Resultats de la cerca

Disposa d’un centre d’exposicions artístiques situat a Caldes d’Estrac, inaugurat al maig del 2003, per exhibir i difondre el fons artístic de la collecció d’art aportada per Palau i Fabre —que inclou obres d’artistes contemporanis com Perejaume, Miquel Barceló o Pepe Yagües—, així com els seus arxius i biblioteca És d’especial importància el seu fons documental i bibliogràfic sobre Pablo Picasso, que el converteixen en el segon museu de Catalunya amb més obres de l’artista malagueny, després de la Fundació Picasso de Barcelona El fons de la Fundació Palau és constituït també pel fons aplegat…

Diplomat en llengua catalana, estudià filosofia i, a més d’exercir de professor, també fa de periodista i de collaborador de TV3, de manera ocasional, i de diverses publicacions Canigó , Crònica , El món , Xarxa , Diari de Barcelona i El 9 Nou Ha publicat diverses novelles juvenils Trapelleries galàctiques 1988, El nostre amic extraterrestre 1991, Un visitant espacial 1992 i  Un cavall com no n’hi ha junt amb Cesc Bas, l’any 1995 També és autor de llibres de poesia Cafè de l’Òpera de Barcelona  2002, amb poesies de Joan Margarit i fotografies d’A Winterhalder, El penjat 2004, Llenguatges de…

Representa el taller del pintor a l’Alcázar de Madrid, on hi ha la infanta Margarida d’Àustria i les seves dames de companyia, o meninas , Maria Agustina Sarmiento, a la dreta de la infanta, i Isabel de Velasco, a l’esquerra darrere seu hi ha la guardadamas Marcela de Ulloa i un altre servidor al seu costat, els nans Maribárbola i Nicolás de Portosanto, i al fons, José Nieto Velázquez, aposentador de palacio A l’esquerra de la tela apareix Velázquez pintant els reis Felip IV i Marianna d’Àustria, que hom veu reflectits en el mirall del fons —recurs inspirat en El matrimoni…

Autodidacte, de molt jove exercí de pintor decorador El 1871 passà a residir a Barcelona, des d’on, després d’integrar-se activament al renaixement literari, actuà d’enllaç cultural amb València fou soci corresponsal de Lo Rat-Penat i als Jocs Florals de l’entitat del mateix nom fou premiat per la llegenda La bala d’argent , 1879 Formà part de la redacció de la segona època de Lo Gai Saber Collaborà també en La Renaixença , La Ilustració Catalana , La Federació , El Obrero , La Solidaridad i d’altres periòdics Publicà assaigs La dona, estudi crític-filosòfic , 1880, divulgà…

Fill de l’autor teatral Francesc de Paula Bedós i Gavaldà , es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona 1887, on feu també alguns cursos de lletres i de ciències Fou metge de la marina mercant i de la de guerra fins el 1890, que s’establí a Sabadell, on fou president del cos mèdic municipal Fundà l’agrupació de Rapsodes Catalans, dirigí la revista Ars  1914 i formà part del Centre Català Collaborà a la Revista de Sabadell  i a altres publicacions sabadellenques, i a Lo Catalanista , Acció Catalana  i Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya , amb poemes, que quedaren…

Estudià belles arts i professà com a frare llec al convent dels dominicans de Palma A més d’escriptor, era gravador, pintor i escultor barroc Esculpí el retaule de l’altar major de Santa Eulàlia de Palma i d’altres esglésies mallorquines La seva obra literària alterna els temes devots i els satírics, i només se n’han conservat cinc composicions, perquè, després de mort, un altre frare del seu convent cremà totes les que li semblaren deshonestes Escriví dues comèdies religioses  Comèdia famosa del gloriós sant Caietano , adaptació lliure d’una altra comèdia hagiogràfica d’Agustín…

Estudià al Royal College of Music amb R Vaughan Williams Fou el primer compositor anglès al qual s’encarregà de compondre música per als ballets russos de S de Diaghilev El resultat fou Romeo i Julieta 1926, en l’es cenografia del qual el pintor català Joan Miró collaborà Durant aquesta època, començà a interessar-se pel jazz i fruit d’aquest interès foren Elegiac Blues 1927 i sobretot The Rio Grande 1927, obres per a cor i orquestra de gran èxit que consolidaren la seva reputació L’any 1931 fou nomenat director musical del Vic Wells Ballet, més tard el Royal Ballet, càrrec que…

Graduat a l’Acadèmia Estatal de Música de Sofia, posteriorment estudià composició amb Vincent d’Indy a la Schola Cantorum de París 1934 Altre cop a Bulgària, formà part d’un quartet com a violista i fou director de l’Orquestra de Ràdio Sofia El 1938 anà a Munic, on estudià direcció d’orquestra amb J Haas i A Lorenz Fou professor de composició i direcció orquestral a l’Acadèmia Estatal de Música de Sofia a partir del 1947, i director de l’Òpera Nacional del 1965 al 1967 Com a compositor, la seva obra s’inspira en la música popular búlgara, tant pel que fa a les melodies com als ritmes De l’…

Fill d’un escultor industrial Format a Llotja, on obtingué una medalla de plata el 1863 Autor d’un Crucifix destinat a una església mexicana Anà a Roma dues vegades pensionat per l’estat Es presentà a l’Exposición Nacional de Madrid del 1876 amb El primer pas , que aconseguí segona medalla Installat a Madrid, fou protegit pel director del Museo del Prado, el pintor català Francesc Sans i Cabot Elogiat decididament per Casado del Alisal i per Pradilla, hom fongué en bronze el seu grup d' Isabel la Catòlica, el Gran Capità i el Cardenal Mendoza, que fou installat com a monument…

Fill de Lluís Serrahima i Camín Estudià amb Antoni Urpí i al Cercle Artístic de Sant Lluc La seva primera exposició fou a la Sala Parés el 1930, on obtingué un gran èxit amb peces de formes geomètriques i simples, allunyades del gust neobarroc i decorativista del moment, formes que continuà en la seva trajectòria artística Conreà especialment l’argenteria religiosa féu diferents custòdies, com una per al XXXV Congrés Eucarístic, la de les Llars Mundet i d’altres, nombrosos calzes, etc Collaborà en la realització del tron de la Mare de Déu de Montserrat Obtingué diferents premis, com la…