Resultats de la cerca
Es mostren 27748 resultats
temps
Astronomia
Física
Paràmetre real (no negatiu) que constitueix una de les quatre coordenades del conjunt continu espaitemps (espai de Minkowski) que permet de situar un punt material, individualitzant-lo, en una successió d’esdeveniments observats des d’un mateix sistema de referència.
El concepte de temps va lligat al de simultaneïtat en el sentit que la localització d’un esdeveniment és determinada per comparació amb la simultaneïtat amb els que es produeixen en un sistema de referència que és anomenat rellotge Segons Einstein, el temps d’un esdeveniment és la indicació que dóna un rellotge collocat en el punt de l’espai on té lloc l’esdeveniment Com que la transmissió d’una informació és feta amb una velocitat finita, car com a màxim serà la de la llum, la noció de temps comporta la d’espai Per a dos observadors diferents que estiguin en repòs…
borsa
Interior de la borsa de Nova York
© Fototeca.cat-Corel
Economia
Mercat organitzat i abstracte, en el qual es reuneixen professionals, de forma periòdica, per tal de realitzar compres i vendes de valors (públics o privats) o productes.
És organitzat per l’existència d’una reglamentació i la presència de mitjancers, i és abstracte per tal com les operacions s’estableixen sense que calgui la presència material de les mercaderies Dins la borsa, la presència de mitjancers que relacionen venedors i compradors esdevé una característica predominant Quant a l’objecte de les transaccions, es distingeix entre la borsa de mercaderies , coneguda usualment per llotja , i la borsa de valors En les borses de mercaderies s’intercanvien essencialment productes agrícoles, certs minerals, etc Les borses de treball, en què la mercaderia és…
llibre
Impressió d’un llibre pel sistema òfset
© Fototeca.cat
Conjunt de fulls escrits o impresos posats en l’ordre en què han d’ésser llegits, especialment reproducció impresa d’una obra en fulls de paper reunits per plecs formant un tot.
Segons Plini el Vell, molt antigament hom escrivia damunt fulles de palma, metalls, teles i pells i a la part interior de l’escorça d’arbres Hom usà, més tard, rajoles d’argila Assíria, Babilònia, Cnossos i papir Egipte, Grècia i Roma, amb el qual hom feia llibres generalment anapistogràfics escrits per una sola cara els fulls eren enganxats pels costats i formaven tires d’extensió variable que hom enrotllava Als primers segles del cristianisme es generalitzà a Grècia i a Roma l’ús del pergamí, que, emprat al principi en forma de rotlle, com el papir, més tard es començà a usar per totes dues…
literatura
Literatura
Activitat intel·lectual centrada en l’estudi de la producció literària.
A l’antiguitat clàssica, la retòrica, disciplina literària per excellència, dividí la gramàtica en dues parts principals, la que ensenya a parlar correctament i la dedicada a l’explicació dels poetes i a l’ensenyament de la lectura dels autors Aquesta segona part és l’origen de la concepció moderna de la literatura però cal assenyalar que, com succeí al principi en les llengües modernes, aquesta explicació dels poetes, aquesta lectura dels autors, fa més aviat referència a un fet subjectiu, a allò que hom podria anomenar la cultura d’una persona Literatura, en canvi, designa més aviat,…
escafandrisme
L’escafandre autònom permet una autonomia plena sota l’aigua
Fotolia
Submarinisme
Activitat subaquàtica que consisteix a realitzar una immersió amb l’ús d’un escafandre autònom, un aparell proveït d’un sistema independent de subministrament d’aire o de mescla de gasos compost per una botella i un regulador.
No s’ha de confondre amb el terme submarinisme , que fa referència al conjunt de tècniques d’immersió i d’exploració submarina emprades amb finalitats científiques, militars o esportives L’ús de l’escafandre és una tècnica d’immersió que permet una autonomia plena i una estada sota l’aigua tan llarga com ho permeti la reserva d’aire comprimit, la profunditat assolida, el temps, etc L’escafandrisme o el busseig pur és un esport individual, en què l’aspecte competitiu té una presència molt escassa Segons la fondària i la pressió a les quals està sotmès el submarinista, podem parlar d’una…
pilota
Emiliano Skufca (darrere, a la dreta) i Carles Sanz (davant) durant un partit de pala curta
FEDERACIÓ CATALANA DE PILOTA
Altres esports de pilota o bola
Esport que es disputa en un frontó o en un trinquet entre dos equips d’un jugador o bé de dos, els quals llancen contra una paret, anomenada frontis, una pilota amb la mà, amb una cesta corba (cesta punta), amb una raqueta, o bé amb una pala o una paleta, instruments que reben el nom genèric d’eines.
La paleta té dues modalitats la que es juga amb pilota de cuir i la que es fa amb pilota de goma Al trinquet, s’hi juga a mà individual i a mà per parelles, a paleta de cuir i a paleta de goma, reservada també a les dones En totes les especialitats, la pilota només pot fer un bot al terra L’única que es juga en individuals i en parelles és la de mà La resta es fa en parelles El frontis té una amplada i una alçària de 10 m A un metre del terra hi ha una xapa que delimita fins on pot arribar el cop de la pilota Al frontó de 30 m, la xapa està collocada a 70 cm del terra A l’esquerra del frontis…
carbó de pedra
carbó mineral Lignit
© Fototeca.cat
Geologia
Tecnologia
Química
Matèria mineral sòlida i combustible d’origen vegetal, color negre, pes específic 1,0-1,8 i duresa 0,5-2,5.
És composta de carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen i altres components no volàtils argila, sílice, carbonats, òxids de ferro, etc que formen, després de la combustió del carbó, les cendres L’estudi dels carbons és considerat més aviat un capítol de la geologia aplicada que no de la mineralogia o petrologia clàssiques, car llur gènesi és clarament excepcional dins el temps i dins l’espai Només dos períodes geològics, en efecte, són rics en jaciments de carbó el que va del Carbonífer inferior al Permià i el que, iniciant-se en el Cretaci, continua en el Terciari D’altra banda, el 95%…
polímer
A dalt, gràfic del comportament genèric dels polímers termoplàstics, cristal·lins i vitris, segons la temperatura; a baix, representació de l’estructura de diferents tipus de polímers
© fototeca.cat
Química
Cadascuna de les molècules d’elevat pes molecular constituïdes per unitats estructurals idèntiques repetides i unides entre elles mitjançant enllaços covalents.
Cal distingir els polímers de les macromolècules, malgrat que en la pràctica ambdós termes són emprats sovint com a sinònims Alguns dels criteris emprats arbitràriament per a definir una molècula com a polímer són un pes molecular superior a mil o la presència de més de cent unitats estructurals en la cadena La molècula que constitueix la unitat estructural bàsica del polímer és coneguda com a monòmer i el seu procés de transformació en polímer rep el nom de polimerització El concepte actual de polímer fou introduït entre el 1920 i el 1930 per Staudinger, superant…
nacionalisme musical
Música
Tendència sorgida a mitjan segle XIX en diversos països europeus segons la qual la identitat nacional del compositor és un factor determinant, fins i tot el tret essencial, en el seu llenguatge musical.
El nacionalisme pot considerar-se un moviment que inclou els compositors classificats com a nacionalistes, o bé pot entendre's com una característica que es manifesta en major o menor grau segons les obres concretes Sovint el nacionalisme està vinculat a l'ús de materials de procedència popular fórmules rítmiques o modals o bé la citació directa de cançons tradicionals, però aquest no és un factor imprescindible El nacionalisme de molts compositors es troba més en les seves referències extramusicals que en la tècnica compositiva L'existència de característiques nacionals en la música és tan…
salvament i socorrisme
Katy Mayr en una prova de rescat de maniquí de salvament i socorrisme
Arxiu K. Mayr
Esports aquàtics
Esport aquàtic practicat en piscina o en aigües obertes que consisteix a executar exercicis físics de resistència i habilitat, amb l’objectiu de mantenir i millorar les habilitats físiques i mentals dels socorristes encarregats d’efectuar salvaments en medi aquàtic.
Les proves de piscina són 200 m de cursa de natació amb obstacles, 50 m de rescat de maniquí, 100 m de cursa combinada de salvament, 100 m de rescat de maniquí amb aletes, 100 m de cursa de socorrista, 200 m de cursa de supersocorrista, llançament de corda, 4 × 25 m de rescat de maniquí, 4 × 50 m de combinada i 4 × 50 m obstacles Antigament també es disputaven les proves de llançament de salvavides o pilota de salvament i 150 m de rescat amb embarcació Les proves d’aigües obertes són nedar-surf, córrer-nedar-córrer, banderes, esprint, cursa amb esquí, cursa amb planxa de salvament, oceanman/…