Resultats de la cerca
Es mostren 1669 resultats
zona d’oscil·lació
Ecologia
Zona marina on domina el moviment bidireccional de l’aigua segons un eix vertical.
Aquest moviment oscillant, de vaivé, decreix a mesura que augmenta la fondària La zona d’oscillació es troba per sota de la capa d’aigua en la qual l’hidrodinamisme és totalment turbulent, a causa del trencament de les onades, i no hi ha cap direcció predominant de circulació
periclini
Botànica
Involucre del capítol, les bràctees del qual adopten una posició més o menys vertical.
alçària
Allò que un cos té d’alt, dimensió d’un cos en direcció vertical.
declinar
Geologia
Formar una agulla imantada o un pla vertical un cert angle amb el meridià.
groma
Arqueologia
Instrument d’anivellament que feien servir els agrimensors a l’antiga Roma.
Servia per a comprovar les alineacions que permetien la centuriació d’un territori, és a dir, la creació d’una mena de plantilla ortogonal que el dividia en parcelles exactament iguals entre elles Igualment, també permetia l’ortogonalitat amb què els romans dissenyaven tant els seus campaments militars com les seves ciutats de nova planta La groma consistia en una perxa vertical amb dos travessers units en forma de creu els dos travessers s’ajuntaven sobre un pivot per tal que poguessin girar horitzontalment En cadascun dels extrems dels travessers queia una plomada Els…
competència
Dret processal
Deure i dret atorgats per la llei a un òrgan jurisdiccional, amb exclusió de qualsevol altre, d’administrar justícia en un cas concret.
La competència és objectiva o vertical quan fa referència a jutjats o tribunals de diferent grau és territorial o horitzontal quan s’estableix entre òrgans jurisdiccionals del mateix grau i és funcional quan es refereix a la distribució de les diferents instàncies d’un mateix assumpte En el procediment civil la competència objectiva és determinada principalment per la quantia els seus elements són aquells que, en virtut d’una submissió expressa o tàcita, estableixen la competència territorial, i quan manca l’acord són aplicats els denominats furs de competència sempre que aquesta…
Georg Andreas Sorge
Música
Teòric i compositor alemany.
Fou alumne de N Walter i G Tischer i completà la seva formació musical amb uns amplis estudis humanístics i matemàtics Romangué gairebé tota la vida a Lobenstein, on serví com a organista de la cort de Schwartzburg des del 1722 El 1747 fou nomenat membre de la Societät der Musikalischen Wissenchaften de LC Mizler És autor d’obres per a orgue, entre les quals cal destacar els preludis i fugues, d’especial interès contrapuntístic, i el recull Clavier-Übung 'Exercicis de piano', 1738-45, en què reuní una collecció de sonates d’estil italianitzant Escriví tractats de caràcter pràctic com…
sistema d’aterratge instrumental
Transports
Sistema de radionavegació direccional emprat per les aeronaus per a realitzar l’aproximació final a terra sense referències visuals exteriors.
Fou adoptat per la ICAO el 1949 Consisteix en un equip transmissor que opera en la banda de VHF i que se situa centrat i al final de la pista d’aterratge, des d’on, mitjançant dos conjunts d’antenes, emet el mateix senyal d’RF, en la banda de 108 a 120 MHz per al localitzador, i en la banda de 329 a 335 MHz per al guiatge de descens, ambdós modulats en amplitud per dos tons a 90 Hz i 150 Hz, però amb dos diagrames de radiació diferents, un que presenta un màxim i un altre que presenta un nul en el centre de la pista El receptor de l’aeronau, a partir de la mesura d’aquests dos senyals, pot…
rabab
Música
Als països islàmics, terme que, amb moltes variants, s’aplica a un gran nombre d’instruments de corda fregada de característiques més o menys semblants.
Documentat per primera vegada al segle X en els escrits d’Avicenna i al-Farabi, sol designar dos tipus bàsics d’instruments l’un, amb caixa de ressonància -generalment de fusta- de forma piriforme amb mànec llarg i estret i l’altre, amb la caixa de ressonància travessada per una pica que per un extrem fa de mànec i per l’altre de punt de suport Tant l’un com l’altre es toquen gairebé sempre amb l’instrument en posició vertical recolzat sobre els genolls El nombre de cordes és força variable -generalment entre una i quatre- i el mànec pot ser amb trasts o sense Molt estès per tot el nord d’…
l’Aranyó

Castell de l’Aranyó
© Xevi Varela
Poble
Poble del municipi dels Plans de Sió (Segarra), situat a la ribera del Sió (456 m alt.), a 6 km de Cervera.
Prop hi ha dues roques de sauló, molt erosionades, anomenades, a causa de la seva forma, pallers de pedra , les quals han donat peu a una llegenda popular A poca distància, altres roques amb sepultures excavades i una sèrie de cavitats quadrangulars al tall vertical, són dites les arnes , bé que generalment són suposades ossaris o columbaris sepulcrals El castell, que forma un bloc massís, fou edificat al segle XVI en part restaurat, amb una torre prismàtica de construcció anterior al segle XIII era regentat per la família Montsuar Cap a la fi del s XIV n'era senyor Arnau d’Alta-riba L’actual…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina