Resultats de la cerca
Es mostren 1289 resultats
Sant Feliu de Canovelles
Església
Església del municipi de Canovelles
L’edifici El temple romànic era d’una sola nau rectangular capçada per un absis semicircular i dues absidioles transversals, semicirculars, però més petites, de les quals només es conserva la del sud, força refeta La nau és molt allargada, fruit probablement d’una ampliació posterior, però també medieval, moment en què es devia construir la façana oest i la volta de canó seguit lleugerament apuntat De fet, a la façana sud hi ha una portada petita, tapiada, d’arc de mig punt adovellat, que confirma que la nau originària era més curta L’absis i l’absidiola tenen una finestra de doble…
el Burgal

Capçalera de l’església del monestir de Sant Pere del Burgal
© Fototeca.cat
Abadia
Antiga abadia benedictina (Sant Pere del Burgal), dita més tard priorat d’Escaló, situada a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, a migdia d’Escaló, al terme de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), a l’extrem meridional de la vall d’Àneu.
La seva fundació és desconeguda el 859 Rampó de Tolosa concedí al seu abat Deligat un privilegi d’immunitat Decaigué aviat, i fou cedida a Gerri abans del 908 i a la Grassa abans del 948 aquesta doble cessió fou causa de llargs litigis Del 948 al 960 fou un monestir femení, i des del 950 la seva possessió es vinculà a la Grassa Les seves propietats s’estenien per les valls d’Àneu, de Cardós i Ferrera i per la ribera de Sort A la fi del segle XI esdevingué priorat de la Grassa però el 1337, a canvi de retenir la Grassa moltes propietats del Burgal, fou cedit a Gerri Secularitzat el 1570,…
foragitat de pau i treva
Història del dret català
A l’edat mitjana, persona exclosa dels beneficis de pau i treva acusat de determinats delictes, sobretot contra la fidelitat, invasió d’esglésies, rebel·lió, violència, crims de lesa majestat o contra persones eclesiàstiques.
Als inclosos en les normacions donades en les assemblees de pau i treva i constitucions sobre la matèria, la constitució de Ferran I a la cort de Barcelona del 1413 afegí els autors d’amenaces de mort o d’altres formes de terror per apoderar-se de béns adjudicats a creditors o senyors emfitèutics i els qui cometessin danys en aquells Per a foragitar de pau i treva calia seguir un procés especial que només podien tramitar les cúries dels veguers, la competència dels quals s’estenia tant a fets comesos dins territoris reials com en els baronials Eren aplicats els Usatges, les Responsiones de…
Castellnou de la Plana

Exterior de Castellnou de la Plana (Moià)
© C.I.C. - Moià
Castell
Antic molí senyorial que fou transformat en un gran casal gòtic, on continuaren residint els seus propietaris fins al segle XVII, situat a migdia de Moià (Moianès), ben prop de la carretera que comunica amb la de Castellterçol.
El 1645 Pere de Planella, baró de Talamanca, Calders, Rodors, etc, va vendre Castellnou a la família Barrera Avui es manté encara ben sencer i té detalls, com una cambra subterrània sobre pilars i voltes que evoquen tot l’art militar medieval L’antiga casa forta de Castellnou de la Plana, dita de Molins, es convertí el 1381, per privilegi del rei Pere III a Pere de Planella, en castell termenat que incloïa en la seva jurisdicció el terme de Moià i la parròquia de Marfà Pere de Planella havia comprat a la corona el mateix any l’antic terme de Clarà i la vila de Moià La família Planella, que…
Sant Miquel d’Amer
Art romànic
L’església parroquial d’Amer, qualitat delegada pel monestir de Santa Maria durant el segle XII, era dedicada a Sant Miquel El seu topònim Amer deriva del mot Amara amb el qual l’any 840 s’identificava un rierol de la contrada La primera notícia de la capella és esmentada l’any 1184 en el testament de la senyora de la vall i del castell d’Hostoles, Na Dolça Durant el 1228 el rei Jaume I concedí drets a la parròquia i al monestir, que es concretaren l’any 1238 amb el privilegi de notaria ofert pel mateix rei català L’any 1313 l’establí dins la batllia de Sech mitjançant el frare…
Sant Miquel de Cellers o del Congost (Guàrdia de Noguera)
Art romànic
Sant Miquel de Cellers fou un priorat canonical que depenia de la pabordia de Mur, i que es creu que devia estar relacionat amb la cova, anomenada de Sant Miquel, situada al capdamunt de la vall i el barranc de Cellers L’església, amb el nom de Sant Miquel in loco Quoangosto , apareix esmentada en els documents coneguts com a falsos VI i VIII de Gerri , datats els anys 930 i 953 Malgrat la falsedat dels documents, aquesta església devia existir ja al segle X, o si més no a la fi del segle XI, quan se suposa que foren redactats En aquesta església s’establí, pels volts de l’any 1170, un…
Vincent Lübeck
Música
Compositor i organista alemany.
Rebé les primeres classes de música del seu pare L’any 1675 era organista a Stade, prop d’Hamburg El 1702, i gràcies a la seva sòlida reputació, fou nomenat organista de Sant Nicolau, a Hamburg, càrrec que ocupà fins a la seva mort Fou un expert coneixedor de l’art de l’orgueneria i el seu assessorament sobre la matèria fou requerit en diverses ocasions Així, per exemple, examinà el nou orgue de la Jakobikirche, a Hamburg, i també el de la catedral de Bremen Fou un reputat professor que donà classes als seus fills, el més petit dels quals, Vincent, competí amb JS Bach per la plaça de mestre…
Bernat Senesterra de Santaeugènia i de Caramany
Història
Militar
Militar.
Prengué part en la guerra de Castella 1363 S'ocupava de les finances de Bernat de Fortià i família i devia ésser protegit per la reina Sibilla Amb el seu fill Ponç vengué el castell de Palau-sator a Bernat Miquel 1379 Fet governador d’Oriola 1380, obtingué privilegi de noble 1381 Nomenat després governador de Càller 1383, fou enviat a Sardenya per tractar una concòrdia amb els Arborea i acompanyar-hi Brancaleó Doria, detingut a la cort reial Bernat lluità pel rei a Roses i Cadaqués contra el comte d’Empúries El rei li vengué el castell d’Estagell 1381 i alguns drets a Salses 1385…
Teuter
Cristianisme
Bisbe de Girona (870-887).
La seva activitat política i religiosa fou intensa Amb Frodoí de Barcelona, es posà al costat de Carles el Calb en l’afer de Bernat de Gòtia un cop destituït aquest, els dos bisbes influïren el nou rei Lluís II a favor de l’atribució dels comtats de Barcelona i Girona a Guifré el Pelós, que ja era comte d’Urgell-Cerdanya En aquell concili de Troyes 878, tan important per a Catalunya, que presidia el papa Joan VIII, es decretaren també uns afegits jurídics a la llei visigòtica Teuter hi obtingué un privilegi reial per a la seva església El 881 era a la vall del Roine per a…
Guifré II de Cerdanya
Història
Comte de Cerdanya (988-1035) i de Berga (1003-35).
Fill d’ Oliba Cabreta i d’ Ermengarda En rompre’s l’indivís de l’herència del seu pare, vers 993-994, li pertocà Cerdanya, al govern de la qual estava ja especialment dedicat, i el 1003 rebé el Berguedà del seu germà Oliba quan aquest es feu monjo Es casà amb Guisla, potser de la casa comtal de Pallars, abans del 990 El 1001 fundà Sant Martí del Canigó Assistí a un gran sínode provincial a la Seu d’Urgell el 1010 El 1011 visità la cort pontifícia i obtingué de Sergi IV un privilegi per a Sant Martí del Canigó Més tard tingué dificultats amb la mitra d’Urgell, potser en relació…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina