Àrea de nidificació del trobat (Anthus campestris) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
Ocell escàs com a estival i nidificador, és quelcom més comú durant els dos passos migratoris. A l’època de la reproducció es troba en una bona part de la Catalunya Nord, normalment fins als 400 m d’altitud. A la resta del Principat, la seva distribució és força irregular, en petits nuclis, ací i allà, absent de les comarques pirinenques i fugint de la Catalunya humida; aquí cria des del nivell de la mar fins a l’alta muntanya, i s’ajusta en certa manera a la isoterma dels 20°C de l’agost. A Andorra el trobem solament com a migrador rar. Al País Valencià, malgrat l’aparença de molt estès i uniformement distribuït, la seva presència real deu ser força més irregular i local, encara que hom manca de la suficient informació per a plasmarho amb certesa; el trobat fuig de la franja litoral de tarongerars, hàbitat massa dens per a les seves volences i, sorprenentment, no ocupa les comarques meridionals, des de la Costera, la Ribera Alta i la Ribera Baixa cap al S. A les Balears és més comú, alhora que escàs, i nidifica a les quatre illes grans.
El pas i les primeres arribades dels exemplars procedents de llurs àrees d’hivernada africanes s’inicia cap a mitjan març, té la intensitat màxima l’abril i va minvant fins a mitjan maig; el retorn té lloc el mes de setembre, i és molt més escàs durant la primera meitat d’octubre. Segurament alguns exemplars inicien la migració ja l’agost, encara que l’única dada que hom coneix és la d’un individu capturat a Cabrera (Mallorca) per un falcó de la reina el dia 8 d’aquest mes, i que potser es tractava d’un desplaçament local postreproductiu. El trobat és un migrador diürn que s’observa sedimentat en solitari o en petits grups, especialment després d’una tempesta, en aquells indrets on es canalitza el flux migratori. Una gran majoria dels ocells que migren a través dels Països Catalans en són forans. La reproducció té lloc entre el maig i el començament de juny, i ponen 4 o 5 ous en un niu ben elaborat i amagat al terra.
El trobat prefereix indrets càlids, assolellats i secs. Fuig dels boscos i els cultius arboris densos, cercant sempre ambients oberts, amb vegetació baixa i esclarissada, tant herbàcia com arbustiva. S’instal·la també al matollar amb clarianes, en ambients àrids, esteparis, pedregosos o sorrencs i en cultius de secà, guarets, herbassars, prats i vinyes; freqüenta també terrenys romputs. Als Països Catalans continentals és rar al litoral, malgrat l’existència de zones aparentment adients, mentre que a les Illes es troba àmpliament distribuït i, llevat dels boscos i els cultius arbrats, hom el pot trobar a qualsevol medi.