Resultats de la cerca

Fou una de les grans figures de la música jueva del segle XX Estudià a la Hochschüle für Musik de Berlín, on fou alumne de P Hindemith, entre d’altres L’any 1934 s’installà a Palestina i entre el 1948 i el 1952 dirigí l’Acadèmia de Música d’Israel També fou cap del departament de musicologia de la Universitat Hebrea de Jerusalem i ocupà la càtedra Arthur Rubinstein d’aquest mateix centre És autor de nombroses obres, sovint de temàtica bíblica o basada en episodis de la història jueva, entre les quals hi ha diverses òperes Saul at Ein Dor 1957, Ammon and Temar 1961, Ashmedai 1971…

Es formà musicalment a Bolonya amb Giacomelli i a Milà amb MA Marliani La seva germana i el seu oncle foren també cantants Debutà a Bolonya el 1828, com a soprano de Zelmira , de G Rossini El 1829 cantà a la Scala, i fou en aquests moments que rebé classes de G Pasta El paper d’Adalgisa de Norma fou escrit expressament per a ella El 1832 abandonà Itàlia, i debutà a París gràcies a l’ajut de Rossini, que dirigia llavors el Théâtre Italien Romangué a la capital francesa fins el 1846 Fou una de les sopranos més admirades del seu temps V Bellini deia que cantava i actuava com un àngel -a banda de…

Vida Ingressà en la Companyia de Jesús el 1763 i es formà a Madrid L’expulsió dels jesuïtes el 1767 el portà a Còrsega i després a Itàlia En un intent de guanyar-se altre cop els favors dels dirigents del seu país, abandonà l’orde el 1769 i s’ordenà de sacerdot Entre el 1773 i el 1778 estudià filosofia, matemàtiques i medicina a la Universitat de Bolonya i entrà a formar part del cercle d’amistats de P Martini Amb la complaença de l’erudit sacerdot italià, inicià la redacció d’una història del teatre musical a Itàlia, en tres volums, titulada Le rivoluzione del teatro musicale…

Vida Estudià composició amb P Galindo a València, J Hidalgo a Madrid i T Kosugi a Santa Bauma França També cursà estudis de guitarra i fou precisament el seu gran coneixement d’aquest instrument el que el portà, el 1976, a fabricar un model reconegut i usat en diversos països d’Europa i als Estats Units i el Japó Com a compositor, les seves primeres influències s’han de cercar en les tendències estètiques més innovadores dels anys setanta, tant pel que fa a la música com a altres arts Més tard, però, basà les composicions en dos sistemes harmònics creats per ell i anomenats "…

Vida i obra Usà el pseudònim d’ Anselm Llull Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1964 i doctorat 1992 amb la tesi Miquel dels Sants Oliver Nacionalisme i síntesi liberal-conservadora publicada el 1993, ha collaborat en revistes com Randa , Lluc i Recerques i ha prologat diversos llibres d’història política La seva producció historiogràfica s’ha centrat en el període de la Segona República i el franquisme La seva obra El mallorquinisme polític 1840-1936 1975 constitueix una de les seves aportacions historiogràfiques més importants, tant pel contingut com pel període en què…

Vida i obra Ordenat de prevere el 1929, es doctorà a la Universitat Pontifícia de Tarragona el 1930 Fou missioner de la casa de Banyoles, professor del seminari, director del Museu Diocesà, canonge arxiver de la seu gironina i cronista oficial de la ciutat de Girona És coautor d’un diccionari espanyol-llatí i llatí-espanyol i de nombrosos treballs de divulgació històrica amb notícies d’arxiu publicats en les revistes Annals de l’Institut d’Estudis Gironins , Revista de Girona , Sefarad , etc, i també en els congressos d’història de la Corona d’Aragó Entre les seves obres cal destacar guies,…

Estudià al Conservatori de Torí amb Paola Della Torre i després ho feu a l’escola de la Scala de Milà, on el 1957 participà en l’estrena de Diàlegs de Carmelites de F Poulenc, en el paper de soeur Mathilde El 1959 debutà al Covent Garden amb Medea , al costat de Maria Callas, i un any després substituí Giulietta Simionato en la producció d' Aïda a l’Arena de Verona Els anys 1961 i 1962 cantà amb gran èxit La favorita a la Scala de Milà i el 1968 ho feu al Metropolitan de Nova York Ha estat una de les intèrprets de referència dels papers més importants per a mezzosoprano de l’òpera italiana,…

Fou fundada a Viena el 1901 pel banquer Josef Simon -cunyat de Johann Strauss- i els editors Bernhard Herzmansky, Adolf Robitschek i Josef Weinberger, en un moment en què l’edició musical a Àustria estava dominada per editorials estrangeres Les primeres edicions foren de música clàssica, com ara les sonates per a piano de Joseph Haydn, de WA Mozart i de L van Beethoven Cap al final del 1901 Universal Edition havia editat més de 500 volums, entre els quals la revisió que C Czerny feu d' El clavicèmbal ben temprat , de JS Bach Aviat es convertí en una de les editorials musicals més importants…

El violinista Gerard Claret n’és el director L’orquestra, amb seu a l’Auditori Nacional d’Andorra, es presentà al març del 1993, i des de llavors ha assolit un gran prestigi en el món musical internacional Ha actuat a Espanya, França, Bèlgica i Itàlia, ha participat en els festivals d’Ordino, Vic, Pau Casals de Prada de Conflent, la Schubertíada de Vilabertran i les Serenates de València, com també en cicles de concerts al Palau de la Música Catalana, l’Auditori de Galícia, l’Auditori Nacional d’Espanya, a Madrid, el del Palau de Congressos de Saragossa i el Felip Pedrell de Tortosa L’…

Els seus fundadors -entre els quals hi havia A Webern, B Bartók, A Honegger, P Hindemith, D Milhaud i Z Kodály- tenien com a objectiu promoure la música contemporània, fos quin fos el país de procedència Per tal dho organitzaren una sèrie de festivals, el primer dels quals tingué lloc el 1923 Al principi es limitaren a la música de cambra, però el 1926, ja incloïen diversos gèneres Al llarg dels anys, molts països crearen les seves pròpies seccions, entre les quals hi havia la catalana i l’espanyola, que els representaven en el festival anual El 1936, l’edició se celebrà a…