Resultats de la cerca

La planificació urbanística, a partir dels anys seixanta, ha tendit a definir les zones primerament per l’ús prioritari o exclusiu que hom els dóna ús residencial, industrial, etc, o altres de més específics, com l’hospitalari, el portuari, etc i, en segon lloc, per la intensitat màxima que hom permet, la qual és determinada per la grandària de la unitat base com és ara la petita indústria o la gran indústria o, en el cas de la residència, pel tipus arquitectònic i la densitat que li correspon com l’eixample intensiu, l’eixample semiintensiu, la ciutat jardí intensiva, la ciutat jardí…

Biografia Es llicencià en medicina a Barcelona el 1891 i exercí la professió al seu poble nadiu, pels voltants del qual herboritzà En Apuntes para la flora de la Sellera y su comarca 1908 condensà aquestes recerques botàniques Micòleg expert, organitzà les primeres exposicions de bolets de Catalunya i fou coautor, amb Font i Quer, de la Introducció a l’estudi dels macromicets de Catalunya 1930 Publicacions  1908 Apuntes para la Flora de La Sellera y su comarca Impr Dolores Torres Girona 1910 “Un bon bolet " But Inst Cat Hist nat Any VII, núm 3-4 1911 Bolets Calendari del pagès per a l’any…

Aborda problemes complexos el trànsit per l’espai, combinant la llibertat de vol amb la seguretat dels estats, el transport de viatgers, mercaderies i correspondència, l’organització civil i militar d’aquest mitjà de comunicació i destrucció, les regles d’envol, vol i aterratge i els senyals característics dels aparells És un dret molt modern, que afronta la peculiaritat de l’objecte l’aparell, la seva mobilitat manca de rutes perceptibles i el mateix medi l’espai aeri, de control gairebé impossible Presenta una clara tendència a la internacionalització, bé que les…

Té la mateixa aparença externa que la de les llançadores nord-americanes, però presenta diferències tècniques Així, no té conjunt de propulsió, sinó que és posada en òrbita per un coet, l’ Energia Posseeix un motor atmosfèric, la qual cosa li permet maniobrar a la baixa atmosfera Encara que preparada per a portar tripulació, la nau també estava dotada amb mecanismes que en permetien la completa automatització Es construïren dues llançadores, però només es dugué a terme un vol de prova automatitzat el novembre del 1988 Després d’aquest vol el programa fou desactivat…

Mecànic de professió, al juny del 1909 formà part de l’equip de Louis Blériot, que fou el primer a creuar el canal de la Mànega amb avió Una vegada obtingué el títol de pilot, fou contractat per l’Associació de Locomoció Aèria de Barcelona L’11 de febrer de 1910 protagonitzà el primer vol amb avió de Catalunya, amb un monoplà Blériot XI a l’hipòdrom de Can Tunis, vol que també es considera com el primer d’Espanya si se n’exceptua un altre de Juan Olivert de seixanta segons dut a terme uns quants mesos abans

Fundat al final del 1992, alguns dels seus membres com Nil i Nèstor Bohigas, Xavier i Joan de la Mata o Lluís Giner foren pioners del parapent a Espanya entre el 1987 i el 1988 La primera seu s’ubicà a Barcelona i la zona de vol a Castejón de Sos i a Àger Posteriorment la seu es traslladà a Organyà, la zona de vol més habitual del club Participa en la Lliga Catalana de parapent i en trobades internacionals com la Coupe Icare de França Organitza sortides i cursos d’iniciació, progressió, simulació d’incidències i vols biplaça

Fundat a mitjan anys cinquanta i amb camp de vol a Cabrianes, és un dels clubs d’aeromodelisme més antics de Catalunya Guanyà la Lliga Catalana de combat de vol circular cinc anys consecutius 1981-85 Ha participat en competicions com el Campionat d’Espanya, la Lliga Catalana i la Copa Quadrangular d’aeromodelisme En alguna ocasió organitzà la Lliga Catalana i durant deu anys s’encarregà del Ralli Manresa-Vic de radiocontrol Durant uns quants anys feu també exhibicions aèries d’hidroavions al parc de l’Agulla de Manresa, durant les Festes de la Llum de la ciutat

Obra senzilla i tardana que presideix el nucli abandonat de Banyeres ECSA - JA Adell Situació L’església de Sant Joan i Sant Vicenç és situada en el petit nucli de cases abandonades de Banyeres, a la capçalera de la vall del riu Bona Mapa 34–11253 Situació 31TCG735806 S’hi accedeix per una pista de 8,5 km que surt del mateix coll d’Adraén, a la carretera de Tuixén a la Seu d’Urgell per Fórnols i Adraén JAA-MLIC Història La notícia més antiga que es coneix de l’església de Banyeres és del 849, quan, pel judici celebrat en presència del bisbe Beat d’Urgell i altres, l’abat Guisamon de Sant…

Ramon d’Abadal i de Vinyals Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Ramon d’abadal i de Vinyals Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives Biografies catalanes Sèrie històrica núm 1 Barcelona 1965 R Alberch, J Clarà i G Roura El Gironès, la Selva, la Garrotxa , vol 3, dins Gran Geografia General de Catalunya , Enciclopèdia Catalana, SA, Barcelona 1981 P Alsius i Torrent Ensaig històrich sobre la villa de Banyoles , Estampa de L Obradors i P Sulé, Barcelona 1872 P Alsius i Torrent Serinyà Reseña…

Situació Timpà que corona la portalada de l’església amb la Maiestas Mariae flanquejada per dos àngels que sostenen la màndorla ECSA - FJ de Rueda L’església de Santa Maria és situada al centre del nucli urbà del poble de Barberà de la Conca Mapa 34-16418 Situació 31TCF521861 Per a arribar al poble de Barberà de la Conca, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia del castell de Barberà FEB Història La primera menció de l’església de Santa Maria de Barberà data de l’any 1154, quan el papa Anastasi IV confirmà a l’arquebisbe de Tarragona, Bernat Tort, les parròquies que…