Resultats de la cerca
Es mostren 7495 resultats
pla de la Caseta
Partida
Territori i partida rural del municipi de Tormos (Marina Alta), a la dreta del Girona, enclavat al terme de Benidoleig.
asil religiós
Dret canònic
Història del dret
Immunitat reconeguda al delinqüent o al perseguit que pren per refugi protector un lloc sagrat (temple, altar, territori o ciutat).
La raó del dret d’asil religiós radica en el temor i en el respecte a la protecció de la divinitat El dret d’asil de natura religiosa es troba generalment en tots els pobles primitius En els pobles semites fou molt difós el poble hebreu, tanmateix, en deixà una abundosa informació continguda en els llibres bíblics de la Llei Exode, Deuteronomi, etc També a Grècia tingué valor el dret d’asil, del qual el mite d’Orestes és un document representatiu Els romans originàriament no conegueren aquest dret, puix que llur organització jurídica el feia innecessari, bé que posteriorment, per influència…
annamita
Lingüística i sociolingüística
Llengua monosil·làbica de sis tons parlada a gairebé la totalitat del territori del Vietnam per uns 38 milions de persones.
És la llengua més important del grup de llengües viet-muong, branca de la subfamília monkhmer de la família de llengües austroasiàtiques Els seus nombrosos dialectes difereixen entre si relativament poc La llengua ha estat molt influïda pel thai i, també, pel xinès, especialment en el vocabulari La influència de la llengua xinesa és deguda tant a les primeres migracions de Fujian, Zhejiang i Canton del segle V al II aC com al fet d’haver estat el xinès la llengua de cultura del Vietnam fins a la fi del segle XVI L’època posterior conegué la coexistència, com a llengua de cultura, del…
estatut
Dret internacional
Règim jurídic al qual es troben sotmeses les persones i les coses amb relació a la nacionalitat i al territori.
Aquest comprèn l' estatut formal , que es refereix a les solemnitats dels actes i els contractes l' estatut personal , que es refereix als drets de la personalitat i de la família i a l’estat, la condició i la capacitat civil de les persones i l' estatut real , que es refereix als béns immobles El sistema estatutari, com a mètode de resoldre els conflictes de lleis entre estats, fou elaborat pels juristes medievals i fou seguit fins a la darreria del segle XVIII A l’Estat espanyol, encara que sense emprar aquesta denominació, la doctrina de l’estatut inspirà les regles del codi civil en…
cultura hel·làdica
Prehistòria
Cultura prehistòrica del territori grec continental, diferent de la de les illes (cultura ciclàdica) o de la de Creta (minoic).
Comprèn els inicis del coneixement de l’ús dels metalls i tota l’edat del bronze Es divideix en tres etapes hellàdic antic ~ 2500-~1900 aC, hellàdic mitjà ~1900-~1600 aC i hellàdic recent ~ 1600-~1100 aC Aquesta darrera correspon a l’època micènica
salconduit
Dret administratiu
Document lliurat per una autoritat, civil o militar, autoritzant el portador a circular per un territori o travessar una frontera.
És considerat com el precedent del passaport Avui dia té vigència en temps de guerra a causa de l’excepcionalitat de les circumstàncies
feixuració
Dret català
Conjunt de les fites que assenyalen la limitació d’una propietat o un territori o d’un sector d’ells.
vescomtat de Labarta
Geografia històrica
Territori feudal del comtat d’Aura que englobava la vall de La Neste d’Aura i la baronia de Bramavaca.
El 1083 els vescomtes de Labarta esdevingueren vassalls dels comtes de Bigorra En fou el primer vescomte Dató I mort després del 990, net del comte Dató II de Bigorra Al segle XIII passà als Fumèl
vescomtat d’Auloron
Geografia històrica
Territori feudal del ducat de Gascunya, creat al segle X, que englobava les valls de Baretús, Josbaig, Ossau i Aspe.
Fou portat el títol per primera vegada per Llop I, possiblement net del duc Sanç III de Gascunya Passà als vescomtes de Bearn pel matrimoni de la vescomtessa Àngela amb el vescomte Cèntul el Vell
Tràcia
Geografia històrica
Pràcticament correspon a la conca del Marica, i s’estén des del vessant meridional de la serralada Balcànica, al N, fins a les costes de la mar Egea i de la mar de Màrmara, al S, i de les costes de la mar Negra i l’estret del Bòsfor fins a la vall del riu Mesta, que n'assenyala el límit occidental La seva extensió ha variat molt al llarg de la història, i en l’antiguitat hom havia considerat el Danubi com el límit N Hom hi distingeix un sector occidental, que correspon a la Tràcia grecobúlgara, més muntanyós, dominat per la serralada dels Ròdope, amb altituds superiors als 2 000 m, que separa…