Resultats de la cerca

A Catalunya, al contrari que a València o a Aragó, on va ser molt freqüent la contractació d’un retaule a dos o, fins i tot, a tres pintors, l’establiment conjunt d’un taller arran de l’associació de diversos artistes no fou gaire comú Despuig i Cirera, però, van ser una d’aquestes excepcions formaren societat des de l’inici del segon quart del segle XV fins al 1442 És per aquesta raó que estudiem tots dos pintors dins un mateix capítol Retaule de Sant Joan Baptista i Sant Esteve procedent de l’església de Santa Maria de Badalona, de Bernat Despuig, segurament un antic collaborador de Lluís…

Pintor d’origen valencià, Lluís Dalmau és un dels màxims exponents de la pintura de caràcter flamenquitzant i el primer que sap desprendre’s en bona part dels ja antics postulats estilístics del segon període del gòtic internacional L’aparició de la seva signatura al peu del tron del retaule de la Mare de Déu dels Consellers de Barcelona va motivar el seu reconeixement artístic per la crítica des del segle XIX La fama d’aquest artista dins l’àmbit barceloní es confirmà en saber que aquest conjunt pictòric fou encarregat a “lo millor e pus apte pintor” que es trobés a Barcelona el 1443, segons…

Format a l’Escola de Belles Arts d’Olot, a l’escola de San Fernando de Madrid i a París El 1950 exposà per primera vegada individualment a la Sala Vayreda d’Olot El mateix any entrà a formar part de la penya Cràter d’Art Guanyà el primer premi de gravat del Concurs de la Diputació de Girona 1959 Influït per la pintura de Picasso i Miró, conreà una figuració espontània i colorista dedicada a la faràndula i als infants

Estudià art i història de l’art entre el 1948 i el 1954 a Nova York, París i Barcelona A partir del 1958 es dedicà als estudis de prehistòria i al treball de camp en nombroses excavacions a les Balears, entre les quals cal destacar les coves de Son Gallard, Muleta i Son Matge, l’assentament calcolític de Son Oleza, el poblat talaiòtic de Son Ferrandell, els santuaris de Son Mas i Torralba d’en Salort Estudià arqueologia i prehistòria a la Universitat d’Oxford entre el 1975 i el 1981, any en què es doctorà Fou investigador per diverses institucions de la Universitat d’Oxford i Cambridge Fundà…

Format a l’estudi del seu pare i a l’Acadèmia de Sant Carles de València Guanyà menció honorífica a la Exposición Nacional del 1895 i diversos premis a València i Barcelona A l’Exposition Universelle de París obtingué medalla de plata, i el seu Floreal li valgué la d’or a Madrid 1895 Altres obres importants seves són Manola, Natura morta, Tipus de l’Horta, Florista valenciana totes al Museu de Belles Arts de València i el retrat de la seva família Nosaltres Hispanic Society de Nova York El seu estil es caracteritza pel color fastuós i la sensibilitat elegant, aplicats a allegories costumistes…

La seva obra és sovint atribuïda, erròniament, al seu mestre, amb el qual collaborà Hom en destaca el Retrat de la seva família Kunsthistorisches Museum, Viena

Habità a Roma i a Nàpols ~1625 i es formà sota la influència de GReni i Il Domenichino En tornar a la península Ibèrica, treballà a Madrid en el cercle de la cort, i vers el 1635 s’installà a Saragossa Cal destacar, entre les seves pintures, Santa Caterina Museo Provincial de Bellas Artes, Saragossa Com a teòric, escriví Discursos practicables del nobilísimo arte de la pintura obra publicada el 1852

Imità les escenes de gènere de MMda Caravaggio dins l’òptica formal, però la manca de contingut l’allunyà del mestre Obres Bacus Galleria Nazionale d’Arte Antica, Roma i Bonaventura Palazzo Pitti, Florència

Formà part de l’escola de Nancy, i obrí un taller, la Maison Majorelle, per a la fabricació de mobles Art Nouveau El seu estil, inspirat primerament en els estils Lluís XV i Lluís XVI, esdevingué d’inspiració naturalista, especialment floral, fins a arribar a una simplificació, els anys 1920-30 Dissenyà l’escala monumental de les Galeries Lafayette, de París

És autor del Trattato dell’arte della pittura, scultura e architettura 1584, important estudi sobre el pensament manierista Entre les seves poques obres pictòriques conservades, hom pot citar un Autoretrat Pinacoteca dei Brera, Milà i una Pietat convent dels caputxins de Milà