Resultats de la cerca
Es mostren 31515 resultats
Ferran Torrent i Llorca

Ferran Torrent i Llorca
Periodisme
Literatura catalana
Escriptor i periodista.
Publicà, amb Josep Lluís Seguí, el volum La gola del llop 1983 Es donà a conèixer amb quatre novelles policíaques protagonitzades pel detectiu Butxana No emprenyeu el comissari 1984, Penja els guants, Butxana 1985, Un negre amb un saxo 1987, versió cinematogràfica de Francesc Bellmunt, 1989 i Cavall i rei 1989, en les quals, amb un estil molt personal, aplega elements de novella urbana, intriga i humor i dona coherència als argots professionals del gènere Posteriorment, sobre el món de la política i el periodisme, publicà L’any de l’embotit 1993 i amb la ficció autobiogràfica Gràcies per la…
,
Eduard Toldrà i Soler
Eduard Toldrà i Soler
© Arxiu Fototeca.cat
Música
Músic.
Estudià a partir del 1906 a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, especialment amb Lluís Millet i Antoni Nicolau L’any 1912 debutà com a violinista a l’Ateneu de Barcelona El mateix any fundà el Quartet Renaixement amb Josep Recasens, violí, Lluís Sánchez, viola, i Antoni Planàs, violoncel, formació que tingué un decenni d’existència Es perfeccionà, pensionat per l’ajuntament de Barcelona, a París, Berlín i Viena Fou professor de violí i de direcció d’orquestra a l’Escola Municipal de Música Com a director actuà al capdavant de l’Orquestra d’Estudis Simfònics, i quan l’any 1944 fou…
Max von Sydow
Cinematografia
Teatre
Actor teatral i cinematogràfic suec.
Després de passar per l’exèrcit, estudià interpretació a l’escola el Dramaten d’Estocolm 1948-51 i posteriorment actuà en diversos teatres de Suècia Des dels inicis fou un dels actors principals d’ Ingmar Bergman , a les ordres del qual rodà el seu primer film, Det sjunde inseglet ‘El setè segell’, 1956, a partir del qual dedicà la seva activitat al cinema en detriment del teatre Amb el mateix Bergman rodà posteriorment Smultronstället ‘Maduixes silvestres’, 1957, Nära livet ‘Vida íntima’, 1958 Jungfrukällan ‘La font de la donzella’, 1959, Ansikten ‘Rostres’, 1958, Såsom i en spegel ‘Com en…
Donald Sutherland
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà d’origen canadenc.
Entre els seus primers treballs en el cinema hi ha les pellícules The World Ten Times Over 1963, de W Rilla, i Il castello dei morti vivi 1964, de W Kiefer Tres anys després aconseguí triomfar amb The Dirty Dozen 1967, de R Aldrich, èxit que repetí a Mash 1970, de R Altman, i Kelly’s Heroes 1970, de B G Hutton Consolidà la seva trajectòria amb Klute 1971, d’A Pakula, Johnny Got His Gun 1971, de D Trumbo, Don’t Look Now 1973, de N Roeg, Novecento 1976, de B Bertolucci, Casanova 1976, de F Fellini, Invasion of the Body Snatchers 1978, de Ph Kaufman i Ordinary People 1980, de R Redford…
Santa Creu de Pavia (Talavera)
Art romànic
Situació Façana de migdia, amb la porta d’arc de mig punt rebaixat i el campanar d’espadanya en el seu punt d’unió amb l’absis ECSA-X Solé L’església de Santa Creu es troba dins el nucli urbà de Pavia, construïda sobre un rocam i amb construccions adossades parcialment als murs sud, oest i nord Mapa 34-15 390 Situació 31TCG623067 Per a accedir-hi des de la carretera N-II, a uns 8 km de Cervera en direcció cap a Barcelona, cal prendre un trencall a mà dreta en direcció sud que passa per Sant Antolí Des d’aquesta població, cal agafar la carretera LV-2031 i a uns 5 km s’arriba a…
Santa Maria del Solà (Biosca)
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església, amb el petit campanar d’espadanya convertit en comunidor ECSA-E Pablo Absis de l’església, sobrealçat, ornamentat amb quatre petites pilastres coronades per sengles capitells ECSA-X Solé L’església de Santa Maria es troba aïllada dalt d’un turó des d’on es té una magnífica vista panoràmica dels voltants muntanyosos Mapa 34-13 329 Situació 31TCG656394 Per a arribar-hi, cal prendre des de Biosca una pista en direcció nord que condueix al poble de Lloberola, a 5,5 km Des d’allí cal continuar en direcció est uns 2,5 km i agafar un trencall a mà dreta que…
Santa Maria de Maials
Art romànic
Situació Exterior del que resta de l’absis, que acabava amb un ràfec motllurat suportat per un fris de permòdols llisos ECSA-JBolòs Les restes de l’antiga església parroquial de Santa Maria de Maials són situades al costat de la rectoria de Maials, a la part baixa de l’antiga vila closa Mapa 32-16 416 Situació 31TBF914824 Per a anar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia anterior JAA-XEC Història La referència més antiga de l’església parroquial de Maials es troba a la dècima papal de l’any 1279, on s’esmenta el “ capellano de Mayals ” L’any 1314 el bisbe de…
Santa Maria del Castell de Sales (Sales de Llierca)
Art romànic
La història de Santa Maria de Sales està estretament vinculada a la del castell de Sales, del qual fou capella Tanmateix, mentre que del castell hi ha una documentació abundant, especialment a partir de la segona meitat del segle XIII, de la capella únicament hi ha dades aïllades, pinzellades de la seva història, totes elles dels darrers anys de l’edat mitjana o del primer moment de l’època moderna Els orígens de la capella de Santa Maria de Sales, amb gairebé tota certesa, cal cercar-los en la construcció del Castell de Sales, el qual no és documentat fins a l’any 1129, quan Berenguer, bisbe…
Estela funerària de la Mare de Déu dels Arcs (Santa Pau)
Art romànic
Estela Estela trobada vers l’any 1945 vora l’església Tot i que la seva tipologia és força corrent durant tot un període de temps molt llarg, cal situar la seva datació als segles XII-XIII Vers l’any 1945, tot llaurant uns camps propers a l’església de la Mare de Déu dels Arcs, fou trobada una estela funerària discoïdal És formada per un disc circular i per un peduncle que té forma de cua d’oreneta Al disc, que té malmesa la part superior, hi ha una creu grega, lleugerament patent, amb els quatre braços units a l’orla Els quatre quadrants que resten han estat rebaixats Aquesta estela devia…
Xavier Amorós i Solà

Xavier Amorós
© Arx. Família Amorós
Literatura catalana
Escriptor.
Hagué d’abandonar els estudis per a incorporar-se al negoci familiar i, ja de gran, acabà la carrera de magisteri a Tarragona, començada els anys quaranta, i fou professor de reciclatge de mestres a l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat També obtingué el títol de mestre de català per l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona President del Centre de Lectura de Reus 1981-82, i també de la Secció de Lletres i del Teatre, dirigí la Revista del Centre de Lectura 1972-75 Després de seguir el simbolisme 1940-59, inicià la trajectòria literària com a poeta amb el recull Guardeu-me la…
,