Resultats de la cerca
Es mostren 10368 resultats
comtat de Nimes
Els vescomtes de Nimes i Albi
©
Geografia històrica
Territori llenguadocià que formà part de Septimània, fronterer amb Provença.
El 757 el rei Pipí el Breu, després de conquerir-lo, hi posà un comte frare Els comtes de Narbona foren generalment també comtes de Nimes Al segle X era regit per vescomtes vescomtat de Nimes , que també ho eren d’Albi Pel matrimoni 1061 del vescomte Ramon Bernat I, dit Trencavell , amb la vescomtessa Ermengarda de Carcassona, llurs descendents senyorejaven també els vescomtats de Carcassona, de Rasès, de Besiers i d’Agde Els vescomtes de Nimes es feren vassalls d’Alfons I de Catalunya-Aragó en temps del vescomte Bernat Ató VI El 1182 el sobirà català ajudà el vescomte de Nimes en la seva…
Crémor tàrtar i àcid tartàric
Quan el vi fermenta a les bótes, apareix una crosta a les parets de fusta que té el color del vi que hi havia dins blanc o roig És el tàrtar brut, una combinació d’àcid tartàric amb potassi, contingut en el suc del raïm Si es refina el tàrtar brut trobarem el tàrtar pur o crémor tàrtar És un element que s’utilitzava com a mordent en el procés d’estampació i per a tenyir les llanes, especialment La medicina l’utilitzava com a diürètic i purgant També era utilitzat entre d'altres Del crémor tàrtar podem obtenir l’àcid tartàric, mitjançant el tractament amb aigua i àcid sulfúric diluït El…
Frontó Condal
Frontó Condal
NET EC
Altres esports de pilota o bola
Equipament esportiu per a la pràctica de la pilota inaugurat a Barcelona el 24 de setembre de 1896.
Situat al carrer del Rosselló, entre la Rambla de Catalunya i el carrer de Balmes, fou obra de l’arquitecte Francesc Rogent Era cobert, tenia una pista de 68 m de llargada que després es reduí a 60 m, una alçària des de la pista fins a la coberta de vidre de 31 m i una contracanxa de 8 m Les cadires de pista estaven disposades en vuit fileres darrere, cinc fileres de grades i llotges al primer pis Hi destacaren els palistes Navarrete, Urrutia, Lizarraga i Arnedillo El 1897, encara que per poc temps, hi funcionà un quadre femení de puntistes El 1902 tancà les portes i les reobrí…
aeròstil
Arquitectura
Dit dels antics temples en què l’intercolumni tenia una amplada de més de sis mòduls, la qual cosa demanava arquitraus de fusta per tal com no podien ésser construïts amb aquestes mesures arquitraus de pedra o de marbre.
Era una característica dels temples etruscs, segons Vitrubi
flassada de cap de casa
Història
Dret català
Dret existent del segle XIII al XV en alguns indrets de la Catalunya Vella i del Rosselló pel qual, a la mort del pagès de remença, el senyor tenia el dret d’apropiar-se la millor flassada del mas.
En algun cas el senyor l’havia allegat com a mitjà coactiu que impedia l’enterrament del difunt fins que li fos lliurada aquella roba
bicicle
Transports
Velocípede de dues rodes, l’anterior de les quals, motriu i directriu alhora, era d’un diàmetre (arribava fins a 1,5 m) considerablement més gran que la posterior i tenia els pedals directament muntats damunt el seu eix.
alcaid de la mar
Història
Als s. XIV i XV, en alguns territoris de règim senyorial o reial, el qui tenia la missió de vetllar pel bon ordre i compliment de les ordinacions de pesca i d’altres funcions pròpies de capità de port.
comanda de Berga
Història
Antiga comanda de l’orde de l’Hospital que tenia com a centre l’hospital de Sant Joan de Berga; la casa hospitalera de Berga és documentada ja al començament del s XIII dependent de la comanda de Costoja.
A partir del 1233 apareix ja organitzada com a comanda, però el comanador de Berga era el mateix de Costoja El 1374 la casa i la seva església foren adquirides per la vila cedides el 1378 a la comunitat cistercenca de monestir de Montbenet
mestre de cant
Música
Càrrec creat a la Baixa Edat Mitjana, dependent dels capítols de les catedrals, que tenia per missió ensenyar el cant litúrgic i les primeres lletres a petits cantors, els quals s’allotjaven sovint en la mateixa casa del mestre.
Era proveït per contracte i retribuït En algunes seus, aviat s’hi afegí la direcció de la capella de la catedral com en el cas de J Brudieu, unint així a les seves funcions les del mestre de capella A Barcelona, unes ordinacions dels consellers fetes el 1477 a petició del capítol de la seu disposaven que el mestre de cant tingués cura de les escoles majors oficials, i també de la provisió de mestres i lectors, funcions que en altres ciutats a Ciutat de Mallorca almenys el 1545 eren exercides pel mestre d’escoles El càrrec perdurà fins a mitjan segle XIX
chorus
Música
Instrument de vent medieval, semblant a la cornamusa, que consistia en un tub de fusta corbat, com ara el del cromorn, i tenia prop de l’embocadura un sarronet de pell que feia la funció de dipòsit d’aire.
També era anomemat tamborí de Bearn A l’antiga Roma, era conegut amb aquest nom l’instrument que després s’anomenà cornamusa