Resultats de la cerca

Ciutadà de Tortosa Fou músic i impressor Escriví una història de Tortosa titulada Historia de la Santa Cinta 1926 L’any següent fou canviada la portada i el títol pel d’ Historia de la antigua Hiberia  Per elaborar aquesta obra consultà els arxius capitular, municipal i el dels Reials Collegis de Tortosa i l’Arxiu Reial de Barcelona, i també l’obra de Cristòfor Despuig, Los colloquis de la insigne ciutat de Tortosa , una de les seves fonts principals, de la qual manllevà informació Bibliografia Muñoz, JH Querol, E “Francesc Martorell i de Luna Aspectes d’un home polivalent”, Nous Colloquis II…

Presenten una membrana el patagi que s’estén des dels costats del coll, abraça les extremitats i arriba fins a la cua Habiten en selves espesses i són arborícoles De dia romanen penjats de les branques com els ratpenats, i de nit surten a nodrir-se de fruites i brots joves Salten d’arbre en arbre valent-se del patagi, ja que quan es llancen al buit obren llurs extremitats de manera que el patagi actua com a paracaigudes La dentició és com la dels insectívors El gènere Cynocephalus comprèn dues espècies C volans , que habita a les illes Filipines, i C variegatus , que habita al…

Presenta un dimorfisme sexual molt notable els mascles tenen el coll molt alt, i a l’època nupcial presenten la meitat anterior de colors verd grogenc, amb bandes ondulades blaves, i la meitat posterior groga o taronja les femelles són de color roig o taronja, amb tres o quatre taques negres entre el dors i el peduncle caudal El mascle excava nius sobre fons arenosos Habiten en gran nombre a les praderies d’algues, i els agrada de restar amagats dins els forats i les grutes Es nodreixen de crustacis petits, poliquets i molluscs, les closques dels quals trenquen amb les dents…

El bitxac comú Storquatus té el cap i el coll negres, mig collar i llista alar blancs i el pit vermellós sol posar-se als cims dels branquillons, cables de telegraf, etc Cria als Països Catalans i hi és sedentari viu en bruguerars i jonqueres, a les planes o a les zones costaneres El bitxac rogenc Srubreta té el dors grisenc, molt ratllat, una cella blanca i el pit roig habita prats, zones palustres, camps oberts i conreus, bé que a Catalunya cria als Pirineus, entre l’herba o en algun forat al peu d’un arbre Tret característic d’ambdues espècies és el costum de posar-se al…

El crani, molt desenvolupat, era proveït d’unes mandíbules que, o bé presentaven dents molt punxegudes o bé un bec molt fort i comprimit Al voltant dels ulls duien una anella de plaques escleròtiques La grandària d’aquests animals variava des de la d’un pardal fins a una amplada alar d’uns 8 m de punta a punta La presència d’ales i el fet de tenir el cos estret i els ossos buits i lleugers els permetien d’assolir una gran velocitat i agafar les preses al vol El coll era llarg i flexible Les principals famílies eren la dels pterodàctils , amb el gènere Pterodactylus pterodàctil, i…

Vida i obra Conegut com a Mestre Manxa , no es disposa de dades biogràfiques del poeta popular menorquí més representatiu del darrer terç del segle XIX i començament del XX, tant per les gloses destinades a la impremta com per les improvisades en vetllades collectives de lleure La quinzena de gloses impreses conegudes alternen la crònica de fets històrics la guerra de Cuba, l’emigració a Amèrica, les festes de Maó, la crisi econòmica del 1906 i de successos luctuosos naufragis i epidèmies, les narracions amb una moralitat d’abast collectiu les conductes delictives i les cançons desbaratades d…

L’any 997 els preveres Guifré i Recemir i el sacerdot Esclua, donaven a Santa Maria de la Seu i al bisbe Salla, l’església de Sant Pere, situada “in pauo Submontanione infra terminio de villa Cannellas …” Per les afrontacions indicades en el document, no es pot establir amb precisió l’indret on era edificada aquesta església, que molt bé podria tractar-se de la construcció coneguda actualment com Sant Pere prop Canelles, ja que delimiten un ampli territori que arriba des del coll d’Ares o de Barnús, a llevant, fins al riu Segre, i des de Trentacocos , al N, fins al grau de…

Les restes d’aquesta església encara eren visibles a mitjan segle actual, al costat del vell camí que unia Coll de Nargó amb la Seu d’Urgell, prop de la moderna capella de Sant Pere Els primers esments de l’advocació de sant Pere, al lloc de Codinet, daten del 887 i del 902 En documents posteriors, datats els anys 973, 1010 i 1042, s’esmenta l’ apendicio de Sant Pere de la vila de Codinet Els anys 979 i 982 la casa de Sant Pere rebé diverses donacions de terres L’any 1758 encara consta com a església sufragània de Sant Tirs del Pla una església dedicada a sant Pere, sense…

La història d’aquest castell presenta molts problemes a causa de l’existència d’un castell amb el mateix nom en un indret molt proper, dins el terme de Coll de Nargó Alt Urgell Això fa difícil establir la correspondència exacta de les informacions que ens han pervingut El topònim Carreu referit a Abella de la Conca apareix per primer cop documentat el 1050 Els llocs de Carreu i de Rocaespana consten en el fogatjament del 1365-70 amb tres focs com a domini d’Arnau de Galliners i en el del 1381 amb dos focs en mans de Bort de Talarn L’any 1831 la família Sobirà i Còdol era titular…

Mapa dels castells i les edificacions militars del Baix Ebre i el Montsià anteriors al 1300 M LI Ramos L’Aldea Castell de l’Aldea Torre de Vinaixarop Torre de Burjassénia Torre de la Candela Alfara de Carles Castell de Carles L’Ametlla de Mar Castell de Sant Jordi d’Alfama Benifallet Castell de Som Camarles Castell de Camarles Castell de la Granadella Torre de l’Antic Paüls Castell de Paüls Tivenys Casa forta de Tivenys Tortosa Ciutat de Tortosa Castell de la Suda o de Sant Joan Torre d’en Pinyol o del Prior Torre d’en Corder o d’en Despuig Castell de Campredó Construcció de la Llotja Torre…