Resultats de la cerca
Es mostren 3119 resultats
retardació
Física
Tecnologia
En un procés, moviment, etc, introducció d’un cert retard τ, de manera que si l’equació inicial era x = x (t), resta canviada per x = x (t-τ).
aspiració
Fonètica i fonologia
Característica fonamental d’alguns fonemes, anomenats per això aspirats, que consisteix en un buf, sord o sonor, localitzat al vel del paladar, úvula, faringe o laringe.
En les llengües germàniques, l’oposició entre p, t, k, i b, d, g no es dirimeix en l’absència o la presència de sonoritat, com en les romàniques, sinó en la presència o l’absència del buf aspiratori p h , t h , K h /b, d, g
mètode de Smirnov i Kolmogorov
Matemàtiques
Mètode estadístic consistent a arribar a caracteritzar la igualtat de dues poblacions estadístiques mitjançant l’estudi de dues respectives distribucions empíriques, obtingudes en mesurar una mateixa característica en dues mostres d’igual grandària de les respectives poblacions.
NVSmirnov elaborà una teoria matemàtica molt refinada per a deduir la distribució de probabilitats del màxim de les discrepàncies ∣ A t - B t ∣, on A i B són les respectives distribucions empíriques BV Guedenko féu una notòria simplificació d’aquest mètode en traduir el problema a un estudi de trajectòries geomètriques
quàdrica

Matemàtiques
Dit de la superfície algèbrica de segon grau les coordenades (x, y, z) dels punts de la qual satisfan una equació del tipus la qual hom acostuma a escriure, fent servir notació matricial, .
Si notem la primera matriu associada a les coordenades d’un punt per α, i la segona formada pels coeficients de la quàdrica per β, aleshores l’anterior expressió pot escriure's com α t βα ═ 0, on α t és la matriu transposada de α Dos punts M 0 i M 1 són dits conjugats respecte a una quàdrica quan llurs matrius satisfan α t 0 βα 1 = 0 Un pla és anomenat pla polar d’un punt respecte a una quàdrica quan és format pels punts conjugats del punt considerat Hom anomena centre de la quàdrica qualsevol punt conjugat de tots els punts de l’infinit, i plans…
acció d’un grup en un conjunt
Matemàtiques
Donat un grup G i un conjunt X, acció d’assignar a cada element g de G una aplicació bijectiva σg de X en X de tal manera que σe (e és l’element neutre de G) és la identitat de X i que σg’ o σg = σg’g, qualssevol que siguin els elements g i g’ de G.
Si g és un element de G , la inversa de l’aplicació σ g és σ g–1 Per exemple, si X , V és un espai afí, l’aplicació v → t v que assigna a cada vector v de V la translació t v definida per v és a dir, t v x = x + v per a tot punt x de X és una acció del grup additiu V ,+ en X Un altre exemple és l’acció per conjugació del grup G de matrius reals invertibles d’ordre n en el conjunt X de matrius reals d’ordre n , definida per la relació σ g x = gxg -1 Si X és un conjunt amb estructura per exemple un espai vectorial i les aplicacions σ g són…
principi de Hamilton
Física
Una de les formes d’enunciar el principi de la mínima acció.
L' acció elemental és definida a partir del lagrangià, dA = L dt , i el principi afirma que el moviment del sistema entre dos instants t 1 i t 2 és tal que l’acció és un extremal, és a dir, un màxim o un mínim Hom en dedueix les equacions de Lagrange
Royal Shakespeare Company
Teatre
Companyia de teatre anglesa fundada el 1960 per Peter Hall i Peter Brook a partir del nucli del Shakespeare Memorial Theatre de Stratford.
Posseeix cinc teatres a Londres i a Stratford i una programació que, a més de les obres de Shakespeare, es dedica a altres autors clàssics i contemporanis Fou dirigida per PHall fins el 1968, TNunn 1968-78, T Nunn i THands 1978-86, T Hands 1986-91 i Adrian Noble des del 1991
equació d’estat
Física
Expressió analítica implícita que relaciona les propietats físiques, la pressió, el volum específic i la temperatura.
Una equació d’estat és de la forma fp,v,t,a,b = 0, p essent la pressió, ν el volum, t la temperatura, i a, b, paràmetres o constants experimentals Han estat proposades diverses equacions d’estat, com la dels gasos perfectes gas perfecte, la de Van der Waals, la de Beattie-Bridgman, etc
associació d’estels
Astronomia
Agrupació d’estels d’un mateix tipus espectral en una zona relativament reduïda de l’espai.
Aquest concepte és degut a l’astrofísic Ambartsumian, que descobrí, el 1947, que gairebé tots els estels coneguts del tipus T Tauri es troben en dues regions molt reduïdes Taurus-Auriga i Àguila-Serpentari Més endavant observà que els estels del tipus O i B estels calents també tendeixen a agrupar-se, i descobrí més de 20 grups d’aquesta mena Les associacions estellars difereixen radicalment dels conglomerats la densitat d’estels en un conglomerat és molt superior a la mitjana del camp estellar que l’envolta contràriament, la densitat d’una associació és petita comparada amb la…
Les trapeliàcies i les agiriàcies
Les trapeliàcies A les escletxes de les roques, o estenent-se per capes de sòl primes, podem trobar, com a pioneres, diverses espècies de Trapelia En la fotografia veiem T involuta , de tallus finament esquamulós, molt semblant a una altra espècie crustàcia, de tallus granulós, T coaretata Els apotecis són brunencs i s’inflen molt amb la humitat Javier Etayo Són líquens de tallus crustaci, o esquamulós i lobulat, amb apotecis de color clar o bru, amb marge propi biatorí mai carbonaci o marge tallí Els ascs s’acoloreixen poc de blau amb I, sovint a la part lateral…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina