Resultats de la cerca

Després d’acabar els estudis a Viena, trobà feina com a director d’orquestra a l’Òpera de Mannheim 1920-21, període després del qual tornà a la capital d’Àustria, on es guanyà la vida com a pianista i compositor d’obres per a li per a concerts L’any 1928 es traslladà a Berlín, on es decantà per formes musicals més lleugeres El 1933 fou director del Kammerspiele Teatre a Viena, però, per raons polítiques, l’any següent se n’anà a viure a Londres fins el 1938, que emigrà als Estats Units Fou un dels primers compositors que incorporaren elements jazzístics a les seves obres També s’expressà amb…

Estudià arts interpretatives al Burgtheater de Viena en 1921-23 i debutà com a actor aquest darrer any a Lübeck El 1925 anà a Breslau Silèsia i començà a exercir de productor i d’assessor teatral i continuà aquesta tasca a Basilea, Friburg de Brisgòvia, Colònia, Frankfurt i, després de la guerra, a Berlín També treballà fora d’Alemanya i realitzà alguns films musicals El 1959 ocupà el càrrec de professor de l’Akademie der Künste a Berlín i el 1962 en fou nomenat vicepresident Feu importants aportacions pel que fa a la producció operística i rebutjà els convencionalismes que hi imperaven…

Vida Regentà l’empresa del Gran Teatre del Liceu durant els períodes 1915-16, 1918-30, 1933-36 i 1939-47 El seu principal objectiu fou renovar l’activitat del teatre, obrir-lo a les avantguardes artístiques de l’època i sotir de la rutina d’un repertori que s’estava quedant obsolet Això es materialitzà amb la presentació d’òperes russes - Borís Godunov 1915, El príncep Ígor 1922 i La fira de Sorotxinski 1924-, l’actuació de noves veus -F Viñas, M Barrientos, H Lázaro, T Ruffo, M Fleta, etc-, i l’estrena d’òperes com El cavaller de la rosa i Intermezzo , de R Strauss 1925, Pelléas…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, on el 1920 s’estrenà la seva òpera Soeur Béatrice , sobre un text de M Maeterlinck En 1921-24 amplià la seva formació a Berlín, on treballà com a assistent d’E Kleiber a la Staatsoper Posteriorment tornà a Atenes, on del 1934 al 1936 fou director de l’Orquestra Simfònica El 1932 es presentà a París i dirigí l’Orquestra de Concerts Lamoureux El 1937 fou nomenat director de l’Orquestra Simfònica de Minneapolis, que dirigí fins el 1949 i amb la qual se centrà en el repertori contemporani i interpretà òperes de R Strauss i A Berg en…

Estudià composició a Viena amb A Schönberg i A Webern, i direcció d’orquestra amb R Strauss, F Weingartner i C Krauss Després d’unes primeres experiències dirigint a Stuttgart, Hamburg i Berlín durant la primera meitat de la dècada del 1930, el 1937 fou nomenat director de l’Òpera de Zuric, càrrec en el qual es mantingué fins el 1940, que passà a dirigir el Festival de Salzburg durant quatre anys Del 1944 al 1946 dirigí l’Òpera de Cracòvia, en 1947-50 la de Graz i des del 1957 fins a la seva mort fou titular de la Staatsoper de Viena Durant el període 1957-59 estigué al capdavant…

Quant a imitació directa, el fet d’emprar elements descriptius en aquest tipus de música és similar a l’ús de les onomatopeies en el llenguatge, però la música descriptiva també es basa en recursos associatius, com ara quan es fa servir l’oboè per a representar escenes rurals Els elements descriptius es troben especialment en la música programàtica de l’art musical occidental del segle XIX, tot i que no s’ha de confondre aquesta darrera idea amb la de música descriptiva, ja que no tota música descriptiva està subjecta a un programa, ni tota música programàtica ha de tenir forçosament elements…

Un dels primers directors titulars de l’època fundacional fou el músic i compositor Marià Obiols, director també del Conservatori del Liceu Fou pràctica habitual cridar directors invitats de prestigi, i han passat pel seu podi figures tan destacades com Giovanni Bottesini, Franco Faccio, Albert Coates, Richard Strauss, Igor Stravinsky, Arturo Toscanini, Georges Sebastian, Manuel de Falla, Otto Klemperer, Hans Knappertsbusch, i un llarg etcètera, sense oblidar els grans directors catalans com Joan Manén, Joan Lamote de Grignon, Jaume Pahissa, Pau Casals o Antoni Ros Marbà Les…

Musicalment, sol caracteritzar-se per l’alternança dels modes menor i major i per l’increment progressiu del tempo Ballada usualment per una parella encerclada i acompanyada per castanyoles i tamborins tocats pels mateixos dansaires, presenta les característiques d’una enèrgica dansa de festeig de gran destresa Pren el nom de la ciutat de Tàrent El seu origen ha estat associat a un ball terapèutic contra la malaltia del tarantisme, manifestació histèrica convulsiva popularment atribuïda de manera infundada a la picada de la taràntula i que hauria estat guarida mitjançant una…

A partir del segle XVI -i fins al segle XVIII-, dansa cortesana francesa generalment escrita en compàs partit 2/2, de tempo viu o moderat, formada generalment per frases repetides de quatre o vuit compassos amb anacrusi de mig compàs i motius rítmics senzills Coreogràficament derivava de l’antiga branle del segle XVI Especialment popular a la cort de Lluís XIV, s’introduí als ballets i les òperes de GB Lulli i JP Rameau, com una mena de contradansa Esdevingué una forma instrumental d’importància per a grups de cambra i de manera especial per a clavicèmbal, sense perdre, però, la textura…

Després de la Segona Guerra Mundial, en la qual combaté a Birmània i a Borneo, estudià xinès i antropologia al Merton College d’Oxford, on es graduà Després de fer treball de camp entre els nòmades Penan de Sarawak 1951-52 i a Indonèsia 1954-55, des del 1956 fou professor d’antropologia social a Oxford, i el 1976 n'esdevingué catedràtic Entre les seves aportacions principals destaquen la introducció de l'estructuralisme francès a la Gran Bretanya traduí a l’anglès Structures élémentaires de la parenté , de C Lévi-Strauss , corrent que l’influí en l’atenció que prestà al parentiu…