Resultats de la cerca

Fou deixeble de P Rytel i P Perkowski al Conservatori de Varsòvia entre els anys 1947 i 1951 La seva trajectòria musical està marcada per dues tendències expressives que presenten una certa oposició entre elles D’una banda, s’interessà plenament pels estils i tècniques musicals que abracen del Renaixement al Romanticisme, com ho materialitzà en la suite orquestral Colas Breugnon 1951 De l’altra, però, també es decantà per l’originalitat i els nous elements musicals, com ara en el Quartet de corda 1957 i els Quatre assaigs per a orquestra 1958, en què utilitzà la tècnica dodecatònica Aquest…

Estudià a la Universidade Federal da Bahia amb els germans Widmer i Jamary Oliveira, i en diversos cursos d’estiu amb P Maxwell Davies, G Becker i I Grünauer Des del 1972 formà part del Grup de Compositors de Bahia Parallelament exercí com a docent de l’Escola de Música de la universitat local Actualment és cap del departament de composició i professor de teoria, composició, orquestració i estructures musicals a l’Escola de Música de la Universidade Federal da Bahia Ha participat en diversos festivals i ha guanyat importants premis fora del país, com per exemple a Atenes i a Santiago de Xile…

Estudià amb Roberto Locatelli i Lita Spena, i més tard ho feu amb Alberto Ginastera, Roberto Caamaño, Gerardo Gandini i Francisco Kröpfl a la Universitat Catòlica de Buenos Aires Durant trenta anys compongué música de cinema al seu país En aquest àmbit cal destacar-ne Juan Moreira L Favio 1972, La Mary D Tinayre 1974, La República perdida M Pérez 1983, Camila M Luisa Bemberg 1984, Los Chicos de la guerra B Kamin 1984, La Nave de los locos R Wilicher 1994 i Casas de fuego JB Stagnaro 1995 Obtingué diversos premis nacionals i internacionals També composà obres instrumentals, corals, de cambra i…

Aprengué violí amb el seu pare, i a nou anys ja formava part d’un quartet Amb el patrocini del comte Eugen z Brvna pogué anar al Conservatori de Praga, on estudià amb FW Pixis i BD Weber Després d’algun èxit i de la finalització dels estudis tocà en l’orquestra del Teatre de la Ciutat després ho feu a Praga, Teplice i Horovice El 1826 anà a Viena, ciutat on ensenyà violí i establí amistat amb F Schubert El 1828 conegué N Paganini a Viena i quedà fortament impressionat Amb el temps adquirí una gran popularitat a Viena i a Bohèmia, on anava sovint El 1830 feu la coneixença de F…

Es formà al Conservatori d’Oslo en les disciplines de teoria, piano i orgue i, parallelament, rebé lliçons de composició de mestres com V Holmboe Exercí la crítica musical en la revista Dagbladet  d’Oslo del 1960 al 1968 Iniciat en el món de la composició a través de la música de cambra -amb obres com el quartet de corda Epigram 1955-, en el seu llenguatge abandonà les influències de B Bartók per a endinsar-se en la atonalitat El 1962, l’Òpera Estatal Noruega li encarregà un ballet i també compongué Katharsis , obra en la qual usà per primera vegada mitjans electrònics…

Estudià a l’Istituto Musicale de Florència amb Ferdinando Giorgetti Debutà com a concertista a l’edat de tretze anys, i ben aviat centrà bàsicament la seva activitat en la música de cambra Fou director de la Società del Quartetto de Florència Després de tocar per Itàlia, França i Portugal, el 1874 s’installà a Anglaterra, on participà en els concerts de la Musical Union de Londres com a líder del quartet A causa de problemes de salut, els últims anys de la seva vida els dedicà exclusivament a la docència i a la composició Així, del 1893 al 1896 fou professor de violí a la Royal…

Feu els estudis musicals a Budapest 1919-24 amb Z Kodály i A Schiffer Impartí classes a Frankfurt i posteriorment ensenyà jazz al conservatori de la ciutat 1928-33 Formà part del Quartet Lenzewski Establert a Londres, es dedicà a l’ensenyament i a compondre per al cinema, i el 1945 organitzà el conjunt coral Dorian Singers S’interessà per les tècniques musicals i la seva anàlisi, i aconseguí una renovació del llenguatge sonor combinant jazz i dodecatonisme i amb l’ampliació de les possibilitats instrumentals que trobà en la música oriental Un dúctil dodecatonisme forma la cantata…

Estudià violí primer amb el seu pare, músic aficionat, i després continuà al Conservatori de Viena amb J Hellmesberger com a professor de violí i A Bruckner com a professor de teoria Debutà com a violinista a nou anys i quan en tenia deu guanyà un premi de violí al Conservatori de Viena Després estudià a París amb LJ Massart fins el 1887 Realitzà una gira pels Estats Units entre el 1888 i el 1889 i del 1900 al 1901 Després tornà a Viena per tal d’acabar la seva formació musical Serví breument a l’exèrcit durant la Primera Guerra Mundial Visqué als Estats Units en 1914-23 i a Berlín en 1924-34…

Estudià musicologia al Conservatori de Moscou, on fou alumne de V Šebalin Es graduà el 1956 amb una tesi sobre Janácek Treballà a la radiotelevisió txecoslovaca, dirigí el Centre d’Estudis de Música Contemporània i arribà a secretari general de la Unió de Compositors Txecs Tot i estar lligada a motivacions polítiques i socials, la seva obra no rebutja les tècniques dodecatòniques, però no cau mai en la freda abstracció, com demostra el cicle de cambra Protesty ‘Protestes’, 1963 Produïda a l’estudi de música electrònica de Plzen, Lidice 1972, sobre la matança que hi perpetraren els nazis, és…

Es formà al Conservatori de Basilea, on estudià amb P Baumgartner piano i W Geiser composició Posteriorment es perfeccionà amb W Vogel, que l’inicià en el dodecatonisme Algunes de les seves primeres obres foren estrenades en els cursos d’estiu de Darmstadt del 1951 i el 1952 i en el Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença del 1958 Impartí classes a la Musikaakademie i fou titular de la càtedra d’instrumentació i composició a la Badische Hochschule für Musik de Karlsruhe En les seves obres intentà trobar un equilibri entre els músics de la Segona Escola de Viena i el llenguatge de…