Resultats de la cerca
Es mostren 5868 resultats
Els ambients rics en líquens
Llevat dels deserts liquènics, provocats per la contaminació, o els veritables deserts càlids o freds on l’abrasió del vent carregat de partícules o l’efecte del glaç no els deixen créixer, els líquens són omnipresents en tota mena d’ambients Els líquens poden ésser un component molt important del paisatge on predominen les superfícies rocoses estatge alpí, muntanyes àrides, zones volcàniques, illes rocoses, o dels boscos humits però prou illuminats, i també del sòl, entre les mates disperses Al final de les consideracions generals sobre els líquens, hem parlat dels principals factors que en…
el Poble-sec
Barri
Amb més de 50000 h i unes 70 ha d’extensió, és delimitat pel passeig de Colom, el Parallel, el carrer de Lleida i la muntanya de Montjuïc, entre el sector del passeig de Santa Madrona o Teatre Grec i el Morrot a sota Miramar Es va començar a formar el 1856 com a barri forà de les velles muralles, entre la muntanya de Montjuïc i les antigues portes de Santa Madrona, de Sant Pau i de Sant Antoni L’integren tres sectors el més llevantí o proper a la mar, dit inicialment les Hortes de Sant Bertran , el sector mitjà o Poble-sec pròpiament dit, format entre els camins que anaven de les…
Xàbia
Panoràmica de Xàbia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, a la costa, en una depressió entre les terminacions orientals del prebètic valencià.
El terme ocupa una fossa triangular entre el Montgó 751 m alt i el puig de Benitatxell, coberta per 15 o 20 m d’alluvions i oberta a l’ampla i arrecerada badia de Xàbia , entre el cap de Sant Antoni, al NE, i el cap de Sant Martí —que inicia el promontori del cap de la Nau—, al SE, vora el qual hi ha la illeta del Portitxol Hi desemboca el riu de Xaló o de Gorgos, rectificat recentment per evitar inundacions a la caseria marítima de la Duana més a migjorn, al toll anomenat l’Albufereta o la Fontana, ha estat condicionat un port esportiu Al sector de costa espadat s’obren les coves dels…
Alexandria
Ciutat
Ciutat i port del N d’Egipte, a la desembocadura del Nil.
Té l’estatus de muḥāfaẓa independent, el qual ocupa una superfície de 2 679 km 2 S'estén sobre el cordó litoral que separa el llac Maryūṭ de la mar Mediterrània i inclou la península de Ra's al Tîn Faros, que divideix el port en dos braços l’oriental, dedicat actualment només a la pesca, i l’occidental, que manté tot el tràfic marítim Ben comunicat amb l’interior per ferrocarril, constitueix el principal port comercial del país Rep la major part d’importacions i exporta els productes de l’interior, sobretot el cotó És també un centre d’indústria molt diversificada Al llarg del canal…
castell monestir d’Escornalbou
Vista del monestir i castell d’Escornalbou, sota el turó de Santa Bàrbara
© Fototeca.cat
Castell
Monestir
Antiga canònica augustiniana (Sant Miquel d’Escornalbou); se situa en un replà enlairat del turó triàsic de Santa Bàrbara (del nom de l’ermita que el corona) o de la Mola (muntanya d’Escornalbou, 649 m alt.), contrafort oriental de la serra de l’Argentera, al municipi de Riudecanyes, al límit amb els de Vilanova d’Escornalbou i l’Argentera (Baix Camp).
L’edifici De l’antic monestir només es conserva, d’època romànica, l’església canonical, l’àmbit del claustre i una part de les estructures de l’ala est del claustre, on hi ha la sagristia i la sala capitular La resta de les construccions corresponen a les obres que a l’inici del segle XX hi va dur a terme Eduard Toda, les quals donen al conjunt un aspecte certament fantasiós Interior de l’església del monestir d’Escornalbou © Alberto González Rovira L’edificació més notable és l’església, formada per una sola nau coberta amb volta de canó de perfil apuntat i tancada a l’est per un absis…
Danubi
El Danubi a Budapest
© Fototeca.cat
Riu
Riu de l’Europa central que neix a la Selva Negra, a 1.078 m d’altura, prop de Donaueschingen i a menys de cent metres de la partió d’aigües amb el Rin (2.860 km de longitud i 817.000 km2 de conca).
Al començament s’encaixa en la plataforma calcària de Suàbia, empès pels afluents de la riba dreta Més endavant penetra en el massís cristallí de Bohèmia i hi obre gorges profundes, a l’entrada i a la sortida de les quals hi ha ciutats importants Passau, Linz, per exemple que han esdevingut nusos de comunicació i nuclis industrials El Danubi esdevé riu de plana un cop entrat a Hongria, prop de Budapest Travessa la conca de Pannònia i hi rep les aigües del seu gran afluent, el Tisza, quan reprèn la seva direcció normal oest-est, després del tram nord-sud que ha seguit en travessar Hongria Una…
art electrònic
Art
Art fet amb mitjans tecnològics.
Des del segle passat, l’aparició de sistemes mecànics de reproducció d’imatges ha obert un gran ventall de possibilitats per a referenciar la realitat A mesura que han sorgit nous mitjans, han aparegut noves consideracions respecte a la mateixa noció de l’obra d’art Això ha ocasionat una situació de certa tensió entre aquesta nova concepció i l’herència del Romanticisme i el Modernisme, basada profundament en la noció de creador individual i d’espectador reactiu i no interactiu La virtualitat ha significat la possibilitat d’ésser a diferents llocs al mateix temps, qüestionant les nocions de…
fe
Religió
Adhesió personal a Déu, a una religió —als seus dogmes o les seves veritats fonamentals—, a una realitat o un ideal que hom pren com a sentit darrer de la pròpia existència, etc.
Bé que és difícil de determinar l’especificitat de l' acte de fe respecte a actituds similars que només impròpiament poden rebre aquest nom, hom pot dir, en general, que la fe té una certa relació amb el que sol ésser anomenat Déu déu, i així la comprensió que hom tingui d’aquest condiciona el significat de l’acte de fe Segons el cristianisme, la fe és una virtut teologal per la qual el creient, en adherir-se a la paraula de Déu i a la revelació de Crist, fa seu el que Déu ha manifestat sobre ell mateix i sobre la salvació promesa als homes Considerada, doncs, com a do de Déu, la fe és…
Josep Yxart i de Moragas
Josep Yxart i de Moragas
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Crític literari.
Vida i obra De família benestant, estudià dreta la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de Milà i Fontanals i de Manuel Duran i Bas, i convisqué amb el seu cosí i amic Narcís Oller, amb qui compartia les aficions literàries Llicenciat el 1873, després d’una breu estada a Madrid per complir el servei militar, s’introduí en el món literari fins el punt d’abandonar l’advocacia i, installat a Barcelona, professionalitzar-se aprofitant la gran expansió del món editorial barceloní, bàsicament en les edicions en llengua castellana Així, collaborà a La Ilustración Universal , El Siglo Literario…
,
Elegies de Bierville
Conjunt de dotze poemes escrits per Carles Riba.
Aplega les elegies o composicions escrites durant els temps del seu exili a França 1939-42, com a conseqüència de la caiguda de Catalunya després de l’ofensiva de les tropes franquistes Immergit en un medi estrany i en les hostils circumstàncies de la Segona Guerra Mundial, l’autor descriu en els seus poemes l’experiència del recolliment i de l’acarament amb si mateix com un camí que el porta a trobar les arrels de l’ésser i a retornar ala seva pròpia realitat profunda Talment davant la mort, examina el que ha estat i és encara la seva vida, a partir del precepte contingut en la màxima…
,