Resultats de la cerca
Es mostren 6014 resultats
paràfrasi
Música
Versió mètrica d’un salm o d’un passatge de les Escriptures cantada en llengua vernacla.
Són especialment importants les paràfrasis de l’Església d’Escòcia, conegudes sovint amb el nom de Paràfrasis Escoceses L’edició del 1575 del Salteri escocès ja en contenia algunes El seu ús s’incrementà al llarg del segle XVII, i al segle XIX acabà caient pràcticament en desús Les edicions actuals, però, encara en contenen algunes
premi Mercè Rodoreda
Premi de contes i narracions en llengua catalana atorgat anualment per Òmnium Cultural des del 1998.
Es lliura al millor recull original i inèdit, i no s’admeten obres ja premiades en altres concursos Fou creat el 1953 com a premi Víctor Català , nom que mantingué fins al 1997, quan es canvià per l’actual Entre el 1998 i el 2021 fou atorgat conjuntament amb la Fundació Enciclopèdia Catalana El premi fou entregat durant la Nit de Santa Llúcia fins a l’edició del 2024, i el novembre del 2025 s’anuncià que s’atorgaria dins de la Nit de les Lletres Catalanes Relació de guardonats Any Obra i autor 1953 Mites , de Jordi Sarsanedas 1954 Cròniques de la veritat oculta , de Pere Calders 1955 La…
premi Òmnium
Literatura catalana
Premi a la millor novel·la en llengua catalana de l’any, atorgat anualment per Òmnium Cultural.
Fou creat el 2017 per a distingir la millor novella publicada l’any anterior, i el primer premi s’atorgà el febrer del 2018 El novembre del 2025 s’anuncià que s’atorgaria dins de la Nit de les Lletres Catalanes Relació de guardonats 2017 Els estranys , de Raül Garrigasait 2018 Aprendre a parlar amb les plantes , de Marta Orriols 2019 L’esperit del temps , de Martí Domínguez 2020 Boulder , d’Eva Baltazar 2021 Junil a les terres dels bàrbars , de Joan-Lluís Lluís 2022 Ràbia , de Sebastià Alzamora 2023 La mestra i la Bèstia , d’ Imma Monsó 2024 Cavall, atleta, ocell , de Manuel Baixauli 2025…
la Torrassa
Barri
Barri de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), al límit amb el terme de Barcelona (la riera Blanca el separa del barri de Sants).
Forma un conjunt sense solució de continuïtat amb els barris de Collblanc , situat al NW amb qui conforma el districte II de la ciutat, i amb el més nou de la Florida, situat a l’W Al S, les línies dels ferrocarrils a Vilafranca i Vilanova, i actualment del TAV, el separen de Santa Eulàlia de Provençana i del nucli més antic de la ciutat Els primers anys del s XX s’hi inicià un petit barri de cases de tipus anglès, però rebé un fort impuls a partir del 1920, amb la primera onada immigratòria, procedent, en general, de Múrcia, motivada per les obres de l’Exposició Internacional de Barcelona…
prefectura
Història
Divisió administrativa de l’Estat espanyol, creada, en nombre de trenta-vuit, per decret de Josep Bonaparte, el 17 d’abril de 1810.
Aquesta reorganització administrativa aspirava a assolir que Napoleó abandonés el projecte d’incorporar a l’imperi francès el Principat i potser altres terres de l’Estat espanyol La divisió en prefectures en creava set als Països Catalans subdividides en tres sotsprefectures cadascuna quatre al Principat Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida dues al País Valencià València i Alacant i una a les Illes Al Principat eren respectats els límits històrics i lingüístics en incloure, en les prefectures de Lleida i Tarragona, les zones de llengua catalana administrativament aragoneses El…
guaraní
Etnologia
Individu d’un poble amerindi de l’Amèrica meridional que, amb els tupís (tupí, tupí-guaraní) forma una família ètnica i lingüística.
A l’arribada dels europeus a Amèrica, s’estenien des de la costa atlàntica fins als rius Paraná, Uruguai i Paraguai La forma de vida tradicional, actualment residual, es basava en l’agricultura itinerant, la cacera i la recollecció Organitzats en clans patrilineals, vivien en poblats d’unes cinquanta famílies La guerra era una activitat central, i practicaven els sacrificis humans L’autoritat residia en els cabdills i en els bruixots o xamans Al s XVI els guaranís dels voltants d’Asunción foren sotmesos al règim d' encomienda , mentre que a l’alt Paraná i al riu Uruguai, a través de les…
diari digital
Periodisme
Mitjà periodístic difós per internet.
Pot ser la versió electrònica més o menys extensa i completa d’un diari d’edició convencional, un complement del diari imprès o una publicació exclusivament en suport digital i difosa per internet Els diaris digitals aprofiten cada vegada més les possibilitats que ofereixen internet i les noves tecnologies de la comunicació Això fa que tinguin algunes característiques que els distingeixen del diari imprès, com són l’actualització immediata i constant de la informació, la possibilitat d’interconnectar diferents aspectes d’una notícia mitjançant els enllaços, la incorporació d’imatges, àudios i…
literatura sòraba
Literatura
Literatura en alt o baix sòrab.
Els sòrabs produïren obres religioses en llatí entre la fi del segle XV i el segle XVI La primera fita important és la traducció del Nou Testament al baix sòrab el 1548 Fins a la fi del segle XVIII quasi tota la producció escrita en sòrab és de tipus religiós Destaquen diverses traduccions, parcials o completes, de la Bíblia, a més d’algunes gramàtiques i vocabularis Ja aleshores, les dues modalitats dialectals es reflectiren en la llengua escrita, diferenciació vigent encara avui El primer escriptor profà d’importància és Jurij Mjén 1727-85 El Romanticisme impulsà la florida…
gnosticisme
Cristianisme
Conjunt de comunitats cristianes dels primers segles que professaven la salvació per la gnosi
.
Hom pot reduir l’ensenyament característic del gnosticisme cristià a tres punts el Déu suprem és transcendent, diferent del creador del món o demiürg l’home espiritual pneumàtic és constituït per un element diví, que el diferencia essencialment de l’home no pneumàtic i la salvació consisteix en el coneixement d’aquesta realitat divina interna A partir d’aquestes proposicions fonamentals, el gnosticisme fou dividit en multitud de sistemes i sectes Les primeres formacions gnòstiques aparegueren en el si del judaisme hellenístic Simó Mag, Cerint, Dositeu, Menandre El principal centre del…
dret germànic
Història del dret
Dret dels pobles germànics.
Com a manifestació pròpia de l’època que precedeix el dret alemany, el dret germànic correspon al d’una de les diverses estirps germàniques Stammesrechte , i hom pot situar-lo en l’anomenada època de les “leges" , a la qual pertanyen la Lex Salica , la Lex Ripuaria , la Lex Alemannorum , etc La forma habitual de dictar aquest dret era oral, i en tenien cura els jutges, escollits per votació majoritària d’entre el poble No hi mancaren freqüents discussions i rivalitats entre els jutges i les decisions judicials dels diversos pobles germànics, que a vegades conduïen a la guerra entre ells La…