Resultats de la cerca
Es mostren 6800 resultats
Hilde Gueden
Música
Soprano austríaca.
Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, i el 1939 debutà amb l’opereta Servus servus , de R Stolz, a la Volksoper de la mateixa ciutat El 1939 es presentà amb un gran èxit a Zuric, on interpretà el paper de Cherubino de Les noces de Fígaro , i el 1941 entrà a formar part de l’Òpera de Baviera, a Munic El 1946 actuà a l’Òpera de Viena, amb la companyia de la qual cantà regularment fins el 1973 Fou precisament amb aquesta companyia que actuà el 1947 al Covent Garden de Londres, i tres anys més tard, a la Metropolitan Opera House de Nova York, on reaparegué freqüentment fins el 1960 Fou…
Agnes Giebel
Música
Nom amb què és coneguda la soprano alemanya d’origen holandès Agnes Kanders.
Estudià cant amb Hilde Wesselmann a la Volkwangschule d’Essen, i el 1943 inicià una discreta carrera com a concertista fins que, el 1950, es donà a conèixer en una emissió per a la RIAS, l’emissora de ràdio de la zona nord-americana de Berlín que emetia setmanalment les cantates de JS Bach, autor en el qual s’especialitzà Actuà als principals teatres europeus i en sales de concerts d’Europa i dels Estats Units, sempre en recitals i concerts, ja que tan sols cantà òpera per a enregistraments radiofònics Estrenà obres d’autors del segle XX, com la Cantata academica de Benjamin…
Quincy Porter
Música
Compositor nord-americà.
Estudià violí amb H Parker a Yale i el 1920 anà a París, on fou alumne de V d’Indy a la Schola Cantorum El 1921, ja novament als Estats Units, estudià amb E Bloch i s’incorporà a l’Orquestra del Teatre Capitoli com a violí i al Ribaupierre Quartet en qualitat de viola El 1928, gràcies a una beca, tornà a estudiar a París, on romangué durant tres anys Fou allí on definí un estil personal i escriví les obres que li donaren fama, la Sonata número 2 per a violí i el Quartet de corda número 3 En 1932-38 ensenyà música a Vassar Michigan i, des del 1938, al New England Conservatory of…
Carlos Guastavino
Música
Compositor i pianista argentí.
Estudià música a Santa Fe amb Esperanza Lothringer i Dominga Iaffei, i a Buenos Aires amb Athos Palma Convidat a Londres per la BBC i becat pel British Council 1947-49, treballà en l’orquestració de Tres Romances Argentinos , obra que fou executada per l’Orquestra Simfònica de la BBC El 1956 viatjà per l’URSS i la Xina, on interpretà les seves peces per a veu i piano El seu estil guarda afinitat amb compositors nacionalistes del segle XIX, com ara Alberto Williams i Julián Aguirre Rebé importants reconeixements, entre els quals es troben el Premio Municipal de la ciutat de Buenos Aires i el…
Sigmund Romberg
Música
Compositor nord-americà d’origen hongarès.
Estudià violí i després composició amb Heuberger Un cop als Estats Units, exercí de pianista i el 1912 publicà les seves primeres obres A partir del 1914 començà a escriure la música de diverses comèdies musicals per als germans Shubert The Passing Show , 1914, amb lletra de H Atteridge Altres títols d’aquest gènere són Robinson Crusoe Jr 1916, Sinbad 1918 i Bombo 1921 Les seves operetes, especialment les de la dècada dels anys vint, foren molt populars als EUA The Rose of Stamboul 1922, The Student Prince 1924, The Desert Song 1926, amb lletra d’O Hammerstein II i Rosalie 1928, amb lletra d…
Ottokar Eugen Novácek
Música
Violinista i compositor hongarès.
Estudià primer amb el seu pare, J Novácek, i després amb J Dont a Viena 1880-83 i amb H Schradieck i A Brodsky al Conservatori de Leipzig, on guanyà el Premi Mendelssohn el 1885 Fou membre de l’Orquestra de la Gewandhaus i del Quartet Brodsky, a l’inici com a violí segon i més tard com a viola Posteriorment emigrà als Estats Units, on fou membre de l’Orquestra Simfònica de Boston 1891 i primer viola a la Damrosch Orchestra de Nova York 1892-93 També fou integrant del nou Quartet Brodsky El 1899 els seus problemes cardíacs l’obligaren a deixar la interpretació i es dedicà a…
Robert Saxton
Música
Compositor anglès.
Nen prodigi, començà a compondre a sis anys d’edat De jove estudià amb B Britten i E Lutyens 1970-74, i més tard, a la Universitat de Cambridge 1972-75, on fou deixeble de R Holloway, i a la d’Oxford 1975-76 Fou cap del departament de composició a la Guildhall School of Music el 1990 i el 1998 ocupà el mateix càrrec a la Royal Academy of Music A Schönberg, E Carter i P Boulez l’han influït en el gust per les textures musicals complexes, fet palès en l’obra Simfonia de cambra el Cercle de la Llum 1985-86 Amb el temps, però, ha evolucionat cap a un llenguatge més tonal Les seves estructures…
Gösta Winberg
Música
Tenor suec.
Estudià a la seva ciutat natal amb E Saedén Debutà a Göteborg amb La bohème 1972 i aquest mateix any fou contractat per la Reial Òpera d’Estocolm Actuà amb èxit als teatres d’òpera de Londres, París, Zuric i Berlín, a més dels festivals de Salzburg, Glyndebourne i Ais de Provença Especialitzat en el repertori mozartià, enregistrà Don Giovanni sota la direcció de H von Karajan en el Festival de Salzburg 1987 Cantà la mateixa òpera al Gran Teatre del Liceu 1986, on tornà el 1991 amb el paper titular d' Idomeneo, re di Creta El 1991 incorporà al seu repertori el paper titular de Lohengrin , que…
Virginia Zeani
Música
Soprano italiana d’origen romanès.
Estudià música a Bucarest i el 1947 es traslladà a Itàlia, on fou deixebla de cant d’Aureliano Pertile, amb qui completà la seva formació Debutà a Bolonya el 1948 amb el paper principal de La Traviata El 1953 cantà a Londres i el 1957 ho feu a Viena i a París El 1956 actuà al Teatro alla Scala, escenari on tornà en temporades successives També actuà a Nova York, a Barcelona, a Nàpols i a Roma Destacà en el repertori italià romàntic, tot i les seves reeixides incursions en el verista —especialment U Giordano— i del bel canto —V Bellini, G Donizetti i G Rossini— També cantà repertori operístic…
Rita Gorr
Música
Nom amb què és coneguda la mezzosoprano belga Marguerite Geirnaert.
Estudià a Gant i a Brusselles El 1949 debutà a Anvers amb el paper de Fricka, de La valquíria El 1952 rebé el primer premi de cant del Festival Internacional de Música de Lausana, la qual cosa li obrí les portes de l’Òpera de París, on cantà Aïda , Orfeo , Werther , el paper de Mère Marie de Diàlegs de Carmelites , de F Poulenc, i Medea , de L Cherubini, i el 1958 estrenà a Brusselles Maria Golovin , de GC Menotti El mateix any debutà a Bayreuth, i el 1960 ho feu al Teatro alla Scala de Milà Cantà, entre altres països, a Itàlia, els Estats Units, Àustria, França i Alemanya El…