Resultats de la cerca
Es mostren 7495 resultats
Abū Sa‘īd ‘Abd al-Raḥmān
Història
Governador de València, Xàtiva i Dénia; conegut a les cròniques cristianes per moro Seit.
Governà València autònomament i se’n titulà rei, malgrat que es reconeixia com a subordinat del califa almohade L’any 1225 hagué de retre vassallatge a Ferran III de Castella aquest fet, que vulnerava els acords entre el rei de Castella i Jaume I sobre les zones de reconquesta, obligà Jaume I a adoptar una posició de força davant Abū Sa’īd, que hagué de sotmetre’s al rei català 1226 La incapacitat de fer front als seus enemics —en són exemple la derrota a mans del murcià Ibn Nūd i la insurrecció de Zayan ibn Mardaniš— l’obligà a fugir a Sogorb i a ratificar el pacte del 1226 amb Jaume I Pel…
Frederic I de Nàpols
Història
Rei de Nàpols (1496-1503).
Fill de Ferran I Titulat príncep d’Altamura, intentà de reconciliar els barons rebels amb el rei, sense aconseguir-ho 1485 Fou enviat pel rei al papa Alexandre VI 1492 En temps de la invasió de Carles VIII manava la flota napolitana que atacà, sense èxit, Portovenere 1494 En morir el seu nebot Ferran II, el succeí Conquerí Gaeta Li atribuïren una entesa amb els turcs per a recuperar les ciutats de la Pulla que ocupaven els venecians Amb aquest pretext, Lluís XII de França i Ferran el Catòlic acordaren la conquesta conjunta i el repartiment del regne de Nàpols a Granada, el 1500 Frederic…
Isop
Literatura
Fabulista grec.
Residí a Samos com a esclau Popular a l’Atenes del segle V, esdevingué un personatge llegendari, com ho testimonia la Vida d’Isop del segle IV aC Li han estat atribuïdes moltes faules el primer recull, fet, sembla, per Demetri Faleri al segle IV, en conté unes quatre-centes, escrites en koiné —llengua comuna, general i de caràcter uniforme que es presenta en tot un territori—, allegories, usant figures d’animals, del gènere humà, amb una clara intenció moralitzant influïren l’antiguitat tardana a Roma foren refetes i vulgaritzades per Fedre i els períodes medieval i…
Guillem II de Prússia

Guillem II. de Prussia
© Fototeca.cat
Història
Emperador alemany i rei de Prússia (1888-1918), fill i successor de Frederic III.
Feu dimitir Bismarck , especialment a causa de les desavinences respecte al tractament necessari del moviment obrer 1890 Intentà d’atreure’s el proletariat amb una política paternalista i de distanciar-lo així del partit socialista A l’exterior menà una política expansionista i colonial basada en el desenvolupament econòmic i en la indústria bèllica En conseqüència, es produí el domini alemany dels territoris de Kian-Chow 1897, les illes Carolines i les Marianes 1889, comprades a Espanya, la part occidental de Samoa 1889 i el reconeixement, per part de França i la Gran Bretanya, del Togo i el…
Enric II d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra (1154-89), fill del comte Jofre V d’Anjou, duc de Normandia, i de Matilde, filla i hereva del rei Enric I.
Succeí Esteve I després d’haver-lo obligat a reconèixer-lo com el seu hereu Ultra les possessions de la corona anglesa, concentrà també parts importants del territori francès Anjou, Turena, Normandia i Maine, heretats dels seus pares, i Aquitània, Poitou, Perigord, Llemosí i Gascunya, pel seu casament amb Elionor d’Aquitània 1152 Lluità contra l’Església i la noblesa per aconseguir l’enfortiment de la monarquia En l’intent de limitar el poder dels tribunals eclesiàstics, per les constitucions de Clarendon 1164, topà amb Thomas Becket , l’afrontament amb el qual s’agreujà quan el…
Kirguizistan 2013
Estat
El Govern del Kirguizistan va mantenir una sòlida aliança amb Rússia, que va fer que el país mostrés interès per adherir-se a la Unió Duanera Eurasiàtica que lidera Moscou A més, va reduir la diversificació en el camp estratègic que tant havia caracteritzat aquest país els darrers anys D’una banda, el Kirguizistan va fer valer la posició geoestratègica del país en acollir, al juny, la cimera de l’Organització de Cooperació de Xangai, cosa que acosta més el país als interessos de Rússia i de la Xina D’altra banda, el Parlament kirguís va posar data a l’evacuació de les tropes nord-americanes…
Djibouti 2012
Estat
Les bases militars, com la nord-americana de Lemonnier, són el pilar de l’economia de Djibouti © US Army El partit del president ISergio Maydeuïl Omar Guelleh, l'Agrupació Popular pel Progrés ARP, va patir una derrota en les eleccions municipals, celebrades al gener, en caure la capital Djibouti en mans de l'oposició Aquesta ciutat, on viuen dues terceres parts dels habitants del país, va passar a ser governada per l'independent Abdourahman Mohamed Guelleh El revés electoral va sacsejar el partit en el poder, que, al setembre, va canviar bona part de la direcció en una reunió Tanmateix, Omar…
Nauru 2012
Estat
Al juny, el primer ministre, Sprent Dabwido, va fer cessar tot el seu gabinet de ministres i en va nomenar un de nou, que inclou cinc membres de l'oposició, entre els quals hi ha l'exprimer ministre Marcus Stephen El primer ministre va buscar així el màxim suport a les reformes constitucionals que, a final de mes, van quedar a un sol vot dels dos terços que necessiten perquè les aprovi el Parlament Per això, el Govern va anunciar la fragmentació de la proposta en diferents lleis, per facilitar-ne l'aprovació Al setembre, van arribar els 30 primers sollicitants d'asil al camp de processament…
el Pla d’Urgell

Comarca
Comarca de Catalunya situada en una extensa plana de la Depressió Central Catalana.
Cap de comarca, Mollerussa Forma una unitat històrica i econòmica És situat en el sector oriental de la gran plana lleidatana, a llevant del Segre entre Balaguer i Lleida, que en constitueix el límit occidental El límit septentrional són les serres de Bellmunt 379 m i Almenara 459 m, que la separen de la Ribera de Sió A l’E i al S aquesta plana arriba fins a l’arc de terres de Segarra i de les Garrigues És un territori de paisatges horitzontals, que davalla amb suavitat fins a la plana i és envoltat per terres altes al N, al S i a l’E El contacte entre la muntanya i la plana és brusc i sobtat…
l’Alcoià

Comarca del País Valencià.
Cap de comarca, Alcoi La comarca, físicament prou diversa, comprèn dues unitats la part meridional de les valls d’Alcoi a l’E i la foia de Castalla al S Nogensmenys, l’abrupte conjunt queda involucrat sobre les serralades prebètiques i subbètiques valencianes, i llurs terres sobrepassen, a gairebé la totalitat, els 500 m d’altitud, amb moltes valls trencades i escasses planes La conca del riu d’Alcoi —oberta vers el Comtat— és tancada per les serres de Mariola Montcabrer 1389 m al NW, de Biscoi a l’W, del Carrascar d’Alcoi o de la Font Roja Manejador 1352 m i la Carrasqueta 1226 m al S i els…