Resultats de la cerca
Es mostren 9773 resultats
Castell Salat (Gerri de la Sal)
Art romànic
L’any 1081 Senior dona al monestir de Gerri un alou situat al pàgus cortesà, a la vila de Pujol, a l’apèndix de Sant Pere, sobre el barranc de les Moreres, al lloc de Castell Salat Castello Salado Aquesta és la primera referència topogràfica d’un castell que d’antuvi es presenta com un domini dels comtes de Pallars Sobirà i que un segle més tard desapareixerà de la documentació Al terme de Castell Salat es localitzen també sis eres de sal que l’any 1141 Artau III vengué als hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, establerts ja al Pallars Quatre anys més tard, Artau IV i Guillema vengueren al…
Sant Andreu (Pineda de Mar)
Art romànic
Situació Vista interior, des de la porta d’accés, del que resta de la capella de Sant Andreu de Pineda de Mar N Ontiveros Capella en mines del municipi de Pineda, situada en una llenca del terme entre Hortsavinyà i Calella, cosa que fa que molts creguin, i fins i tot s’ha escrit, que pertany a Calella Mapa 38-15-394 Situació 31TDG692105 És accessible per la carretera que va a Hortsavinyà, i a uns 1200 m després que s’acaba el tram asfaltat s’arriba a un pla on comença un camí que s’enfila a la carena Es troba a uns 100 m d’aquest punt vers ponent, al mig d’un petit bosc cercat, amb les ruïnes…
Castell de Lles
Art romànic
El poble de Lles és situat en un replà orientat a migjorn, al pendent de la muntanya, sobre la vall de la Llosa Del que fou el castell d’aquest indret, no en queda pràcticament res exceptuant el que podria ser la base de tres de les seves torres, i que sembla que formen avui dia els fonaments de les cases de cal Fuster, cal Perantoni i la rectoria, enmig del nucli poblacional Ben poca cosa sabem de la història d’aquesta fortificació suposem que fou un castell comtal, per bé que així ho deixa entreveure la concòrdia de l’any 1303 establerta entre Gastó I, comte de Foix, i Jaume II…
Palau de Palaudàries (Lliçà de Munt)
Art romànic
El nom de Palatio Aries es troba esmentat per primera vegada el 904 en l’acta de consagració de l’església de Parets, on consta com a terme veí Posteriorment trobem el nom de “Palaz Darías” en una donació de terres que es fa el 959 al monestir de Sant Cugat Al costat de l’església de Sant Esteve s’alça la casa Palaudàries, fortificada amb un barri que, segons mossèn Mas, és una reconstrucció de l’antiga villa Palatio Aries Segurament, l’únic testimoni de l’existència d’aquest Palatio és la torre del campanar de l’església, de base rectangular i d’un sol cos amb finestres apuntades, que podia…
Santa Maria de Castelló de Farfanya
Art romànic
L’actual església gòtica de Santa Maria, a llevant del castell, on domina la població, té els precedents en un temple anterior, del qual tenim notícies des del segle XII Fou seu d’un priorat dependent de Sant Pere d’Àger i a partir del segle XVI esdevingué el cap de l’oficialat de Castelló de Farfanya, dins l’arxiprestat d’Àger L’església de Santa Maria de Castelló va ser donada pel vescomte Guerau Ponç II de Cabrera i la seva muller Elvira a l’abadia d’Àger el 1108 La subjecció a Sant Pere d’Àger fou confirmada en les butlles papals dels anys 1162 i 1179 L’any 1182 Mir de Castelló prengué l’…
Santa Maria de Mont-roig, ara de Montalegre (les Avellanes i Santa Linya)
Art romànic
Fou l’església parroquial del terme del castell de Mont-roig i depengué del monestir de Santa Maria de Meià fins a la desamortització eclesiàstica Indirectament se sap que aquesta església formava part de la dotació inicial del monestir de Santa Maria de Meià, que es degué fer abans de l’any 1040 de fet, però, no se’n té constància fins el 1095, quan un nét del fundador, Ermengol, fill de Guitard Guillem de Meià, donà al mateix monestir de Meià les esglésies que tenia per donació del seu pare, entre les quals figura la de Montroig Posteriorment, aquesta dependència es confirma en un capbreu…
Castell o torre de Mulnar o Munnar (Camarasa)
Art romànic
Les primeres notícies d’aquest castell corresponen a l’any 1051, quan Arnau Mir de Tost vengué a Guitard Guillem de Meià el puig del Mulnar amb la seva torre i tot l’alou que hi tenia, situat a l’apèndix del castell d’Orenga o del de Peralba, pel preu de sis unces Arnau Mir afirmà haver-ho comprat als marmessors d’Arnau Guillem Aquest Arnau Guillem podria ser un germà del comprador, bé que aquest parentiu no es pot comprovar Aquest puig amb torre de defensa prengué posteriorment la consideració de castell i amb aquesta condició apareix en el testament que l’any 1193 manà redactar…
Sant Vicenç de Garraf (Sitges)
Art romànic
Aquest antic priorat augustinià també és conegut per Sant Vicenç de Pedrabona Es trobava en l’esquerra del torrent de Garraf, prop de la masia de Can Lluçà, on hi ha l’era del Prior i el coster de la Fita, potser els darrers vestigis de l’establiment monàstic, situat a la zona de muntanya del poble de Garraf El priorat fou fundat per rei Alfons I el Cast l’any 1163 per la donació que feu al prevere Joan, en pur i franc alou de tot el territori de les comes de Campdàsens, al massís de Garraf, amb les seves terres i pertinencies amb la condició que s’havia de construir un monestir en honor a…
Sant Llorenç de Gratallops
Art romànic
El topònim Gratallops apareix citat el 1171 a les confrontacions de la vall de Porrera El lloc de Gratallops podria haver estat en el seu origen una alqueria, com sembla revelar-ho el seu nom, de procedència àrab Gratallops, però, que originàriament pertanyia al terme de la Morera de Montsant i fou de la senyoria d’Escaladei, no sembla que fou colonitzat fins al 1259 o almenys no hi ha cap notícia anterior a aquesta data, quan la cartoixa d’Escaladei va establir onze pobladors a la Cova del Pujó i a Gratallops Es desconeix quan es bastí l’església de l’indret, però ja era…
Santa Maria de Peralta (Peralta i Calassanç)
Art romànic
La vila de Peralta de la Sal és situada a 523 m d’altitud, a la banda dreta de la Sosa de Peralta, en la confluència amb el riu de Sorita L’actual església parroquial de Santa Maria s’emplaça al centre de la vila, i és de construcció moderna No s’ha conservat memòria de com aquesta església anà a raure en poder de la canònica de Santa Maria de Solsona De fet, però, consta que el cavaller Rotlan Ramon, que tenia el castell de Peralta pel comte Ermengol IV d’Urgell, deixà en testament el 1095 quatre unces d’“ ad edificamentum de ipsa ecclesia de Petra Alta ” amb una llàntia que hi cremés…