Resultats de la cerca

En les llengües germàniques, l’oposició entre p, t, k, i b, d, g no es dirimeix en l’absència o la presència de sonoritat, com en les romàniques, sinó en la presència o l’absència del buf aspiratori p h , t h , K h /b, d, g

NVSmirnov elaborà una teoria matemàtica molt refinada per a deduir la distribució de probabilitats del màxim de les discrepàncies ∣ A t - B t ∣, on A i B són les respectives distribucions empíriques BV Guedenko féu una notòria simplificació d’aquest mètode en traduir el problema a un estudi de trajectòries geomètriques

Si notem la primera matriu associada a les coordenades d’un punt per α, i la segona formada pels coeficients de la quàdrica per β, aleshores l’anterior expressió pot escriure's com α t βα ═ 0, on α t és la matriu transposada de α Dos punts M 0 i M 1 són dits conjugats respecte a una quàdrica quan llurs matrius satisfan α t 0 βα 1 = 0 Un pla és anomenat pla polar d’un punt respecte a una quàdrica quan és format pels punts conjugats del punt considerat Hom anomena centre de la quàdrica qualsevol punt conjugat de tots els punts de l’infinit, i plans…

Si g és un element de G , la inversa de l’aplicació σ g és σ g–1 Per exemple, si X , V és un espai afí, l’aplicació v → t v que assigna a cada vector v de V la translació t v definida per v és a dir, t v x = x + v per a tot punt x de X és una acció del grup additiu V ,+ en X Un altre exemple és l’acció per conjugació del grup G de matrius reals invertibles d’ordre n en el conjunt X de matrius reals d’ordre n , definida per la relació σ g x = gxg -1 Si X és un conjunt amb estructura per exemple un espai vectorial i les aplicacions σ g són…

L' acció elemental és definida a partir del lagrangià, dA = L dt , i el principi afirma que el moviment del sistema entre dos instants t 1 i t 2 és tal que l’acció és un extremal, és a dir, un màxim o un mínim Hom en dedueix les equacions de Lagrange

Posseeix cinc teatres a Londres i a Stratford i una programació que, a més de les obres de Shakespeare, es dedica a altres autors clàssics i contemporanis Fou dirigida per PHall fins el 1968, TNunn 1968-78, T Nunn i THands 1978-86, T Hands 1986-91 i Adrian Noble des del 1991

Una equació d’estat és de la forma fp,v,t,a,b = 0, p essent la pressió, ν el volum, t la temperatura, i a, b, paràmetres o constants experimentals Han estat proposades diverses equacions d’estat, com la dels gasos perfectes gas perfecte, la de Van der Waals, la de Beattie-Bridgman, etc

Aquest concepte és degut a l’astrofísic Ambartsumian, que descobrí, el 1947, que gairebé tots els estels coneguts del tipus T Tauri es troben en dues regions molt reduïdes Taurus-Auriga i Àguila-Serpentari Més endavant observà que els estels del tipus O i B estels calents també tendeixen a agrupar-se, i descobrí més de 20 grups d’aquesta mena Les associacions estellars difereixen radicalment dels conglomerats la densitat d’estels en un conglomerat és molt superior a la mitjana del camp estellar que l’envolta contràriament, la densitat d’una associació és petita comparada amb la…

Les trapeliàcies A les escletxes de les roques, o estenent-se per capes de sòl primes, podem trobar, com a pioneres, diverses espècies de Trapelia En la fotografia veiem T involuta , de tallus finament esquamulós, molt semblant a una altra espècie crustàcia, de tallus granulós, T coaretata Els apotecis són brunencs i s’inflen molt amb la humitat Javier Etayo Són líquens de tallus crustaci, o esquamulós i lobulat, amb apotecis de color clar o bru, amb marge propi biatorí mai carbonaci o marge tallí Els ascs s’acoloreixen poc de blau amb I, sovint a la part lateral…