Resultats de la cerca
Es mostren 4826 resultats
Bibliografia de la medalla
Almirall, J «Consideracions entorn de la medalla del cinquantenari dels Jocs Florals de Barcelona 1859-1908», dins ActaNum , núm1, 1971, pàg193-196 Almirall, J «Medallas conmemorativas de la Exposición Universal de Barcelona 1888», dins ActaNum , núm2, 1972, pàg235-271 Almirall, J «Altres medalles commemoratives barcelonines encunyades en 1888», dins ActaNum , núm6, 1976, pàg237-240 Amorós, J Medallas de los acontecimientos, instituciones y personajes españoles , Barcelona, 1958 Borràs, J «La medalla com a manifestació artística Josep María Subirachs», dins ActaNum , núm11, 1981, pàg245-257…
Trobat
Àrea de nidificació del trobat Anthus campestris als Països Catalans Maber, original dels autors Ocell escàs com a estival i nidificador, és quelcom més comú durant els dos passos migratoris A l’època de la reproducció es troba en una bona part de la Catalunya Nord, normalment fins als 400 m d’altitud A la resta del Principat, la seva distribució és força irregular, en petits nuclis, ací i allà, absent de les comarques pirinenques i fugint de la Catalunya humida aquí cria des del nivell de la mar fins a l’alta muntanya, i s’ajusta en certa manera a la isoterma dels 20°C de l’agost A Andorra…
noümen
Filosofia
En la filosofia de Kant, per oposició al fenomen, l’objecte de l’enteniment, pensat per aquest com a real i àdhuc com a condició de possibilitat del coneixement fenomènic, però que resta fora de tota experiència sensible possible.
Bé que sovint hom identifica noümen i “cosa en si”, Kant mateix distingí sempre entre l’un i l’altra
donar corda
Tecnologia
Donar tensió a la corda (molla real) o pujar els pesos, segons els casos, per tal que, en efectuar-se’n la distensió o en baixar aquells per l’acció de la gravetat, accioni el mecanisme d’un rellotge.
any
Anys astronòmics
©
Astronomia
Interval de temps comprès entre dues passades consecutives del Sol pel mateix punt de l’eclíptica, segons la hipòtesi aparent, que correspon, segons la hipòtesi real
, a la durada d’una revolució de la Terra al voltant del Sol.
diagrama de Nyquist
Tecnologia
Lloc geomètric que descriu en el pla complex el denominador de la funció de transferència d’un servosistema, quan l’argument descriu el contorn del semiplà de part real positiva en el sentit contrari a les agulles del rellotge.
realitat virtual basada en la localització
Electrònica i informàtica
Realitat virtual que permet que l’usuari, mitjançant l’ús de determinats dispositius i aplicacions, se senti immers en un entorn adaptat al lloc real on es troba, generalment un espai exterior, i pugui interactuar-hi amb altres usuaris.
Solen tenir lloc en ubicacions com ara cinemes, parcs d’atraccions o centres comercials
moment
Matemàtiques
Donada una variable aleatòria X, i f (x) essent la seva funció de densitat, valor mr donat per la fórmula
on a és un nombre real fixat i r és un nombre natural que determina l’ordre del moment.
Normalment hom escull com a valor de a el de l’esperança matemàtica de X , en el qual cas el moment de primer ordre és a dir r = 1 és nul i el de segon ordre és a dir, r = 2 coincideix amb la variància A partir dels moments, mitjançant l’anomenat mètode dels moments , hom pot estimar els paràmetres que caracteritzen una distribució de freqüències obtinguda a partir de l’observació d’una mostra
memòries
Història
Literatura
Obra literària que té l’estructura del llibre de memòries però en la qual el protagonista autor és un personatge fictici —o real, recreat per l’autor— (Memoirs of a Cavalier, de Defoe; Memorias de un hombre de acción, de Baroja).
escapada
Música
Ornament consistent en la introducció d’una nota estranya, en situació mètrica dèbil, que ve d’una nota real per moviment conjunt i que es resol per salt, normalment de 3a i en la direcció contrària al moviment anterior (ex.1).
També és conegut per la forma francesa échappée Aquesta nota estranya, que es pot considerar com una brodadura incompleta ex 2, és molt menys freqüent que la nota de pas, la brodadura o el retard Tanmateix, l’escapada superior és característica de les cadències i acostuma a estar situada en el soprano ex 3 tot i que també es pot produir en dues veus ex 4 En el Classicisme era freqüent l’escapada a distància de 2a de la 5a de la dominant ex 5, que ja en el Romanticisme s’atacà sense preparació ex 6 Exemples 1 i 2 © Fototecacat/ Jesús Alises Exemples 3 i 4 © Fototecacat/ Jesús Alises Exemples…