Resultats de la cerca
Es mostren 2132 resultats
Joan Roig
Escultura
Escultor.
Fill d’un seller, no volgué seguir la tradició familiar Fou aprenent de Domènec Rovira En 1660-61 i en 1671-72 treballà a la catedral de Barcelona i per a Sant Vicenç de Cardona el 1667 Amb el seu fill, féu el retaule de la capella de Sant Pacià a la seu barcelonina 1688-91 Treballà també per a Sant Vicenç de Rupià 1691, Alforja i Vilanova de Prades 1695 Fou un dels promotors del gremi d’escultors de Barcelona, al qual pertangué des de la seva fundació 1680, i en fou clavari El 1697 el seu fill Joan Roig i Gurri Barcelona ~1656 — 1706 féu la passantia i fou admès al gremi d’escultors amb un…
llei de Zipf
Lingüística i sociolingüística
Llei establerta pel psicòleg i psicolingüista nord-americà George Kingsley Zipf (1902-50), que estableix la relació entre la complexitat dels fonemes i llur freqüència: la complexitat dels fonemes i, semblantment, la longitud dels mots és inversament proporcional a llur freqüència.
Aquesta llei respon al principi del mínim esforç dels usuaris de la llengua Segons aquest principi, la llengua ideal per al parlant fóra la formada només per un sol mot, mentre que per al qui escolta ho fóra la que posseís per a cada significació un mot diferent En realitat, hi ha sempre un compromís entre aqueixes dues tendències, que Zipf descriu gràficament amb un sistema de coordenades en el qual les abscisses representen l’ordenació decreixent dels mots-tipus segons llur freqüència habitual, i les ordenades, la freqüència efectiva dels mots La corba tendeix a confondre's amb…
Els erinacèids: eriçons
Àrea de distribució mundial de la família dels erinacèids Maber, extret de JE Webb et al, 1979 Els erinacèids representen la família més primitiva dels insectívors sense cec lipotifles i constitueixen un grup molt homogeni Se’n coneixen exemples fòssils de l’Eocè durant aquest període, i fins a finals del Miocè o principis del Pliocè, habitaren Amèrica del Nord, on es van extingir Habiten Europa des de finals de l’Eocè, Asia des de l’Oligocè i Àfrica des del Miocè Són representats per dues subfamílies els equinosoricins i els erinacins La primera inclou quatre gèneres del SE d’Àsia…
comissió parlamentària
Dret
Òrgan de treball de les cambres legislatives integrat per un nombre reduït de membres que representen els diferents grups parlamentaris en proporció a llur importància en la respectiva cambra.
Sol haver-hi quatre tipus de comissió les permanents legislatives i no legislatives, les d’investigació i les extraordinàries Normalment tenen una funció d’instrucció al ple, malgrat que excepcionalment, per delegació d’aquest, poden aprovar amb caràcter definitiu determinades lleis comissions en seu legislativa plena
roca
Folklore
En els entremesos de la processó del Corpus, escenari mòbil o plataforma transportable que sosté elements decoratius, tramoies i figures o actors que representen escenes hagiogràfiques, bíbliques o al·legòriques.
Aquesta denominació dels escenaris mòbils processionals —i, per extensió, dels de recepció de les ciutats a personatges importants— fou general als Països Catalans, però al País Valencià, parallelament a l’ús intens i la potenciació de l’objecte designat, pervisqué durant més temps
Mont-roig de Tastavins
Municipi
Municipi del Matarranya, al límit amb els Ports, a la depressió morfològica de l’Ebre, estès a l’esquerra del Tastavins i accidentat pels darrers contraforts dels ports de Morella (1.201 m alt).
Una gran part del territori és ocupat per pinedes i alzinars L’agricultura és predominantment de secà 1333 ha Representen el 16,8% de la superfície del terme i són destinades a cereals, vinya, oliveres, ametllers i llegums El regadiu es limita a unes 70 ha La major part del terme 6623 ha són terres boscades, pinedes, alzinars, carrasques i pastures Hi ha dues manufactures derivades de la fusta 70 treballadors Hi ha producció de mel La ramaderia consta d’uns 300 caps de bestiar de llana, uns 40000 caps d’aviram i uns 12000 porcs Havien estat tradicionals la confecció de teixits de…
República de Carèlia
República de la Federació Russa, que s’estén des dels llacs Ladoga i Onega fins a la mar Blanca i el golf de Kandalakša.
Limita a l’E amb Finlàndia i al N amb l’ oblast’ de Murmansk, passat el cercle polar àrtic La capital és Petrozavodsk Correspon a la zona oriental i part de la meridional de Carèlia El clima hi és continental mitjana de febrer, -9°C al sud i -14°C al nord, amb mitjanes d’estiu de 16°C al sud i de 13°C al nord El bosc de coníferes cobreix un 75% del país i ofereix el principal recurs econòmic abasta la indústria paperera Kondopoga, química cellulosa i de cases prefabricades La fauna és important ossos, guineus, martes, llops Un altre recurs econòmic és la mineria de ferro i la mica La població…
illes Fèroe

Les cascades Múlafossur, a les illes Fèroe
Philippe Noth (CC BY-NC-ND 2.0)
Territori no independent
Arxipèlag
Arxipèlag danès de l’Atlàntic nord, uns 450 km al SE d’Islàndia.
És format per 22 illes, de les quals 18 són habitades, d’origen volcànic i molt muntanyoses, recobertes de pastures i torberes El clima hi és oceànic, amb temperatures suaus, per influència del corrent de la deriva nord-atlàntica, i molt humit 1600 mm anuals de pluja, amb precipitacions freqüents a la tardor i a l’hivern Els principals recursos econòmics són la pesca bacallà, arengs i balenes, que ocupa un 40% de la població activa, i la cria d’ovins, per a llana i pell Els conreus, escassos, són d’ordi, patates i naps La capital és Tórshavn, port de pesca important Fou ocupat al segle IX per…
estany de Lanós
Llac
Llac de l’Alta Cerdanya, prop del País de Foix, dins el municipi d’Angostrina i Vilanova de les Escaldes.
És un estrany d’origen glacial, de circ, situat en el vessant NW del Carlit, a 2 154 m alt, alimentat per neus persistents i pel riuet de Font Viva, i és emissari del riu d’Aravó o de Querol Tenia 2 500 m de llargada La seva superfície 84 ha i profunditat màxima de 53,7 m feren pensar que el seu volum d’aigua 17 hm 3 podia fornir energia hidroelèctrica a la capçalera de l’Arieja Els regants de la Baixa Cerdanya protestaren 1916, i el litigi no fou clos fins a la decisió arbitral del rei de Suècia 1957 El volum de l’estany ha estat ampliat fins a 70 hm 3…
freqüència

Representacions gràfiques de la freqüència d’una distribució estadística: si el caràcter quantitatiu és discret, (1) és el seu polígon de freqüencies i (2) és la seva corba cumulativa; si el caràcter quantitatiu és continu, (3) és el seu polígon de freqüències i (4) és la seva corba cumulativa
© Fototeca.cat
Matemàtiques
En una distribució estadística d’un caràcter quantitatiu, quocient entre l’efectiu d’un valor concret del caràcter, o d’una classe de valors, i el nombre d’individus que integren la mostra.
Si el caràcter quantitatiu és discret , i pren els valors x 1 ,,x n sobre una mostra de N individus, la freqüència o freqüència relativa del valor x i és el quocient f i = n i / N , on n i és l’ efectiu del valor x i és a dir, el nombre d’individus de la mostra que presenten el valor x i del caràcter La representació gràfica de la funció de distribució x i → f i és una línia poligonal obtinguda en unir els punts de coordenades x i , f i , i =1,, n , anomenada polígon de freqüències Si el caràcter quantitatiu és continu , donada una classe o interval C i = a i - 1 , a i del conjunt de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina