Resultats de la cerca
Es mostren 10639 resultats
L’higienisme
L’ higienism e és un corrent medicofilosòfic que sosté que els símptomes formen part, en essència, d’un procés continu de purificació i de desintoxicació de l’organisme i que les malalties solen ésser el producte de costums culturals nocius, entre els quals destaquen l’administració de medicaments i determinats hàbits alimentaris Un dels pilars bàsics de l’higienisme és la prevenció de les malalties mitjançant uns plans d’alimentació anomenats dietes dissociades , que consisteixen fonamentalment en la realització de menjars no gaire abundosos en què hom recomana la combinació de…
Limitar el consum de sal
La sal de taula o sal comuna està formada per sodi i per clor El seu ús, moderat, és profitós, ja que aquests elements són indispensables per al nostre organisme, perquè participen en la regulació del metabolisme i en l’equilibri dels líquids corporals Una de les funcions més importants del sodi és de retenir aigua en els líquids corporals, concretament en el medi extracellular En condicions normals, l’organisme elimina l’excés de sodi que rep eventualment amb l’alimentació, a través bàsicament de l’orina Això no obstant, un excés persistent de l’aportació d’aquest element pot portar a un…
Canvis emocionals durant el puerperi
De la mateixa manera que es produeixen canvis físics en l’organisme matern, després del part també s’esdevenen canvis emocionals importants En néixer l’infant, es trenca sobtadament l’equilibri entre mare i fill que s’havia creat durant els nou mesos d’embaràs De sobte, l’ésser que la mare sentia com una part d’ella mateixa, i sobre el qual havia elaborat nombroses fantasies, es converteix en un ésser real amb vida autònoma A més, aquest nounat tot just incorporat a la família no es pot valer per ell mateix, i necessitarà que en tinguin cura per a sobreviure i…
diapasó
Música
Instrument metàl·lic en forma de petita forca de dues puntes emprat fonamentalment com a patró per a l’afinació dels instruments musicals.
Està format per una barra metàllica, doblegada en forma de U, i un mànec del mateix material En ser colpejat un dels extrems de la barra doblegada produeix un so de gran puresa harmònica i d’intensitat gairebé constant, però tan petita que per a percebre’l s’han d’acostar els extrems de la barra a l’orella també es pot posar en contacte el mànec amb els ossos del cap Aquestes característiques del so, juntament amb la solidesa, les petites dimensions i l’estabilitat als canvis de temperatura i humitat, fan del diapasó una eina molt útil com a patró freqüencial Acostuma a estar afinat a 440 Hz…
Estabanell i Pahisa. De l'Alt Ter a Centelles
Estabanell i Pahisa, una de les fàbriques a Centelles El 1842, Albert Estevanell tenia una petita filatura de cotó a Roda de Ter El mateix any, un Albert Estebanell filava i teixia cotó a Tortellà Garrotxa Era un temps en què el mateix nom s’escrivia de diverses formes i es reproduïa també diversament En el cas del cognom esmentat, el trobarem escrit Estabanell, Estebanell i Estevanell, un fet que no representa cap ajut per a l’historiador, que no sap si són la mateixa persona, parents propers o estranys En tot cas sembla que la família que porta aquest nom ve de Roda, o allí s’ha establert…
Els Guixà, a Sant Quirze de Besora
La fàbrica de Sant Quirze de Besora postal de principi de segle Els Guixà eren igualadins que s’installaren a Sant Quirze de Besora per tal d’aprofitar la força del Ter L’empresa Filatures Guixà SA s’anunciava l’any 1927 com la més antiga d’Espanya Possiblement tenia raó si ens remuntem als orígens segons els llibres de comptabilitat en poder de la família Aquesta esmenta el 1777 com l’any en què comença la nissaga Consta que Josep Guixà i Tous tenia una empresa industrial a Igualada el 1815 i que el 1822 comprava cotó de Motril per filar a casa seva Aquest Josep Guixà es dedicava encara a la…
déu
Representació romànica de la transcendència i omnipotència de Déu, segons un fresc de Sant Climent de Taüll
© Fototeca.cat
Filosofia
Religió
Nom genèric amb què hom designa l’anomenat ésser suprem, o bé, simplement, cadascun dels éssers sobrehumans que dominen un àmbit determinat de l’àmbit real.
Objectes sempre de culte, tots són expressió —generalment personificada— del misteri de l’existència viscut per l’home o d’allò que per a l’home, al llarg del temps, resta inexplicable des d’una perspectiva immediata forces de la natura i de la vida, esdeveniments de la història i del destí de les persones, origen i fi del món i de l’home, etc El caràcter genèric del terme, susceptible de les més diferents i àdhuc contraposades significacions, és ja expressió de la impossibilitat de definir, segons un únic concepte clar i determinat, l’essència del que hom anomena Déu , i, en parlar-ne, cal…
Manuel Baixauli i Mateu
Literatura catalana
Pintura
Escriptor i pintor.
Estudià pintura a la Facultat de Belles Arts de València 1982-86 Professor a l’Escola d’Art Escultor Beltran de Sueca des del 1990, la seva dedicació principal fou la pintura, en la qual conflueixen la influència de l’informalisme i el surrealisme, amb una preocupació molt personal per les reelaboracions Iniciat tardanament en l’escriptura, la seva narrativa mostra aquesta mateixa preocupació aplicada a la introspecció de vivències, memòries i sensacions amb una clara preferència per fer literatura de l’escriptura i poc interessada en el món exterior més convencional Malgrat la…
,
regió d’Oriola
Regió del País Valencià, de parla castellana.
Situada al SW, és formada per tres comarques discontínues, l'Alt Vinalopó, el Vinalopó Mitjà i el Baix Segura, separades l’una de l’altra per dues comarques de parla catalana, les Valls del Vinalopó i el Baix Vinalopó La regió ocupa 1 636,32 km 2 i ha duplicat la població durant el s XX de 108 927 h l’any 1900 ha passat a 253 853 el 1981 equivalents a 155 h/km 2 , densitat lleugerament superior a la mitjana del País Valencià, amb un creixement regular i sostingut Al Baix Segura, però, aquest creixement ha esdevingut lent a partir del 1950, en contrast amb el Vinalopó Mitjà, que atreu…
Montfalcó d’Agramunt
Poble
Poble del municipi d’Ossó de Sió (Urgell), a l’W del terme, a l’esquerra del Sió.
Les ruïnes de l’antic castell de Montfalcó ocupen el lloc més elevat 389 m d’un tossal i les cases es troben al seu voltant i al vessant de migdia El nucli primitiu formava una vila closa amb un espai rectangular voltat de cases i presidit pel castell, i posteriorment s’edificà als voltants d’aquest clos, però sempre ha estat una població petita Del castell, construït o reformat al començament del segle XVII, només es conserva una torre i uns murs L’església de Sant Miquel, adossada a les cases per dos costats, fou reconstruïda o reformada a la mateixa època A l’interior es venera una imatge…