Resultats de la cerca

De família obrera, internat a la Casa de la Misericòrdia de Lleida 1914-24 estudià l’ofici de fuster, que exercí a la mateixa ciutat 1924-26, però ben aviat s’interessà pel passat històric de Lleida Rebé les primeres lliçons d’història local de Salvador Roca i Lletjós a la Pia Almoina, el qual l’introduí en els arxius documentals de la ciutat El 1926 es traslladà a Barcelona, on també treballà de fuster, es matriculà a l’Escola del Treball i prosseguí amb la seva educació autodidàctica i entrà en contacte amb el catalanisme Inicià les activitats periodístiques en el diari  El Matí i en la…

Fill de l’arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugas  i germà de l’escriptor Arístides Mestres i Oñós Cursà estudis a l’Escola de Belles Arts, on rebé les ensenyances de dos professors antagònics, Claudi Lorenzale i Lluís Rigalt, i es dedicà professionalment al periodisme gràfic La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , La Publicidad , El Globo , Almanaque sud-americano , entre d’altres i a la illustració d’obres clàssiques Virgili, Cervantes o de novellistes Pereda, Pérez Galdós i assagistes Pompeu Gener contemporanis, fins que, el 1914, perdé la visió dels dos ulls i hagué de…

Vida Home polifacètic i d'una gran activitat, fou una personalitat molt destacada del catalanisme en els diversos camps de la cultura a les terres de l’Ebre i, sobretot, a Tortosa Exercí el periodisme com a corresponsal d' El Ateneo de Málaga 1890 L’any 1911 fou nomenat cronista de Tortosa, ciutat on, a més, fundà els setmanaris La Veu de Tortosa 1899 i l’Associació de Premsa de Tortosa 1924 Fou també vicepresident de la Federació de la Premsa Catalanobalear 1931 Destacà el seu interès per l’arxivística, la història i l’arqueologia, camps en què se centrà en la recuperació del patrimoni…

Situació Singular capçalera on s’aprecien els tres nivells de degradació del mur que uneix la nau amb l’absis ECSA - M Anglada El poble d’Asnurri és en una cota de 1 194 m a migdia de Civís i al nord-oest d’Argolell, dins d’una vall formada pel riu de Civís L’església parroquial és al cim del poble Mapa 34-10215 Situació 31TCH703006 S’hi va per la mateixa pista que porta a Sant Joan Fumat i a Ars Entremig d’aquests dos pobles hi ha, a mà dreta, el trencall que va a Asnurri Des del pont de la Farga de Moles fins a Asnurri hi ha 7 km MAB Història La menció més antiga que s’ha…

Les religioses de l’orde de Santa Clara s’establiren a la ciutat de Tarragona vers l’any 1249 la comunitat tingué com a primer lloc d’assentament l’ermita de Santa Magdalena de Bell-lloc, construïda fora de la muralla, prop de la desembocadura del Francolí, en temps de l’arquebisbe Bernat Tort 1146-63 El papa Alexandre IV, mitjançant una butlla de l’any 1255, ordenà a l’arquebisbe de la ciutat, Benet de Rocabertí, que fos concedida a les monges clarisses l’església de Sant Miquel del Mar a fi que s’hi establissin, ja que el convent de Santa Magdalena no disposava de les…

Situació Vista del sector sud-est de l’església, on és perfectament visible la diferència d’aparell de la nau i l’absis ECSA - A Roura L’església de Santa Eugènia i el cementiri parroquial són al sector de llevant del petit nucli de població de Soanyes, poble enlairat, en un ampli replà, sobre la vall de la Tet Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 33’ 3” N - Long 2° 16’ 47” E Des de la N-116, just a la sortida de la vila d’Oleta en direcció a Andorra, s’agafa, a mà esquerra, la carretera D-57a, la qual en un recorregut de 4 km porta fins al poble de Soanyes, cap del seu municipi Història El primer…

Situació Les restes del castell d'Eus, en part aprofitades per a bastir l’actual església parroquial, coronen aquesta encimbellada població ECSA - J Bolòs Els vestigis d’aquest antic castell coronen el turó on, esglaonadament, s’assenten les cases que conformen el nucli poblacional d’Eus Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 38’ 42” N - Long 2° 27’ 31” E Al poble d’Eus —que es troba a 387 m d’altitud i a 1 km de la riba esquerra de la Tet—, s’hi arriba per la carretera N-116, on, a l’alçada de Marquixanes, cal desviar-se per un branc a mà dreta que s’uneix amb la carretera D-35, la qual porta…

Situació Vista exterior d’aquest castell, ara convertit en masia J M Masagué El castell de Barberà, edificat al capdamunt d’un suau tossal, al marge dret del riu Ripoll, és situat al nord-est del terme de Barberà del Vallès, molt a prop del terme veí de Santa Perpètua de Mogoda Es pot dir que és immers en un polígon industrial Actualment és en procés de restauració i dedicat a escola taller Mapa L36-15392 Situació 31TDF285964 Podem accedir-hi des de Ripollet per la carretera que uneix aquesta població amb Santiga quilòmetre 3,2, carrer de la Serra de la Salut i avinguda del Castell, i des de…

Aquest castell era situat al cim del turó de Montcada, lloc avui dia ocupat per les installacions de la fàbrica Asland Les primeres referències del topònim Montcada són dels anys 989 i 990, mentre que el llinatge dels Montcada no s’esmenta fins el 1017 El primer membre d’aquest llinatge fou Guillem Ramon de Montcada, descendent d’una família de vicaris i vescomtes del segle X, el darrer dels quals s’anomenà Seniofred La primera menció del castell és de l’any 1023 L’11 d’octubre d’aquell any la comtessa Ermessenda empenyorà al seu fill, Berenguer Ramon I, tot un seguit de castells, entre els…

Situació Antic castell de la nissaga dels Meià, situat en un contrafort de la serra del Montsec ECSA - AM Vilarrúbias Castell situat al vessant orientat cap al sud de la vall de Peralba, en un serrat, als contraforts meridionals del Montsec de Rúbies Actualment també és anomenat torre d’en Lluc Mapa 33-12290 Situació 31TCG275528 S’hi pot arribar des del coll d’Orenga, des de la pista que va de Santa Maria de Meià a Figuerola, agafant un corriol que mena cap a l’oest tot passant pel vessant solell més d’una hora de camí a peu També s’hi arriba per la carretera del Doll Passada la Baronia de…