Resultats de la cerca
Es mostren 3396 resultats
Centre de Patents de la Universitat de Barcelona
Centre de recerca de la Universitat de Barcelona que es dedica principalment a tasques de recerca, divulgació i docència en el camp de la propietat industrial i de la documentació.
Creat l’any 1987 com a part del programa Comett de la Comunitat Econòmica Europea, i situat al Parc Científic de la Universitat de Barcelona, la seva tasca principal és la de protegir mitjançant patent els resultats de la recerca a la universitat i a les institucions i fundacions que en formen part, a més d’assessorar tant els sectors especialitzats com el públic en general sobre qualsevol tema o gestió referits a la propietat industrial i intellectual En aquest sentit, organitza cursos i seminaris informatius i permet l’accés al seu fons documental, constituït per més de tres…
Julio Medem
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic basc.
S’inicià en el cinema com a director de curtmetratges amb El ciego 1976, Patas en la cabeza 1985 i Las seis en punta 1987, entre d’altres El 1991 dirigí el seu primer llargmetratge, Vacas , i, posteriorment, La ardilla roja 1993, Tierra 1996, Los amantes del Círculo Polar 1998 i Lucía y el sexo 2001, Caótica Ana 2006, Habitación en Roma 2010, Ma, ma 2025, El árbol de la sangre 2018 i 8 2025 L’any 2003 tornà al documental amb La pelota vasca , una anàlisi sobre la situació política basca que generà controvèrsia per l’oposició dels sectors afins al PP i a l’Associació de Víctimes…
festa de la Magdalena
Folklore
Festa principal de la ciutat de Castelló de la Plana.
Té l’origen en la commemoració del trasllat de la població al pla, des de l’emplaçament primitiu, a l’actual santuari de la Magdalena Originalment consistia en el romiatge de les Canyes, presidida per la clerecia i les autoritats, i el retorn al capvespre en processó pels carrers de la ciutat amb les gaiates o bastons amb fanals encesos El romiatge ha conservat el seu caràcter popular original, però la processó ha esdevingut una desfilada de les actuals gaiates , acompanyades per les comissions dels sectors que organitzen la festa i pels grups de gaiateres o noies participants…
consell general d’indústria
Història
Organisme creat per a cada sector industrial pel decret de Col·lectivitzacions de la Generalitat de Catalunya del 24 d’octubre de 1936.
Els consells generals d’indústria tenien dues finalitats possibilitar el reagrupament de les empreses collectivitzades per sectors de producció i facilitar la comunicació del Consell d’Economia amb les unitats productives El primer a crear-se fou el de la indústria química pel març de 1937 la resta foren creats l’octubre del mateix any Havien d’ésser constituïts per 4 tècnics, 4 membres dels consells d’empresa, 8 representants dels sindicats, i eren presidits pel vocal del ram en el Consell d’Economia Al si de cada consell general es constituí un comitè executiu d’indústria ,…
El que cal saber de la malaltia de Wilson
Patologia humana
La malaltia de Wilson és un trastorn del metabolisme que es caracteritza per una acumulació progressiva de coure —mineral procedent dels aliments— al fetge i d’altres teixits orgànics, fonamentalment diversos sectors del sistema nerviós central Aquest trastorn és causat per una alteració genètica que es transmet hereditàriament de pares a fills i, per bé que d’incidència escassa, augmenta significativament quan hi ha una relació consanguínia entre els cònjuges Els familiars directes d’una persona afectada per aquesta malaltia, s’han de sotmetre a diversos exàmens complementaris…
Partit Federal de Catalunya
Partit polític
Partit creat per una escissió del Partit Republicà Democràtic Federal [PRDF] que tingué lloc a Barcelona al desembre de 1932 amb el propòsit d’animar un procés de reunificació del federalisme català.
En aquest projecte mai no s’incorporaren la majoria dels sectors seguidors de José Franchy Roca El projecte s’estroncà al febrer de 1933, quan l’ Extrema Izquierda Federal es negà a anar més enllà d’una aliança, l’Extrema Izquierda Republicana es negà a perdre la seva personalitat dins d’una Unió Federal de Catalunya i el PRDF se’n desentengué quan s’orientà a Espanya vers la unitat d’abril de 1933 amb el franchysme Aleshores, el PFC desaparegué i els seus promotors es reintegraren al PRDF, per bé que al març-abril de 1934 alguns evolucionaren vers el Partido Sindicalista Els…
Defensa Social
Partit polític
“Força política integrada per la federació dels centres de Defensa Social, Lligues catòliques i d’altres entitats similars” constituïda a Barcelona el 1903 sota la presidència d’Alexandre Pons i Serra, amb l’objectiu de defensar els interessos del catolicisme.
Per bé que era un grup d’interès, tendí a actuar com un partit catòlic, oscillant entre els sectors integristes, conservadors i la Lliga Regionalista Participà en diverses confrontacions electorals en les eleccions de diputats de 1903, en què donà suport a la Lliga, les municipals de l’abril de 1909 en aliança amb els conservadors i la Cambra de Propietaris i del desembre en aliança amb la Lliga i els tradicionalistes En les eleccions de diputats provincials de 1905 i de 1909 presentà candidatura pròpia Els dirigents més destacats foren Josep M Valls i Vicens, Antoni Rubió i…
Unió General de Sindicats Obrers de Catalunya
Cartell de propaganda antifeixista de la Unió General de Treballadors (octubre del 1936)
© Fototeca.cat
Economia
Central sindical creada a Barcelona el 29 de juliol de 1934, per escissió d’una gran part dels sindicats de la UGT catalana, contraris al centralisme del comitè executiu estatal.
Estretament vinculada a la Unió Socialista de Catalunya , en formaven part, inicialment, 41 sindicats i 19 429 afiliats, sota la presidència de JFronjosà La seva principal força es trobava en els sectors d’empleats de banca, tècnics, administratius i obrers qualificats N'eren dirigents MMartínez i Cuenca, JSánchez i Marín, CSala i Franqueza, GMartínez i Lozano i RPalomas i Tudó Participà, durant la primera meitat del 1936, en els fronts únics sindicals amb la UGT, la Federació Obrera d’Unitat Sindical i el CADCI el 21 de juliol de 1936, davant les circumstàncies provocades per l’…
Llorenç Cerdà i Bisbal
Pintura
Pintor.
Estudià, pensionat, a Madrid 1883-84 i a Roma 1885-86, on fou company de Sorolla i pintà els Foners balears museu d’Edimburg Dirigí l’Escola d’Arts i Oficis i el Museu de Belles Arts de Palma Format dins el realisme idealitzant de la pintura mallorquina del s XIX, fou influït a Roma pel transcendentalisme de la pintura d’història Evolucionà cap a un impressionisme colorista de fons acadèmic, expressat en marines i paisatges, que li valgué l’adhesió dels sectors conservadors del públic i la crítica El seu fill Simeó Cerdà i de Juan Palma, Mallorca 1900 — 1971, en contacte amb H…
Manuel Gutiérrez Mellado
Militar
Militar castellà.
Oficial des del 1933, formà part dels serveis d’intelligència franquistes durant la Guerra Civil Espanyola, i més tard figurà en l’alt estat major arribà a tinent general el 1976 Vicepresident primer del govern per a afers de la defensa 1976-81, s’esforçà, des d’un tarannà liberal, per obtenir de l’exèrcit l’acceptació de la reforma política, la qual cosa l’enfrontà als sectors ultradretans de l’oficialitat El Vint-i-tres de febrer del 1981, es destacà per la seva decidida actitud davant els insurrectes Ja retirat, recollí els seus records en el llibre Un soldado de España 1983…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina