Resultats de la cerca
Es mostren 8680 resultats
Eric-Emmanuel Schmitt

Eric-Emmanuel Schmitt
© Catherine Cabrol
Teatre
Dramaturg i novel·lista francès.
És autor dels drames La nuit de Valognes 1991, Le visiteur 1993, premi Molière Golden Joe 1995, Variations énigmatiques 1996, Le Libertin 1997, Hôtel des deux mondes 1999, Petits crimes conjugaux 2003, La Tectonique des sentiments 2008 i Le Bossu 2008, entre d’altres Ha adaptat obres de Gubariev, Shakespeare i Les noces de Fígaro de Mozart En narrativa ha publicat les novelles La secte des egoïstes 1994, premi Arras, L’Évangile selon Pilate 2000, La Part de l’autre 2001, Lorsque j'étais une œuvre d’art 2003, Guignol aux pieds des Alpes 2002, Odette Toulemonde et autres histoires…
Jessica Lange
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Debutà al cinema amb la versió de King Kong de JGuillermin 1976 i ràpidament es revelà com una de les actrius més sensibles i més sòlides de la seva generació, especialment en el camp del drama i el melodrama Ha estat nominada sis cops a l’Oscar, que obtingué, com a actriu secundària, per Tootsie SPollack, 1982, i com a protagonista el 1994 per Blue Sky TRichardson, 1991, estrenada el 1994 També ha intervingut a All that Jazz BFosse, 1979, The Postman always Rings Twice BRafelson, 1981, Frances GClifford, 1982, Sweet Dreams KReisz, 1985, Far North SShepard, 1988, Music Box Costa-Gavras, 1989…
Víctor Mira
Pintura
Pintor aragonès.
De formació autodidacta, el 1966 viatjà a Barcelona, on s’interessà per la pintura matèrica d’A Tàpies i pel llenguatge de J Brossa Al principi dels anys setanta inicià les seves estades a Zuric i Munic, on assimilà l’herència dels expressionistes La seva pintura, hermètica i introspectiva, tendeix a suprimir l’anècdota inicial per palesar l’impacte visual d’unes imatges que responen a un llenguatge de símbols creus, calaveres, corbs, etc, i on el color i la matèria adquireixen un protagonisme progressiu Treballà per sèries, entre les quals destaquen Simón el estilita ,…
David Pujol i Roca
Música
Musicòleg.
Ingressà a l’Escolania de Montserrat 1903 i es formà amb el mestratge de Manuel Guzmán El 1913 professà com a monjo al monestir Estudià especialment amb Josep Barberà i amplià els seus coneixements de cant gregorià amb Gregori Suñol Fou mestre de l’Escolania 1933-36 i 1939-50, que enriquí i transformà alhora, dirigí la capella del monestir Fundà la revista Música Sacra Española El 1950 anà a Roma, on fou professor de cant gregorià a l’Institut de Música Sagrada, i més tard passà a Medellín Colòmbia, on fundà el monestir de Santa María i continuà les activitats musicals Féu…
Lambert Plasència i Valls
Música
Compositor.
Fou el més gran dels germans Plasència i Valls — Joan Baptista i Marià—, també músics A vuit anys ingressà al Collegi del Corpus Christi de València Allí fou infant de cor i tingué com a mestres A Montesinos, J Morata i A Lureta Amb poc més de vint anys, inicià la seva carrera com a organista, tasca que exercí en diverses esglésies de la capital valenciana Fou organista a Sant Esteve i, des del 1844, a Sant Bartomeu El 1861 passà a ésser organista de l’església de Sant Martí, també a València El 1875, quan morí el seu germà Marià —també mestre de capella i autor de música…
,
François Furet
Historiografia
Historiador francès.
Fou professor al Centre National de la Recherche Scientifique i a l’Ecole Practique des Hautes Etudes, de la qual fou també director Es centrà en l’estudi de la Revolució Francesa, en la interpretació de la qual es distancià dels plantejaments marxistes i evolucionà cap a la història de les idees Entre els seus llibres cal destacar Livre et societé dans la France du XVIIIè siècle 1965 La Révolution Française , amb D Richet 1973 Lire et écrire, l’alphabétisation des français de Calvin à Jules Ferry , amb J Ozouf 1977, Penser la Révolution Française 1978, L’atelier de l’histoire…
Joan Anton Benach i Olivella
Teatre
Crític teatral i periodista cultural.
S’inicià com a crític teatral a El Correo Catalán 1966-79, tasca que continuà a La Vanguardia 1985-2015 Entre el 1979 i el 1983 fou delegat dels Serveis de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, moment en què impulsà un ambiciós programa d’exposicions i de dinamització dels museus, es revitalitzà la programació del Grec i portà figures internacionals com Peter Brook, el qual escollí, com a nou espai escènic, el Mercat de les Flors El 1985 fou comissari de l’exposició “Catalunya, fàbrica d’Espanya” Fundà i dirigí la revista Barcelona, Metròpoli Mediterrània 1986-2006, que modernitzà la…
,
Christine Mohrmann
Lingüística i sociolingüística
Filòloga neerlandesa.
Formada a la Universitat de Nimega, sota el mestratge de JSchrijnen, fundador de l’escola de Nimega, en fou la principal continuadora, i ella mateixa formà nombrosos i qualificats filòlegs Els seus treballs sobre el llatí cristià representen un progrés notabilíssim també en el camp de la teologia, de la litúrgia, de l’arqueologia i de la història en general Des del 1939 dirigí la collecció “Latinitas Christianorum Primaeua” Amb JQuasten fundà 1950 la collecció “Stromata Patristica et Mediaeualia” i fou cofundadora 1947 de la revista Vigiliae Christianae Els seus primers llibres són Die…
Albert Lance
Música
Nom amb el qual és conegut Lancelot Albert Ingram, tenor australià naturalitzat francès.
Estudià cant amb Greta Callew i Jessica Smity i es graduà al Conservatori de Melbourne Després de treballar com a cantant popular en cafès i en una companyia ambulant, debutà el 1950 a l’Òpera de Melbourne Aquests anys ingressà en el National Theatre Movement, amb el qual protagonitzà Els contes de Hoffmann 1954 Aquest mateix any anà a París per perfeccionar els seus coneixements amb el baríton Dominique Modesti i el 1956 debutà a l’Òpera Còmica de la capital francesa amb Tosca En 1956-57 cantà a l’Òpera de París, escenari on a partir del 1959 interpretà assíduament Carmen El 1958 participà…
Federació Nacional de Joventuts Socialistes d’Espanya
Història
Organització juvenil del PSOE creada el 1906 sota l’impuls de Tomás Meabe de Bilbao, amb 20 seccions i 1116 afiliats.
Fou especialment forta a Biscaia, a Astúries i a Madrid Pel desembre del 1919 s’afilià a la Tercera Internacional, i per l’abril del 1920 el comitè nacional Merino Gracia, J Andrade, V Arroyo, etc decidí la seva transformació en Partido Comunista Español Reorganitzada sota la República, assolí una importància creixent com a suport dels caballeristes, a l’esquerra del PSOE Arribà a tenir uns 200 000 afiliats 1936 i el seu òrgan de premsa fou “Renovación” Dirigida per Hernández Zancajo, Santiago Carrillo, Cazorla, Serrano Poncela, etc, s’uní a les joventuts comunistes i formaren…