Resultats de la cerca

Afiliat al Partit Laborista, estudià sociologia a l’University College de Galway, on inicià la seva activitat política, fins a arribar a presidir la Unió d’Estudiants, i d’on també fou professor L’any 1973 fou designat senador pel primer ministre Liam Cosgrave, càrrec que ocupà fins el 1977, i novament del 1983 al 1987 El 1981 fou elegit diputat al Dáil cambra baixa del Parlament irlandès, del qual ocupà l’escó fins el 1983 i des del 1987 fins al 2011 Fou també alcalde de Galway en 1981-83 i 1991-93 Ministre per a les Arts i la Cultura 1993-97, des d’aquest càrrec aconseguí revocar la norma…

Llicenciat en ciències polítiques per la Universitat de Madrid, màster en urbanisme i graduat en sociologia i geografia a París Militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya  1960-85, partit del qual formà part dels òrgans de direcció comitè central i executiu, i del Partit Comunista d’Espanya, fou responsable de política municipal i moviment popular, activitats que l’obligaren a exiliar-se a París 1962-68 Participà de la creació de l’organització política Bandera Roja 1968, amb Jordi Solé i Tura i Alfons Carles Comín Ha estat diputat al Parlament de Catalunya 1980-84,…

Fou mestre durant la Segona República, en què també fou membre actiu de la Federació de Treballadors de l’Ensenyament FETE, vinculada a la Unió General de Treballadors UGT Per aquesta adscripció, després de la guerra fou apartat de la professió uns anys, durant els quals estudià filosofia i lletres a la Universitat de Saragossa, on obtingué la llicenciatura el 1942 Després d’establir-se a Almadén Ciudad Real, el 1948 anà a València, on exercí com a professor de grec a l’Institut Lluís Vives El 1953 guanyà la càtedra de filosofia de l’Escola de Magisteri de Santiago de Compostella, i el 1954…

Després de servir a l’exèrcit 1951-53, es graduà 1954 i doctorà 1959 a la Universitat de Columbia, d’on fou professor fins el 1971 El 1955 rebé una beca d’estudis que li permeté conèixer l’economia i les societats africanes, a partir de les quals desenvolupà el seu pensament Després de Columbia, ensenyà a les universitats McGill de Mont-real, al Canadà 1971-76 i a la Binghamton University de Nova York, on dirigí el Centre Fernand Braudel per a l’estudi dels sistemes econòmics i històrics i les civilitzacions, des del 1976 fins al 1998, un any abans de la jubilació Del 2000 fins a la seva mort…

Estava integrat dins el Patronat Josep Maria Quadrado CSIC i era membre 1979 de la Confederación Española de Centros de Estudios Locales CECEL, organisme que contribuí a crear Segons els estatuts, la seva funció era la d’«orientar, coordinar i impulsar les recerques i estudis de naturalesa científica, literària i artística en la província d’Alacant, preferentment en totes aquelles matèries de caràcter i interès local» Estava organitzat en diverses seccions especialitzades dedicades respectivament a la literatura, les arts plàstiques, la música, els llibres i les biblioteques, la fotografia i…

Llicenciat en ciències polítiques i en sociologia 1994 per la Universitat Autònoma de Barcelona, és autor dels reculls de poesia  La casa del temps 1993, Jardí de silencis 1994, El somni del colleccionista 1999,  Les edats del fred 2005,  La casa del tiempo 2007,  Elogi de la veritat 2011,  Solo la verdad es sexy Poesía completa 1993-2020 2020 i Barcelonàutiques 2024 Ha dedicat treballs biogràfics a figures de la cultura catalana com Joan Capri 1998, Tísner 2001, el seu pare Salvador Escamilla 2003, Raimon 2004, Joan Manuel Serrat 2005, La Trinca 2006, 2007 i 2010 i Pepe Rubianes…

Inicialment fou de periodicitat quinzenal, fins a gener-abril del 1935, que substituí com a setmanari Tierra y Libertad , suspesa governativament A partir del maig del 1935 fou mensual Hi collaboraren importants teòrics anarquistes Juan Lazarte, Felipe Alaiz, Isaac Puente, Agustín Souchy, Rudolf Rocker i intellectuals Gonçal de Reparaz, Fèlix Martí i Ibáñez, Martínez Rizo, etc tingué com a illustradors Antoni Vidal, Josep Renau i JMonleon, i en fou secretari de redacció Jacinto Toryho Assolí una elevada difusió 17 000 exemplars el 1936 Santillán s’esforçà a definir un anarquisme constructiu…

Anarquista, aconseguí tanmateix la collaboració de gran nombre d’intellectuals, com Leopoldo Alas, Miguel de Unamuno, Manuel Cossío, José Nákens, Giner de los Ríos, Jaume Brossa, Pere Coromines, etc Hi escriviren també regularment Anselmo Lorenzo, Ricardo Mella, F Tarrida del Mármol, Leopoldo Bonafulla, Teresa Claramunt, etc Facilità en aquest sentit una primera i espectacular aproximació dels intellectuals a l’anarquisme i menys al món obrer L’èxit de la revista —amb una tirada de 8 000 exemplars— permeté a Urales de treure un Suplemento a La Revista Blanca 1899-1902, aviat transformat en…

Llicenciat en ciències de la informació i sociologia 1974, abans d’acabar els estudis inicià la carrera periodística el 1971 en el Diario de Barcelona , on treballà fins el 1977 En el període 1981-83 fou el subdirector del setmanari El Món Durant la dècada dels vuitanta la seva activitat professional estigué centrada en la televisió, primer a TVE-Catalunya, on dirigí Memòria popular premi Ciutat de Barcelona de comunicació 1981 i, a partir del 1983, a Televisió de Catalunya  TVC, on del 1984 al 1987 dirigí i presentà el Telenotícies migdia i posteriorment els espais culturals i lúdics Blanc…

Estudià sociologia i ciències polítiques a la Universitat d’Örebro El 1971 fou nomenat secretari d’organització de les Joventuts Socialistes Diputat en la legislatura 1979-84, el 1985 fou escollit regidor de Katrinenholm, càrrec que ocupà fins el 1989, que fou nomenat ministre d’Afers Escolars El 1994 passà a encarregar-se del Ministeri de Finances amb el govern d’ Ingvar Carlsson , a qui el març del 1996 succeí com a primer ministre després de la seva dimissió Aquell mateix mes, Persson també fou nomenat líder del Partit Socialdemòcrata dels Treballadors Suecs SAP en substitució…