Resultats de la cerca

L’església de Sant Bartomeu de Bajande és una construcció romànica d’una sola nau del s XI

Des del segle XIX s’hi construïren cases d’estiu fou promogut per l’escriptor Vicent Miquel i Carceller al tombant del segle XIX adquirí impuls amb la installació d’un baixador del ferrocarril de València a Llíria Ha esdevingut un dels més importants centres residencials i d’estiueig de la ciutat de València

Ses Salines d’Eivissa i Formentera 13, entre els principals espais naturals de les Pitiüses Aspecte del reticle de cristallitzadors de Ses Salines d’Eivissa En primer terme, la platja d’Es Codolar, al fons, Sa Sal Rossa i Es Corb Marí Jordi Vidal Durant molts de segles, la principal fama de les illes Pitiüses han estat les seves salines, que molt probablement començaren a funcionar durant la dominació cartaginesa Les més grans són les eivissenques, situades al sud de l’illa, entre els turons del cap d’Es Falcó i Es Corbmarí De les tres grans installacions per a l’obtenció de sal Ses Salines,…

La geografia Cap de comarca, Oriola Fisiogràficament, la comarca enclou el terme de Guardamar de Segura, el qual, però, des del punt de vista lingüístic pertany al Baix Vinalopó Forma part de l’orla costanera valenciana eixamplada amb els considerables aportaments alluvials La continuació de l’horta murciana és un autèntic delta, en part interior, que omple la fossa tectònica del Segura, zona inestable de característica activitat sísmica terratrèmol del 1829 al costat seu emergeixen les aïllades serres penibètiques de La Muela i de Callosa, de relleu descarnat Per la vora dreta, els àrids…

Situació i presentació Com Tiana, municipi del qual depengué fins el 1936, forma part de l’àrea metropolitana de Barcelona Situat a la costa, el sector de platja s’estén des del sector industrial del barri de les Mallorquines continuació del carrer del Manresà de Badalona fins al sector de caràcter més residencial proper al terme del Masnou Limita amb el terme municipal de Tiana al N, el d’Alella i el Masnou a l’E i el de Badalona a l’W La complexa estructura orogràfica del terme i les modernes vies de comunicació han motivat l’expansió fragmentada de la població en distints nuclis el nucli…

L’agricultura de regadiu 475 ha ocupa el sector oriental patates, blat de moro, blat i hortalisses, i la de secà garrofes i oliveres és a la part més muntanyosa Hom hi explota pedreres de pedra calcària Les indústries principals són les del calçat i les tèxtils, i hi ha forns de calç A partir de mitjan s XIX esdevingué centre d’estiueig de l’aristocràcia i l’alta burgesia valencianes, i hom hi construí nombroses residències, especialment al barri de Campolivar Des del 1970 ha esdevingut centre d’habitatge permanent de nombroses famílies provinents de València, cosa que ha modificat l’…

El sector oriental ha estat afectat pel desviament del curs del riu, que en aquest indret pren la nova direcció vers el S i deixa separat l’extrem nord-oriental de la resta Bona part del terme és dedicada a l’agricultura La pràctica totalitat dels conreus són de regadiu gràcies a l’aigua del Túria, a través de la séquia de Quart, a l’horta tradicional, a l’E, i gràcies a l’aigua de pous, que han transformat els darrers decennis el secà de l’W en tarongerar els cítrics són el conreu predominant amb 728 ha, mentre que les hortalisses en suposen 326 1985 les 88 ha de secà, que encara resten a la…

Emplaçada al peu d’un amfiteatre de turons calcaris, la posició geogràfica de Marsella, situada al golf del Lleó, és una de les millors de la conca de la Mediterrània occidental És prop del delta del Roine, la vall del qual, prolongada cap al N per la del Saona, s’obre cap a les planes de la conca de París i cap a la regió del Mosa i la vall del Rin L’increment de la funció portuària, unit al gran desenvolupament industrial de les àrees annexes, ha impulsat el creixement demogràfic de l’aglomeració marsellesa, que de 195300 h el 1851 passà a 491200 el 1901 i a superar l’1000000 a finals de…

Els tallarols i les tallaretes són ocells del grup dels sílvlds, petits de 12 a 15 cm i bellugadissos, molt cantadors, que no es deixen veure fàcilment a les vores dels boscos, als parcs i als jardins Els caracteritza el bec fi, la silueta esvelta, amb el cap ben definit, i els colors suaus i poc contrastats del cos, especialment en les femelles, que són difícils de distingir La tallareta vulgar Sylvia communis , a dalt, a l’esquerra i el tallarol trencamates S conspicillata , a dalt, a la dreta s’assemblen pels colors, però aquest darrer és més petit i es limita a les comarques més seques…

Situació Vista aèria del cim del puig de Sant Cristau, amb l’església de Sant Cristau i el basament de la torre del castell ECSA - Jamin Les restes del castell de Sant Cristau, amb la seva torre —el vestigi més notable de la fortalesa—, i la capella del mateix nom són situades a l’extrem oriental del puig de Sant Cristau, que s’aixeca a 1 015 m d’altitud sobre el nivell del mar a migdia del poble de Montesquiu Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 29’ 29,4” N - Long 2° 53’ 30” E L’accés és difícil Per a pujar fins al puig de Sant Cristau cal prendre un sender que parteix dels Banys del Voló També s’…