l’…
dolor

A, primera zona afectada pels anestèsics; B, segona zona afectada pels anestèsics; C, zones afectades per la morfina; 1, lòbul prefrontal; 2, centres sensorials i del moviment; 3, còrtex cerebral; 4, sistema reticular; 5, bulb raquidi; 6, amígdala; 7, hipotàlem; 8, tàlem; 9, via directa del dolor; 10, via indirecta del dolor
© fototeca.cat
Patologia humana
Fet subjectiu consistent en una percepció sensorial més o menys fortament desplaent acompanyada d’una reacció psicoemocional del mateix caire.
Ultra aquests aspectes subjectius, que formen l’autèntica vivència dolorosa, hom pot trobar com a fets expressius que acompanyen el dolor una sèrie de reaccions, des de les més automàtiques com és ara les modificacions de funcions viscerals i en general vegetatives, i també els reflexos de retirada, per exemple, de les extremitats, enfront de l’estímul dolorós fins a les més inserides en el psiquisme del subjecte, arribant a l’assumpció del fet del dolor viscut en la vida personal Hom no pot dir que un estímul sigui dolorós o no per si mateix, puix que no és més que…
coeficient de percussió
Tecnologia
En l’estudi del xoc entre dos cossos, quocient entre la velocitat relativa que porten després del xoc i la d’abans del xoc.
En un xoc perfectament elàstic el coeficient de percussió val 1, i en un xoc totalment inelàstic val 0
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina