Resultats de la cerca
Es mostren 5764 resultats
vegueria de Lleida
Història
Demarcació administrativa de Catalunya.
Vers l’any 1192 el Pallars Jussà fou incorporat a la corona i integrat a la cúria de Lleida Als XIV, constituïa la vegueria de Lleida i Pallars , regida per una mateixa persona Abans del decret de Nova Planta 1716, de la vegueria s’havien segregat les de Balaguer i Agramunt, i el Pallars romangué com una sotsvegueria L’any 1718 el seu conjunt Pallars Jussà, Segrià i Garrigues tenia una població global de 40 000 habitants
Khakàssia
Divisió administrativa
República de Rússia.
La capital és Abakan Limitada a l’E pels Kuzneckij Alatau i alS per l' okrug dels Tuva, al N s’obre vers la conca del Ienissei, el qual, navegable, li marca la frontera de l’W Un afluent d’aquest riu, l’Abakan, travessa el sud del país en direcció SW-NE Hi ha indústries extractora carbó, ferro, metalls no ferrosos, de la fusta, lleugera i alimentària Hi ha conreu de cereals i bestiar boví i oví
Isla-Cristina
Municipi
Municipi de la província de Huelva, Andalusia, situat a La Tierra Llana, en una zona pantanosa i de maresmes formades pel Guadiana.
Als XVIII era un refugi de pescadors catalans, fundat per un català de Canet de Mar cognomenat Arnau Desfet pel terratrèmol del 1755, un pescador de Mataró, Josep Faneca, hi excavà un pou prop d’una figuera l’aigua trobada permeté l’establiment de pescadors catalans en el poblat, que anomenaren La Figuereta Carles IV li donà categoria de municipi La Higuerita , i el 1834 prengué el nom actual, en honor de Maria Cristina de Borbó
Lombok
Illa
Illa d’Indonèsia, a l’arxipèlag de la Sonda.
L’estret de Lombok, punt de diversificació de la vegetació i de la fauna australiana i asiàtica, la separa de l’illa de Bali a l’W, i el d’Alas, de la de Sumbawa a l’E Al N sobresurt el massís volcànic de Rinjani, de 3 726 m d’altura Situada alS de l’equador, hom hi conrea tabac, cacauets, mandioca, nyam i productes de secà La capital és Mataram, situada a la costa occidental
pioc salvatge

pioc salvatge
Sergey Yeliseev (CC BY-NC-ND 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels otídids, de 100 cm el mascle, el qual té el cap i el coll grisos, les parts superiors ocràcies amb ondes negres, les inferiors blanques, el pit castany i presenta sota el bec un ampli bigoti de cerres blanques.
La femella fa 75 cm i no té la taca al pit ni el bigoti És gregari, de vol potent i fa el niu a terra És molt apreciat com a peça de caça, la qual cosa ha minvat extraordinàriament llur nombre Encara n'hi ha al N i a E d’Europa, al centre i alS de la península Ibèrica, al N de l’Àsia oriental i al Marroc És excepcional a la Catalunya continental
obrer
Història
Dret canònic
Cadascú dels qui tenien a llur càrrec l’administració o obra d’una parròquia, una confraria o una altra institució religiosa o benèfica.
Els obrers de parròquia eren elegits per les universitats de les parròquies i eren presidits per un clergue des del s XIV Algunes constitucions sinodals i les consuetes parroquials indiquen la forma d’elecció Als XVIII, com a conseqüència d’una centralització eclesiàstica, els obrers començaren a ésser nomenats pels bisbes, a proposta dels rectors Alguns ajuntaments s’atribuïren la continuïtat de les antigues universitats i continuaren nomenant els obrers fins al concili II del Vaticà
vegueria de Cervera
Història
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya que comprenia el Solsonès (incloses algunes zones veïnes, com la vall d’Alinyà, a l’Alt Urgell, Cardona i les zones veïnes del Bages i del Berguedà) i la Segarra (inclosos l’altiplà de Calaf, la vall de l’Anoia fins a Jorba i l’alt Gaià).
En depenia la sotsvegueria dels Prats de Rei, amb la qual sumava 21 948 h el 1718 als XIV la vegueria era anomenada vegueria de Cervera i els Prats A causa de l’aïllament de la zona muntanyosa del Solsonès que coincidia, a més, aproximadament, amb el ducat de Cardona estricte, amb el temps hom distingí la vegueria alta de Cervera 9 314 h 1718 de la vegueria baixa de Cervera 11 664 h 1718
cap Martí
Cap, el més septentrional dels tres caps que formen el promontori de la Nau, final de les serralades prebètiques valencianes (Xàbia, Marina Alta).
Avança com un esperó vers l’E, prolongant una plataforma càrstica, actualment urbanitzada per a l’estiueig Amb el cap Negre, al S, tanca la recalada del Portitxol, presidida per l’illa del Portitxol El nom popular és cap Prim , i en la cartografia actual és anomenat també cap de Sant Martí En la tradició oral del país, avui molt periclitada, hom anomenava cap Martí el cap de la Nau dels mariners o de la Carta de Tofiño
Mar da Palha
Estuari del Tejo, a Lisboa.
Ocupa un antic golf terciari, i presenta al N una sèrie d’illots de caràcter alluvial vora Lisboa forma un congost d’uns 16 km, fins a l’oceà, a l’entrada del qual l’illot rocallós de Bugio, enfront de Trafaria, constitueix la divisòria natural de les dues entrades de l’estuari barra grande , al N, i barra pequeña , alS A part Lisboa, a les seves vores hi ha petits ports, com Vila Franca, Barreiro i Seixal
Mansolí
Parròquia
Antiga parròquia de Santa Maria del municipi de Sant Hilari Sacalm (Selva), a la vora de la riera d’Osor, al sector N del terme.
És esmentada ja el 1038 l’antiga església s XIII ha estat convertida en santuari marià El 1880 fou bastida una nova església, prop de la font Picant Hi hagué una casa forta domus de Mansolí i una família d’aquest nom que, als XIV, es fusionà amb els Vilalleons i després amb els Alta-riba El nom de Mansolí, derivat d’un diminutiu de mansus , ha estat alterat modernament pel de Monsolí o Monsolís , erronis