Resultats de la cerca
Es mostren 6324 resultats
Ferran VII d’Espanya
Història
Rei d’Espanya (1808 i 1814-33).
Fill de Carles IV i de Maria Lluïsa de Parma Durant la seva infància, assistí a la fulgurant ascenció del favorit Godoy, amb qui mai no simpatitzà Convertit pels enemics d’aquell en un símbol d’alliberament, intervingué, ja més gran, en diverses conjures contra el poderós ministre el motí d'Aranjuez març del 1808 reeixí, i Carles IV hagué d’abdicar a favor de Ferran Napoleó, desitjós de convertir Espanya en un aliat dòcil, assumí l’arbitratge entre pare i fill Convocats ambdós a Baiona, l’emperador francès aconseguí que Ferran tornés la corona a Carles IV i que aquest abdiqués en benefici de…
Antoni Febrer i Cardona
Gramàtica
Literatura catalana
Dret
Lingüística i sociolingüística
Gramàtic, escriptor i traductor.
Vida i obra Advocat, membre d’una noble família menorquina, el 1811 fou elegit diputat per Menorca a Mallorca, on pertangué a la Junta Suprema de les Balears 1812 La seva activitat com a escriptor fou tardana En vida, tan sols publicà un llibre de caràcter devot, L’exercici del Via Crucis Maó 1811 i, segons estudis recents, Principis de la lectura menorquina , publicats a Maó el 1804 amb el pseudònim d’ Un Maonès La resta dels seus treballs es conservà manuscrita, fet que en dificultà la difusió Principis generals de la llengua menorquina o modo fàcil d’aprendre de lligir,…
,
Pere Bosch i Gimpera

P. Bosch i Gimpera acompanyat d’altres investigadors
© Fototeca.cat
Arqueologia
Prehistòria
Prehistoriador i arqueòleg.
Estudià lletres i dret a la Universitat de Barcelona, on s’especialitzà en filologia clàssica, especialment grega Traduí els Himnes homèrics , que Maragall utilitzà per a la seva versió poètica Pensionat per a ampliar estudis a Alemanya, fou deixeble de Meyer i d’Ulrich von Wilamowitz-Möllendorf, que el dirigí cap a la prehistòria, en la qual es formà amb Schmidt i Gustav Kossinna Tornà, doncs, amb una formació de prehistoriador europeu, la qual cosa suposà un esdeveniment totalment nou aleshores a la península Ibèrica Amb aquesta base i amb una extraordinària capacitat de treball renovà la…
Castell de Carreu (Coll de Nargó)
Art romànic
Situació Torre de planta circular, únic vestigi d’aquest antic castell J Tous Carreu, a 1 060 m d’altitud, és una masia que pertany a Gavarra Per les diferents construccions que hi ha a l’indret es pot veure que fou un lloc important Al mig dels corrals, la casa i l’església hi ha la torre rodona Mapa 34-11291 Situació 31TCG494631 Per a anar a Carreu, cal agafar la carretera d’Isona a Coll de Nargó, i des d’allí agafar la pista que va a Gavarra Al cap d’uns 2 km, a mà dreta, es troba una pista direcció ponent que cal seguir fins a Galleuda Aquí s’agafa una pista en direcció migdia i per la…
Castell del Patriarca, o de l’Arquebisbe (Tarragona)
Art romànic
El desaparegut castell del Patriarca ocupava l’illa de cases delimitada actualment pels carrers de la Baixada del Patriarca, Nou del Patriarca, Merceria i la plaça del Fòrum de la ciutat de Tarragona La construcció d’aquest castell fou obra de l’arquebisbe Bernat Tort, el qual, vers el 1146, manà bastir l’esmentada fortalesa per a establir-hi la seva residència, la qual durant molts segles fou l’estatge dels arquebisbes tarragonins Per tal d’anar adaptant l’edifici a les noves necessitats, a la darreria del segle XIII, l’arquebisbe Bernat d’Olivella manà i costejà l’addició d’una…
Sant Sadurní de Cuberes (Gerri de la Sal)
Art romànic
Situació El poble de Cuberes, actualment abandonat, es troba a l’extrem de llevant de la serra de Cuberes, en els seus vessants de tramuntana, al cap d’una verda clotada tocant ja als límits amb l’Alt Urgell L’església es troba una mica apartada del poble Mapa 33-11252 Situació 31TCG471824 Actualment, l’accés ja és molt difícil a causa de l’abandonament dels antics camins, i tan sols es poden utilitzar, amb totes les reserves, les noves pistes forestals Des del pont de Baén a baix a la Noguera Pallaresa surt una pista que porta a la font de Comacalent, i sempre remuntant el fort…
Vila de Santa Maria de Meià (Vilanova de Meià)
Art romànic
La referència que feu Roig i Jalpí a mitjan segle XVII sobre la vila de Santa Maria de Meià és confusa, ja que en aquell moment la vila es trobava en l’actual lloc, però ell afirmà que abans de l’any 1395 la vila es trobava a Coscollera, que en aquell moment encara se’n podien veure vestigis de parets i fonaments, i una torre rodona, alta i molt forta, de pedra picada Aquesta vila, segons Roig i Jalpí, fou destruïda pels gascons que l’any 1395 entraren al Principat Posteriorment, afirma, el prior Berenguer de Rajadell prohibí la reedificació en el mateix lloc, i manà que n’edifiquessin una de…
Sant Jaume de Vallespinosa (Pontils)
Art romànic
Situació Església parroquial del poble de Vallespinosa, un edifici rectangular del final del segle XII, transformat a causa de l’obertura de noves capelles i de la refacció d’una part de la volta ECSA - M Catalán L’església parroquial de Sant Jaume és al bell mig del poble de Vallespinosa Mapa 34-16418 Situació 31TCF623897 Per a arribar a Vallespinosa cal seguir la carretera comarcal C-241, que de Santa Coloma de Queralt es dirigeix vers Sarral i Montblanc Un cop passat el trencall de mà esquerra que porta a Biure, surt en aquesta mateixa direcció la carretera local TV-2015, que…
Castell de Biure (les Piles de Gaià)
Art romànic
El petit poble de Biure és situat als vessants septentrionals de la serra de Montclar, just al sud de la riera de Biure Aquesta població es formà en època medieval a redós d’un castell, l’edificació del qual es degué a l’actuació colonitzadora que en aquesta àrea de l’actual comarca portà a terme la família dels Gurb-Queralt dins el comtat d’Osona-Manresa Com en el cas del castell de les Piles, la primera referència del castell de Biure és de l’any 1057, quan Oliver Bernat, fill de Bernat Sendred de Gurb, i la seva muller Agnès infeudaren els castells de Biure i Montclar a Ramon Arnau segons…
Sant Jaume de Figuerola del Camp
Art romànic
Situació Mur nord de l’església romànica primitiva, reaprofitat en construir l’actual al segle XVIII ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Jaume és a la part alta del nucli urbà del poble de Figuerola del Camp, al peu de la serra de Jordà Mapa 34-16418 Situació 31TCF550816 Per a arribar a Figuerola del Camp des de Valls cal prendre la carretera T-200 que mena al Pla de Santa Maria Des d’aquesta població, una carretera condueix a Figuerola del Camp en un recorregut de 2 km JAA Història El lloc de Figuerola del Camp és esmentat per primera vegada l’any 980, en la donació del castell de…