Resultats de la cerca
Es mostren 1363 resultats
Jimi Hendrix
Música
Guitarrista de rock nord-americà, un dels més influents del segle XX.
De formació autodidàctica, James Hendrix començà la seva carrera al principi dels anys seixanta acompanyant grans artistes del rhythm-and-blues i el soul com Wilson Pickett, Isley Brothers i, sobretot, Little Richard A la meitat de la dècada inicià les actuacions en solitari en clubs de Nova York, on el veié Chas Chandler, baixista de The Animals, que l’animà a anar a Londres a enregistrar un disc Acompanyat del bateria Mitch Mitchell i el baixista Noel Redding, amb els quals formà el grup Jimi Hendrix Experience, el 1967 gravà Are You Experienced , un dels discos més ben considerats del rock…
José María Ovies Morán
Cinematografia
Actor i director de doblatge.
Vida Durant la dècada del 1930 treballà a la companyia escènica de Ricardo Calvo, i el 1936, de gira per Barcelona, realitzà amb èxit una prova de veu als estudis Metro-Goldwyn-Mayer, i fou contractat En aquesta casa, inicià una etapa com a actor de doblatge, dirigit per Alejandro Ulloa i Gonçal Delgràs, que es veié interrompuda pel tancament dels estudis durant la guerra civil Llavors fou locutor d’informes bèllics a la ràdio republicana i després de la guerra reemprengué la seva tasca als MGM, on guanyà prestigi doblant intèrprets com Herbert Marshall, Ronald Colman, Charles Boyer, John…
Saïd
Cinematografia
Pel·lícula del 1998; ficció de 98 min., dirigida per Llorenç Soler de los Mártires.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Centre Promotor de la Imatge Ferran Llagostera, Barcelona, Rioja Films Logroño, Institut del Cinema Català Barcelona REFERENT LITERARI Basat en la novella L’aventura de Saïd 1995, de Josep Lorman GUIÓ JL Roig FOTOGRAFIA Xavier Camí color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Glòria Martí MUNTATGE Pere Abadal MÚSICA Eduardo Arbide SO Boris Zapata INTERPRETACIÓ Naoufal Lhafi Saïd, Núria Prims Anna, Marouane Mribti Hussein, Mercè Sampietro Helena, la mare d’Anna, Jordi Dauder el pare de l’Anna, Samir Quchiri Ahmet, Choukri Gabteni Taib, Javier Nart l’advocat, Luis…
acadèmia
Música
Societat constituïda per a l’estudi i la difusió de la música.
Més en general, societat literària, artística o científica constituïda per al progrés de les lletres, les arts o les ciències Les acadèmies musicals tingueren el seu origen en les de caràcter general sorgides dels intents de restauració de la cultura clàssica, pròpies del Renaixement italià Inspirant-se en el nom illustre de l’Acadèmia de Plató, al segle XV aparegueren les primeres acadèmies modernes de caràcter filosòfic -Acadèmia Platònica de Florència- o bé arqueològic i filològic -Acadèmia Romana- A partir d’aquest moment, però sobretot des del segle XVII, en foren creades d’altres…
Federació Catalana de Tennis
Tennis
Organisme rector del tennis a Catalunya.
Fou constituïda l’any 1966, i té el seu precedent en l’Associació de Lawn Tennis de Barcelona, fundada el 1903, i en la posterior Associació de Lawn Tennis de Catalunya 1913 Presidents de la Federació Catalana de Tennis S’encarrega de la implantació, la difusió, la formació i el desenvolupament d’aquest esport A partir de la dècada de 1970 l’afició pel tennis a Catalunya visqué una gran expansió a causa de la proliferació de grans jugadors professionals com Andrés Gimeno o Manolo Orantes Aquest fenomen es veié encara més enfortit a la dècada de 1990 amb els èxits tennístics iniciats per…
Nova Escola Alemanya
Música
Denominació que la premsa alemanya donà, a mitjan segle XIX, a un grup de compositors propers a les estètiques de R. Wagner i F. Liszt.
Els membres més destacats d’aquella tendència estètica foren H von Bülow, P Cornelius, JJ Raff i K Tausig Qui definí l’ideari estètic del grup fou, però, el crític musical KF Brendel 1811-1868, des de les pàgines de la "Neue Zeitschrift für Musik", la revista iniciada per R Schumann a Leipzig i on es publicaren bona part dels escrits wagnerians En realitat, més que assenyalar un programa estètic concret, un dogma de composició, cal parlar de la posició liberal i progressista dels membres de la Nova Escola, de la seva preferència pel poema simfònic -en un particular aliatge que unia les obres…
Yisrael Beitenu
Política
Partit polític israelià fundat el 1999.
El nom significa, en hebreu, ‘La llar Israel’ De caràcter sionista radical, secular i partidari de l’economia de mercat, n’és el líder i fundador Avigdor Lieberman, antic membre del Likud Concentra els seus votants entre els immigrants recents de l’antiga URSS, i defensa una postura de força en les negociacions amb els palestins, tot rebutjant el principi de ‘pau per territoris’ en favor del de ‘territoris per territoris’ incloent-hi parts dels territoris ocupats Exigeix, així mateix, un fort control sobre la població àrab israeliana En 2001-08 formà part de manera discontínua dels diversos…
Josep Maria Pericas i Morros
Arquitectura
Arquitecte.
Visqué a Vic fins el 1889, que la seva família es traslladà a Barcelona, on estudià a l’escola d’arquitectura 1898-1906 i acabà la carrera amb Rafael Masó , amb qui mantingué una intensa relació durant tota la seva vida professional Quant a concepció de la forma i tractament dels materials dins l’arquitectura catalana, el seu punt de partença fou Antoni Gaudí , a la influència del qual en el fons sempre fou fidel, tot i que el seu món formal hi estigui en contraposició En les seves obres es pot apreciar una influència medieval, especialment romànica, així com una altra de procedent de l’…
Francesco Crispi
Francesco Crispi
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític italià.
Inicià la carrera política com a membre del govern revolucionari constituït a Palerm pel gener del 1848 Restablerta l’autoritat dels Borbó a Sicília, hagué d’exiliar-se a Torí, Malta, Londres i París Propugnà una Itàlia unificada i republicana dins la qual Sicília mantingués una àmplia autonomia Tornà a Itàlia el 1859 i l’any següent hi organitzà i dirigí, amb Garibaldi, l’expedició dels Mil El 1861 esdevingué diputat del nou parlament i cap del grup republicà Pocs anys després, però, abjurà el republicanisme i féu costat a la casa de Savoia, “conversió” que li valgué la direcció de l’…
Jevgenij Maksimovič Primakov

Jevgenij Maksimovič Primakov
© Karic Awards
Política
Polític rus d’origen ucraïnès.
Graduat per l’Institut d’Estudis Orientals de Moscou 1953 i, en economia, per l’Escola Estatal Lomonosov de Moscou 1956, ingressà al Partit Comunista de la Unió Soviètica el 1959 Fou corresponsal de Pravda , diari oficial i òrgan del partit, a a l Caire i altres capitals del món àrab entre el 1962 i el 1970, anys en què treballà per tal d’intensificar la influència soviètica a l’Orient Mitjà El 1970 fou nomenat sotsdirector de l’Institut per a l’Economia Mundial i les Relacions Internacionals, organització capdavantera en la política exterior soviètica, del qual esdevingué president el 1977…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina