Resultats de la cerca

Vida i obra Fill del banquer Francesc Monsalvatje i Fossas  i pare del músic  Xavier Montsalvatge i Bassols El 1896 s’establí a Girona i fou un dels impulsors del modernisme a la ciutat i un dels fundadors de L’Enderroch , Lletres , Cultura  i Ploma i Llapis També collaborà a Joventut , Lo Geronés ,  El Poble Català i L’Esquella de la Torratxa , entre d’altres Participà en la creació dels Jocs Florals de Girona i de la societat cultural Athenea Escriptor modernista, publicà el recull de proses i narracions decadentistes Ombres 1906, a més del volum Terra de gestes i de beutat Girona 1917 —…

Encetà la seva carrera amb la publicació de dos reculls d’aprenentatge, Hores baixes 1995 i Temps impersonal 1996, que donaren pas a dos llibres de maduresa Ulls d’ombra 1997 i La nit sense alba 2000, premi Màrius Torres 1999 El 2003 publicà Sentit premi Joan Alcover de poesia, que significà l’inici d’una nova època en la seva producció La seva és una poesia de figuració clarament realista, que en un segon moment es precipita cap a una lectura més profunda del món i de la vida, i, en un tercer moment, encara, es projecta cap a una exploració de zones de l’inconegut a partir de l’ús d'imatges…

Especialista en fons i en cros, i una de les pioneres en els 3000 m obstacles, s’inicià a Navarcles Posteriorment entrenà a les ordres de Josep Molins a la Joventut Atlètica Sabadell 1995-2002, de Domingo López al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat i d’Octavi Garcia 2004 Competí amb el Futbol Club Barcelona 2002-06, abans de fitxar pel València Terra i Mar Assolí vuit títols de campiona de Catalunya de 1500 m 1999-02, 2006, 2007, 2008, 2010 i cinc de cros 2005, 2006, 2007, 2009, 2010 Establí diversos rècords catalans de 3000 m i de 10000 m, i també d’estatals de 2000 m obstacles, de 3000 m…

Apassionat per la fotografia i el jazz , es formà al laboratori dels fotògrafs Pierre i Jacques Oxenaar, i inicià la seva trajectòria de fotògraf a les acaballes de la Segona Guerra Mundial i durant els primers anys de postguerra Retratà París, mostrant un interès especial pels elements arquitectònics emblemàtics de la ciutat, per l’ambient de pobresa propi del final dels anys quaranta i per la vida intellectual i bohèmia de les caves de jazz , els bars i les jam-sessions El 1947 anà al Marroc a fer el servei militar, on creà el seu primer laboratori de fotografia militar i durant 15 anys…

Orfe de pare i de mare exiliada, fou criat pels seus avis Començà a estudiar dret però no acabà els estudis A mitjan dècada de 1950 es traslladà a Madrid, on es donà a conèixer com a humorista i on collaborà en el setmanari “La Codorniz” i a Radio Nacional de España Simultàniament, participà en diverses obres de teatre on treballà, entre d’altres, amb la Compañía del Teatro Español i amb la de l’actriu Celia Gámez El 1960 debutà com a actor de cinema en el film Días de feria , i l’any següent féu de guionista per a Televisión Española Amb El sueño de unos locos de verano , escrita juntament…

Quan una agulla surt de la fontura, la llengüeta s’obre i el guiafils posa el fil dins el ganxo Seguidament l’agulla retrocedeix, i la malla anterior que es trobava en el coll de l’agulla tanca la llengüeta i salta per sobre del cap de l’agulla despreniment, i així resta formada la nova malla Les tricotoses rectilínies o planes tenen una o dues fontures planes, les agulles de les quals s’encreuen El guiafils i les lleves van muntats en un carro que descriu un moviment alternatiu El tricot que hom obté és pla, de punt llis o acanalat Fent treballar més o menys agulles hom pot fer peces…

Censor reial a Catalunya 1836 i censor de teatres des del 1853, el 1838 fou nomenat professor de declamació al Liceu Filharmònic-Dramàtic de Barcelona Amb un interès especial per la coherència històrica de decoració i vestuari i per l’expressió i la gesticulació adequades en les representacions teatrals, publicà un Tratado de declamación o arte dramático 1833, molt ampliat al Curso de declamación o arte dramático 1848, reed 1853 i 1865 Exercí la crítica teatral i, després de l’estrena de la seva comèdia El barón , el 1833, polemitzà sobre teatre amb Antoni de Gironella al Diario de Barcelona…

Arquitecte de professió, participà en el pla de reforma de Barcelona Les seves obres més representatives són la casa Rocamora passeig de Gràcia - carrer de Casp, la casa Berenguer carrer de la Diputació i el collegi Comtal 1909, a Barcelona, el Casino del Masnou i la casa Malagrida d’Olot És autor d’una interessant monografia sobre l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona 1925-27 i d’altres assaigs Collaborà literàriament a diverses revistes com La Renaixença , La Ilustració Catalana i L’Avenç  i des del 1905 feu crítica d’art al Diario de…

Eclesiàstic Doctorat en teologia a València 1860 i titulat en filosofia i lletres, fou professor del seminari i de l’institut de Tarragona, predicador de la Reial Capella, collaborador de l’Ateneu Tarraconense de la Classe Obrera i membre de l’Accademia degli Arcadi En llengua castellana publicà poesia, traduccions bíbliques, discursos entre els quals hi ha panegírics funerals a Prim, lliçons de psicologia i estudis històrics, i, en llatí o en català, poemes com La prosa dels difunts parafrasejada en dècimes catalanes 1858, amb un pròleg en què defensa la llengua catalana i…

Vida i obra Pare de Josep Maria Lasarte Fou redactor 1858-68, codirector i director 1874-81 d’ El Telégrafo a partir del 1879, El Diluvio Obtingué un accèssit a la viola als primers Jocs Florals de Barcelona i en fou secretari el 1861, però més aviat es vinculà al cercle de Valentí Almirall i Frederic Soler presidí 1884-85 el Centre Català, on pronuncià discursos el 1882 i el 1884, i collaborà en la premsa satírica i humorística, en què utilitzà el pseudònim de Pere Pau Pi Un Tros de Paper , L’Embustero , 1866, La Rambla , que fundà, La Pubilla , La Campana de Gràcia i Lo Xiulet del Carril…