Resultats de la cerca
Es mostren 6014 resultats
Butlletí de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

Butlletí de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Publicació de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona creada el 1901 per iniciativa de Francesc Carreras i Candi.
Aparegué inicialment amb el títol de Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona i amb periodicitat trimestral tanmateix, admetia collaboracions en català Del 1931 al 1936 volums quinzè i setzè aparegué el títol en català i seguint les normes gramaticals de l’Institut d’Estudis Catalans Interrompuda la publicació el 1936, el 1944 fou represa amb el títol en castellà i amb exclusió del català, que fou reintroduït tímidament el 1947, i que hi tingué una major participació des de 1961-62 A partir de 1957-58 la publicació és biennal Ha donat a conèixer un gran nombre de treballs d’…
Josep Masats i Safont
Literatura
Escriptor i professor.
Diplomat en llengua catalana, estudià filosofia i, a més d’exercir de professor, també fa de periodista i de collaborador de TV3, de manera ocasional, i de diverses publicacions Canigó , Crònica , El món , Xarxa , Diari de Barcelona i El 9 Nou Ha publicat diverses novelles juvenils Trapelleries galàctiques 1988, El nostre amic extraterrestre 1991, Un visitant espacial 1992 i Un cavall com no n’hi ha junt amb Cesc Bas, l’any 1995 També és autor de llibres de poesia Cafè de l’Òpera de Barcelona 2002, amb poesies de Joan Margarit i fotografies d’A Winterhalder, El penjat 2004,…
Jonathan Franzen
Literatura
Escriptor nord-americà.
Es graduà el 1981 en llengua i literatura alemanyes al Swarthmore College de Filadèlfia i l’any següent amplià estudis a la Universitat Lliure de Berlín Posteriorment es dedicà a la creació literària, activitat que combinà amb feines ocasionals Tot i que la seva primera novella, The Twenty-Seventh City 1988, fou ben acollida per la crítica, els anys següents foren de dificultats personals i financeres de les quals en sortí arran de les seves collaboracions regulars a la revista The New Yorker L’any 2001 publicà The Corrections , relat minuciosament realista de la desintegració d…
Antoni Serrà i Campins
Literatura
Filòleg i historiador de la literatura.
Llicenciat en filologia romànica a la Universitat de Barcelona, el 1977 es doctorà en literatures hispàniques a la University of Alberta del Canadà, país on fou professor de llengua i literatura espanyoles entre el 1976 i el 1977 El 1985 es doctorà en filologia romànica a la Universitat Autònoma de Barcelona i en fou professor entre els anys 1986 i 1992 Des del 1992 fins al 2002 fou professor titular de filologia catalana a la Universitat de Girona, i, des del 2003, catedràtic emèrit Especialitzat en l’estudi del teatre, ha publicat Entremesos mallorquins del segle XVIII 1971, El teatre…
,
Pere Farrés i Arderiu
Literatura
Historiador de la literatura i crític literari.
Es llicencià en filologia hispànica 1977 i es doctorà en filologia catalana 1993 a la Universitat Autònoma de Barcelona Fou professor de batxillerat i des del 1995 de la Universitat de Barcelona Dedicat principalment a la poesia i al teatre vuitcentistes i a la literatura de postguerra, cal destacar-ne estudis com La tragèdia en el procés de “renaixença” del teatre culte del segle XIX 2000 i edicions i estudis de l’obra de Jacint Verdaguer L’Atlàntida , 2002 Fonts historiogràfiques de “Colom” de Jacint Verdaguer , 1995 La construcció de “L’Atlàntida” , 2001, Víctor Balaguer Tragèdies , 2001…
,
Mikel Atxaga

Mikel Atxaga
© Família Atxaga
Literatura
Periodista i escriptor basc.
Cursà filosofia, teologia i llatí a Sant Sebastià i Vitòria i fou ordenat de sacerdot Secularitzat el 1974, es dedicà professionalment al periodisme Fou un dels iniciadors del periodisme en basc, a partir del 1963, en la revista Zeruko Argia , i posteriorment en altres mitjans escrits Fou especialment intensa la collaboració al diari Deia , en què escriví del 1977 al 2007 El 1975 ingressà a l’ Euskaltzaindia , i en 1988-93 fou membre del Consell assessor per al basc El 1997 fou nomenat director i coordinador de “Bidegileak”, la collecció d’autors bascos impulsada pel Govern basc La seva obra…
Josef Winkler

Josef Winkler
© Suhrkamp Editorial
Literatura
Escriptor austríac.
De 1971 a 1982 treballà en l’administració de la Universitat de Klagenfurt Aquest any publicà la seva primera novella, Menschenkind ‘Persona’, primer volum de la trilogia Das wilde Kärnten ‘La salvatge Caríntia’, que inclou també Der Ackermann aus Kärnten ‘El pagès de Caríntia’, 1980 i Muttersprache ‘Llengua materna’, 1982, i amb el qual guanyà el segon premi Ingeborg Bachnmann Seguiren Der Leibeigene ‘El servent’, 1987 Friedhof der bitteren Orangen ‘Cementiri de les taronges amargues, 1990, Das Zöglingsheft des Jean Genet ‘El quadern escolar de Jean Genet’, 1992, Domra 1996 Wenn…
Noah Gordon

Noah Gordon
© www.noahgordon.com
Literatura
Escriptor nord-americà.
De família jueva, després d’haver començat estudis de medicina, el 1950 es graduà en periodisme científic a la Universitat de Boston i el 1951 en llengua anglesa i escriptura creativa Fins el 1959 treballà com a collaborador de diversos diaris i revistes Posteriorment, s’especialitzà en temes mèdics, i poc després fou editor de publicacions en aquest camp El 1965 publicà la primera de les seves novelles, The Rabbi , en la qual, a partir de les experiències de la seva pròpia família, relata el periple dels jueus als Estats Units El món jueu és, juntament, amb la recreació…
Xavier Lamuela García
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Fou professor a les universitats Autònoma de Barcelona, de Lleida, de Manchester i de Tolosa, i és catedràtic de lingüística romànica a la Universitat de Girona La seva activitat acadèmica se centra en l’estudi de l’evolució fonètica de les llengües romàniques, i en els processos de planificació lingüística, àmbit a què corresponen les obres Teoria de la llengua literària segons Fabra 1984, juntament amb Josep Murgades, Català, occità, friülà llengües subordinades i planificació lingüística 1987 i Estandardització i establiment de les llengües 1994 D’altra banda, collaborà en la…
,
w
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vint-i-tresena lletra de l’alfabet català, anomenada ve doble.
Gràficament no és sinó dues vv juxtaposades, ben aviat unides i sovint encreuades v Als països del N d’Europa, on aparegué segle VIII, i a Catalunya segle IX, de primer era escrita amb dues uu Ben aviat segle X passaren a VV majúscules, pel fet de tractar-se d’inicial de mot, especialment en els antropònims gòtics i germànics derivats, per exemple, de Walt - Gualter, War - Guarner, Garí, Wil - Guillem, Wig - Guifré, etc La W , w uu , vv també apareix esporàdicament en alguns noms com Wivas i mots com ewangelium , per ultracorrecció gràfica, que no perdurà La grafia w compareix només en…