Resultats de la cerca
Es mostren 3341 resultats
Barbados
Vista del paisatge escarpat de la costa oriental de l’illa de Barbados
© Corel Professional Photos
Estat
Illa
Estat insular de la mar de les Antilles que comprèn l’illa del mateix nom, del grup de les Petites Antilles; la capital és Bridgetown.
La geografia La geografia física L’illa de Barbados és formada per terres calcàries i volcàniques i és vorejada d’esculls corallins La costa oriental és escarpada, i l’occidental, plana i sorrenca El clima és tropical, amb temperatures mitjanes de 26,8 °C a l’estiu i de 24,6 °C a l’hivern L’estació de les pluges va de juny a octubre, amb quantitats que oscillen entre 1100 mm a la regió occidental i 2200 mm a les regions centrals La geografia econòmica i l’economia L’agricultura 4,5% del PIB i…
art grec
Art
Art desenvolupat a Grècia i als territoris que estigueren sota la influència cultural d’aquest país.
Art grec antic Les visions tradicionals dependents essencialment d’una visió winckelmanniana de l’art clàssic, han restat superades en els últims decennis, i actualment hom pot parlar de nous aspectes, que, recolzant sobre troballes arqueològiques, han canviat la visió estilística per una altra de cronològica Quant a la periodització, hom ha arribat a un acord general per a fixar uns quants períodes, els límits cronològics dels quals són acceptats gairebé per tothom Durant l’època obscura, l’enllaç amb el món cretomicènic fou donat per l’estil geomètric sobretot en la ceràmica, que començà al…
Jeroni Pujades
Cronologia
Història del dret
Historiografia catalana
Literatura catalana
Historiador, jurista i dietarista.
Vida i obra Doctor en dret civil i canònic per la Universitat de Lleida, és autor d’una Crònica Universal del Principat de Catalunya i d’un Dietari que és, probablement, l’escrit autobiogràfic en llengua catalana més important del segle XVII Fill de l’advocat Miquel Pujades , es trobà, per vincles familiars, al bell mig de la xarxa de juristes que els anys de canvi del segle XVI al XVII assoliren una influència cada cop més gran en la vida pública de Catalunya El seu cosí, Francesc Mitjavila i Franquesa, un influent oïdor de la Reial Audiència, fou el pont que permeté a Jeroni Pujades entrar…
, ,
L’alta organització d’Osona
El comtat d’Osona No sabem si la creació d’una nova organització administrativa fou promoguda per la cort franca, com semblaria lògic o bé pel comte Guifré Sigui com vulgui des d’un bon principi es partí d’un plantejament diferent al de la primera repoblació Ara no es faria com a prolongació del comtat de Cerdanya sinó amb la creació d’un nou comtat que havia de prendre el nom de l’antiga ciutat ibero-romana, que si bé no es restaurava, com a tal, es tenia perfecte record de la seva existència i ja s’havia convertit en topònim per a designar el territori dels seus voltants, com ja s’havia fet…
Giacomo Carissimi
Música
Compositor italià.
Vida Fou el primer gran mestre de l’oratori italià del segle XVII, i establí les bases de l’oratori com a gènere musical Ingressà com a cantor a la catedral de Tívoli, on més tard ocupà el càrrec d’organista El 1628 esdevingué mestre de capella de la catedral d’Assís, i l’any següent es traslladà a Roma, on exercí de mestre de capella de Sant Apollinar del Collegio Germanico, una institució encarregada de formar monjos jesuïtes que posteriorment eren enviats als països del nord d’Europa Aquest fet afavorí la difusió de la música de Carissimi arreu del continent El 1637 rebé els ordes propis…
La cerimònia de córrer les armes en honor de la reialesa
Art gòtic
Escena de la cerimònia de córrer les armes del sepulcre del rei Ferran I d’Antequera, al monestir de Poblet Els cavallers porten l’escut a la funerala en senyal de dol De vers el segon quart del segle XV i esculpida en alabastre, alguns autors l’atribueixen a Pere Joan, i d’altres, a Pere Oller Musée du Louvre, París – RMN/© MBeck-Coppola La cerimònia de córrer les armes era un dels actes protocollaris que tenia lloc en esdevenir-se la mort d’algun dels reis de la corona catalanoaragonesa i dels seus primogènits, almenys des del temps de Jaume I el Conqueridor, en la població on havia succeït…
Pintors i tallers a Nàpols, Sicília i Sardenya
Art gòtic
La pintura, instrument i mirall de la història Sant Francesc lliurant la regla als franciscans i les clarisses, part d’un retaule de l’església napolitana de San Lorenzo Maggiore, pintat per Colantonio després del 1450 Els escuts reials de Catalunya i Aragó i de Sicília de les rajoles indiquen que Alfons el Magnànim en fou el comitent Museo Nazionale di Capodimonte, Nàpols – MVelo El 28 de juny de 1458 Nàpols, la ciutat que derrocà els seus murs per rebre triomfalment el carro tirat per quatre cavalls blancs d’aquell Alfons d’Aragó que l’havia conquistat, plora El…
Peguera

Armes dels Peguera
Llinatge de cavallers, després nobles, els orígens del qual són obscurs.
Sembla que originàriament eren castlans del castell de Peguera Fígols de les Mines pels Berga, que, a llur torn, el tenien pels comtes de Cerdanya Al principi del s XII apareix documentat un Hug de Peguera , pare de Ramon de Peguera 1124 Per compres fetes als Berga esdevingueren senyors d’importants béns i d’un palau a la vila de Berga entre el 1148 i el 1190 consten com a senyors de Berga en aquest temps Hug de Peguera , el seu fill Ponç de Peguera i el seu net Berenguer de Peguera El 1190 aquest darrer Berenguer vengué els seus béns i el palau a la vila de Berga a Pere de Berga La línia…
historiografia del Barroc
Historiografia catalana
El barroc, concepte interpretatiu sorgit a Alemanya al segle XIX per designar un estil en les arts visuals, s’ha convertit en una denominació que caracteritza tot un clima cultural i una època: fonamentalment el segle XVII.
Desenvolupament enciclopèdic Aquest clima cultural, que es manifestà també en la historiografia, donà resposta a diverses claus interpretatives Pel que fa a la mentalitat de fons, per als homes i dones de l’època, el món era el teatre de les limitacions i contradiccions humanes, governat pels designis de la Providència Aquest substrat feu que prevalgués un enfocament religiós i moral de la història, en què es combinaren el catolicisme militant i reafirmat per les pautes del concili de Trento 1545-63, i el llegat ètic clàssic principalment de l’estoïcisme En aquest segle on hi hagué unes…
història de l’alimentació
Historiografia catalana
Fou a mitjan segle XX quan es plantejà la història de l’alimentació com a corrent historiogràfic modern.
A escala internacional tingué especial importància la iniciativa de l’escola francesa dels Annales L’any 1936, Lucien Febvre proposà una gran enquesta sobre la cuina tradicional francesa Posteriorment, Marc Bloch amplià els plantejaments inicials La nova història de l’alimentació es posà en marxa, però la Segona Guerra Mundial tallà el procés i les recerques romangueren en suspens A Catalunya foren els medievalistes els primers que cridaren l’atenció sobre el fet alimentari i durant la dècada de 1940-50 aparegueren treballs molt interessants dedicats al tema En fou pionera la iniciativa de…