Resultats de la cerca
Es mostren 25787 resultats
regió
Geografia
Dret administratiu
Nom que prengué la vegueria en la redacció del decret de Divisió Territorial de Catalunya, de 27 d’agost de 1936, per acord del consell d’economia de la Generalitat de Catalunya.
Iniciativa d’Esquerres
Partit polític
Partit inscrit al gener de 1998 per Iniciativa per Catalunya-Verds per a concórrer a les eleccions municipals de 1999 amb el Partit dels Socialistes de Catalunya i la federació Progrés Municipal de Catalunya a Igualada (7.183 vots, 44,9%; 10 regidors) i Tortosa (4.696 vots, 31,5%; 7 regidors).
Antoni Almarcha n’és pesident
guerra dels Dos Peres
Història
Nom amb què és conegut el conflicte armat que tingué lloc entre Pere el Cerimoniós (III de Catalunya-Aragó) i Pere el Cruel (I de Castella), en 1356-69.
En el qual s’interferiren desavinencies familiars els infants d’Aragó Ferran i Joan lluitaren al costat de Castella, dissensions dinàstiques Enric de Trastàmara, germà bastard de Pere I, que ambicionava la corona de Castella, lluità al costat del rei català i reivindicacions territorials Castella intentava de rescatar la regió d’Alacant, i Catalunya-Aragó reivindicava el regne de Múrcia El motiu ocasional fou la captura d’uns vaixells italians per part de vaixells catalans davant Sanlúcar de Barrameda, en presència de Pere I, el qual desafià Pere III setembre del 1356 Fou una…
Serra d’Or
Portada del primer número de Serra d’Or (segona època)
© Fototeca.cat
Publicacions periòdiques
Revista mensual publicada pel monestir de Montserrat des del 1959 i integrada a les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, degana de la vigent premsa cultural de Catalunya.
Fou dirigida per Jordi M Pinell 1959-62, Maur M Boix 1963-94 i Josep Massot 1994-2022 la redacció en cap l’assumí Jordi Sarsanedas 1964, i durant molts anys el disseny de la portada fou de Jordi Fornas La revista comptà amb un consell ampli i un consell restringit, del qual han format part un bon nombre d’intellectuals catalans sense distinció de creences ja que una de les característiques de la publicació ha estat sempre la seva obertura Segons el reglament fundacional, és “una revista editada a Montserrat, amb l’ajut d’un grup d’intellectuals, redactada en català i destinada a oferir…
,
mandíbula de Banyoles
La mandíbula de Banyoles, el vestigi de l’home de Neandertal més important a Catalunya. Fou recollida el 1887 per Pere Alsius
© Arxiu Fototeca.cat
Paleontologia
Mandíbula d’un home preneandertalià, d’uns 90 000 anys, trobada prop de l’estany de Banyoles (el Pla de l’Estany).
És el primer i un dels escassos vestigis d’aquest home als Països Catalans Fou recollida el 1887 per Pere Alsius entre els bancs de tova calcària travertins de la Formiga, constituïts pels dipòsits sedimentaris de l’antic llac, molt més gran que l’actual És conservada a la Collecció Prehistòrica Alsius de Banyoles
Club Natació Vic - Estadi Torras i Bages

Cursa del Campionat de Catalunya infantil del 2010 celebrat al Club Natació Vic - Estadi Torras i Bages
Club Natació Vic / Estadi Torras i Bages
Esport general
Club poliesportiu de Vic.
Fundat l’any 1960, nasqué impulsat per Joan Riera Rius La constitució oficial tingué lloc l’any 1972 Practica principalment la natació, encara que també disposa de seccions de waterpolo i triatló, i tingué seccions de salvament i socorrisme i d’esquí Inicialment només disposava d’una piscina d’estiu i el 1978 es cobrí amb un globus Des de l’any 2000 fa ús de les piscines municipals Joan Riera Rius Ha participat en diverses edicions del Campionat d’Espanya de natació, així com en proves d’àmbit internacional Destaca Marta González, que aconseguí una medalla de bronze al Campionat d’Europa…
escola de Sitges

Pastora i oques (vers el 1900), obra d’Arcadi Mas i Fontdevila
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Nom donat a un grup de pintors paisatgistes aglutinat a Sitges al darrer quart del segle XIX.
En foren els iniciadors el barceloní, fill de sitgetans, Joan Roig i Soler i Arcadi Mas i Fontdevila, que s’hi establí definitivament l’any 1880 Tots dos formats a Roma, adoptaren un luminisme intens derivat del darrer Fortuny i el feren arrelar a Sitges en l’obra de pintors autòctons, com Joaquim de Miró, Antoni Almirall i Joan Batlle i Amell El paisatgisme del grup —amb el qual es pot relacionar també Felip de Masó—, molt proper en alguns aspectes a les inquietuds de l’impressionisme, era el contrapès dins l’art català al realisme melangiós de l’escola d’Olot Pràcticament tots els pintors d…
Marquet

Armes dels Marquet
Llinatge barceloní de mercaders i de mariners que donà tres vicealmiralls a Catalunya i un a Sardenya, als segles XIII-XIV, i nombrosos consellers i alts càrrecs a la ciutat, fins al segle XVI.
Dues de les seves línies entraren en els rengles de la petita noblesa, mentre que la major part dels altres membres abandonaren també el comerç marítim, principalment amb l’Orient, que havia contribuït a fer llur fortuna, i figuraren entre els ciutadans honrats de Barcelona Un dels primers membres que destacaren fou Bernat , o Bertran , Marquet , que morí el 1257 en una revolta popular contra ell, per motius desconeguts, i que potser fou pare de Jaume Marquet i del vicealmirall Ramon Marquet Fills d’aquest foren Agnès Marquet , que, seduïda per Berenguer de Lacera, provocà tals discòrdies…
jutge de greuges
Dret
Història del dret català
Cadascun dels membres de les comissions creades a les corts del Principat de Catalunya, del Regne de València i del d’Aragó per tal d’entendre dels capítols de greuges presentats o reclamacions contra infracció de lleis o altres abusos que havien comès els oficials reials o altres, que resolien les mateixes corts, per tal com les corts conservaren el caràcter judicial que els pervenia de llur origen.
La primera d’aquestes comissions fou creada a Catalunya en la cort del 1409, formada per nou representants del rei i uns altres nou representants dels estaments, amb el nom de jutges de greuges, i per la cort del 1419 foren reduïts a nou, tres de nomenats pel rei i dos per cada braç En la cort del 1493 hom determinà que les resolucions dels jutges de greuges tinguessin la categoria d’acte de cort i fossin inapellables
Comissió Nacional d’Accés, Avaluació i Tria Documental
Òrgan tècnic col·legiat del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya encarregat de desenvolupar les competències en qüestions d’accés, avaluació i tria de la documentació generada per l’Administració a Catalunya.
Fou creada per decret el 2008, en substitució de la Comissió Nacional d’Avaluació i Tria de Documentació, creada el 1990 Té les funcions d’establir els criteris sobre l’aplicació de la normativa que regeix l’accés als documents públics, elaborar les taules d’avaluació i accés documental que determinen els criteris d’accés a les sèries documentals i fer constar el règim aplicable a l’accés als documents que s’hagin de conservar