Resultats de la cerca
Es mostren 3580 resultats
Miquel Tarradell i Mateu
Miquel Tarradell i Mateu
© AVUI/J.LOSADA
Arqueologia
Historiografia
Arqueòleg i historiador.
La Guerra Civil Espanyola impedí que arribés a la universitat en el moment que li corresponia per edat, però el 1940, a vint anys, es matriculà a la Universitat de Barcelona Feu els estudis de filosofia i lletres, en la secció d’història, i els acabà l’any 1944 amb premi extraordinari Fou deixeble de les dues figures principals del camp de la prehistòria i de l’arqueologia a Catalunya, Lluís Pericot i Martín Almagro Amb el primer collaborà, essent encara estudiant, en diverses campanyes en els dòlmens empordanesos, i hi mantingué una amistat de per vida Amb el segon tingué una relació més…
L’equilibri nutritiu
Definir concretament i d’una manera generalitzada per a tota la població les pautes alimentàries idònies per a aconseguir un equilibri nutritiu ideal és una tasca àrdua, ja que són molts els factors que cal tenir en compte i nombroses les variacions individuals dels subjectes als quals van adreçats els consells Per això, en els darrers anys, nombrosos organismes nacionals i internacionals s’han dedicat a l’elaboració d’unes conductes d’alimentació bàsiques que permetin a la població cobrir els requisits nutritius mínims d’una manera òptima És clar que el seguiment d’aquestes…
categorització de la música
Música
Totes les cultures estableixen fronteres conceptuals interiors dins del seu univers musical particular que delimiten els diferents àmbits musicals de rellevància sociocultural.
En principi, es tracta en gran part d’oposicions binàries, com ara música culta/popular, religiosa/profana, pròpia/aliena, etc, que, sotmeses a un continu procés de rearticulació i agrupament, configuren tota una sèrie de categoritzacions a partir de les quals s’entén l’univers musical en qüestió Òbviament, cada cultura estableix les seves pròpies categoritzacions i els dona més o menys importància segons el seu punt de vista particular Entre els shuar de l’Amazònia, per exemple, no existeix un terme que equivalgui a la significació tan general que té el concepte de música La categoria més…
L’administració pública
Aquest mapa mostra el nombre de treballadors a l’administració pública de diversos estats La manca d’informació en una bona part dels estats del món és ben significativa en molts no és una categoria sociolaboral per ella mateixa i la informació és integrada en el grup del sector de serveis Així mateix, cal tenir en compte que, en aquells estats on hi ha informació, aquesta tampoc no és homogènia, de manera que alguns, per exemple, inclouen dins l’administració pública el personal militar, el del cos de la policia o fins i tot el judicial En general, el nombre de treballadors de l’…
L’estructura de la població per gènere
A escala mundial, el nombre de dones és inferior al d’homes S’han comptabilitzat 3083 milions de dones, amb una taxa de feminitat nombre de dones per cada 100 homes en el món de 98,4, tot i que es calcula un subregistre nombre de dones no registrades oficialment de l’1% Biològicament neixen més nens que nenes 105 nens per cada 100 nenes, però la sobremortalitat masculina en la infància entre un 15% i un 20% en els països més desenvolupats porta la taxa a gairebé 100 en les edats joves i adultes La persistència de la sobremortalitat masculina en sumar-se causes…
Londres, metròpoli multicultural
Amb una població aproximada de 7,2 milions d’habitants i una extensió d’uns 1607 km 2 , Londres és, a més de capital de la Gran Bretanya, la ciutat més gran de l’Europa occidental La metròpoli és integrada per 33 districtes boroughs , repartits en bona part a banda i banda del Tàmesi Els seus orígens es remunten vers l’any 50 aC, just a les portes del període imperial romà Esdevingué capital del major imperi colonial a les dècades del naixement de la modernitat, i és avui centre d’una àrea metropolitana de més de 8000 km 2 Al llarg de la història de la ciutat, persones d’una gran varietat d…
El cas dels Catalans
Les cancelleries europees aplicaren aquesta denominació als debats i als acords que feien referència a Catalunya, entre el 1712 i el 1714, en les negociacions entre les potències que tenien com a objectiu posar fi a la guerra de Successió En virtut del pacte de Gènova 20 de juny de 1705, una representació catalana s’havia compromès amb la reina Anna d’Anglaterra a lluitar a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria, la qual, en contrapartida, garantia la conservació de les constitucions i privilegis que gaudien els catalans sota els Àustria, fins i tot en el cas que Felip V guanyés la guerra…
Una cultura campaniforme?
Vas campaniforme amb decoració incisa, cova de Cartanyà, Vilaverd, ~1800-1500 aC MCSVR / GS Amb el nom de campaniforme es coneixen una sèrie de cultures calcolítiques que, aproximadament a partir del 2300 aC, van compartir l'ús d'uns vasos ceràmics en forma de campana invertida, que s'han convertit en el seu fòssil director La difusió paneuropea del vas campaniforme ha estat sempre el tret que més ha cridat l'atenció dels investigadors RJ Harrison n'ha distingit tres grans àrees l'oriental, a les zones articulades pels rius Oder, Elba i Rin l'occidental, que abasta els Països Baixos, França i…
La Ciutat de les Arts i les Ciències
Vista general de la Ciutat de les Arts i de les Ciències, València, sd Stockxchng En els anys vuitanta, la Generalitat Valenciana governada pel Partit Socialista del País Valencià PSPV-PSOE va encarregar a l’enginyer, arquitecte i artista valencià Santiago Calatrava Valls un projecte que havia d’ocupar un dels últims trams del recuperat llit del Túria al seu pas per València La nova Ciutat de les Ciències, que havia de constar d’un Museu de la Ciència, l’Hemisfèric cinema IMAX, la Torre de Comunicacions i l’Oceanogràfic, suposava un clar intent d’incorporar la vila a la xarxa de les ciutats…
El Fòrum de les Cultures o la tercera via per a grans esdeveniments
El Fòrum de les Cultures 2004 —l’adjectiu universal es va perdre pel llarg camí— és una creació genuïnament barcelonina És la denominada tercera via Ni Jocs Olímpics ni Exposició Universal o Internacional Barcelona, esperonada per l’èxit del 1992, va inaugurar el tercer format de gran esdeveniment, amb la cultura com a fil conductor i amb el protagonisme principal de les ciutats i no dels estats «L’experiència barcelonina en l’organització d’esdeveniments complexos, amb aportacions i protagonistes diversos i molt abundants, n’ha permès crear un de bell i excitant, innovador i imaginatiu, un…