Resultats de la cerca
Es mostren 388 resultats
autodeterminació
Política
Dret internacional
Acció d’una col·lectivitat humana, dins un marc territorial, de decidir lliurement el seu destí polític, especialment de constituir-se en entitat estatal autònoma o independent.
D’una manera indirecta representa també una facultat permanent d’un país políticament constituït per a decidir lliurement el seu estatus polític, econòmic, social i cultural en aquest darrer sentit coincideix amb el concepte d' autogovern L’autodeterminació considerada com una norma general de les relacions internacionals i entesa com una facultat essencial dels grups nacionals dóna lloc a l’anomenat dret dels pobles a l’autodeterminació Aquest dret fou elaborat més o menys explícitament durant el s XIX dins l’anomenada teoria de les nacionalitats i fou expressat de fet amb el principi de…
impremta
Disseny i arts gràfiques
Art de reproduir sobre paper, pergamí, etc, la marca en tinta d’un escrit, un dibuix, etc, gravat sobre una planxa metàl·lica o compost ajuntant peces de metall o fusta cadascuna de les quals té gravada una lletra, una figura, etc.
Els testimonis més antics de reproduccions de l’escriptura són unes rajoles d’argila cuita, estampades per mitjà de formes de ferro o metall, trobades en unes excavacions prop de Nínive i que daten del segle VII aC A la Xina, la xilografia ja era coneguda molts anys abans de Crist, i al segle XI dC hom començà a substituir les planxes gravades per caràcters independents, que primerament eren de terra cuita, després foren de plom i finalment de coure El sistema xilogràfic fou emprat a Europa al segle XIV pels fabricants de cartes de joc i, tot seguit, adoptat per a la realització d’estampes…
L’Exposició Universal de Barcelona del 1888
Exposició Universal del 1888, Barcelona ECSA / GC-P El 1919 Josep Maria de Sagarra retreia el record heretat d’“aquell any de l’Exposició Universal , aquella febre que agità la ciutat de Barcelona, aquell llençar diners i renovar fatxades, aquell daltabaix de festes i vestits i enrenou de totes les famílies, i la forta alenada cosmopolita que despertà els bons barcelonins” Unes afirmacions que recullen l’impacte que provocà en els coetanis, i que aquests saberen transmetre als seus successors, tot i que, com assenyalà Josep Fontana, l’Exposició “va representar molt poca cosa en la llarga…
Jeroni de Real i Ferrer
Historiografia catalana
Literatura catalana
Cronista.
Vida i obra També conegut, encara que inexactament, com Real de Fontclara o Jeroni del Real de Fontclara Nasqué al barri gironí del Mercadal Era membre d’una família de la petita noblesa catalana originària de Fontclara Baix Empordà que esdevingué ciutadana al final del s XVI quan emparentà amb una rica nissaga de mercaders, els Saconomina El seu pare, Miquel, morí quan Jeroni encara era un infant Fou l’oncle avi, Jeroni Saconomina, el seu padrí i tutor, qui més el protegí i l’influí en la seva vocació política i de cronista Es casà dues vegades, amb Agnès de Miquel i amb Francesca de Copons…
,
Josep Maria López-Picó

Josep Maria López-Picó
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura catalana
Música
Historiografia catalana
Nom amb què és conegut el poeta, assagista, crític literari i editor Josep Maria López i Picó.
Es llicencià en lletres Després d’algunes collaboracions juvenils a Joventut i a La Veu de Catalunya , feu la seva entrada pública en la poesia catalana amb el volum Intermezzo galant 1910 en la línia de la poesia noucentista establerta per Josep Carner, de qui fou un gran amic, i Guerau de Liost El mateix any publicà un altre llibre de versos plenament noucentista prologat per Eugeni d’Ors Turment-Froment , que havia de ser considerat pel poeta l’ opus I d’una sèrie de poemaris que seguirien aquesta numeració fins al CXXI molts dels quals restaren inèdits Els seus primers llibres, que…
, , ,
Institut Balear
Historiografia catalana
Institució creada a Palma el 1835 i inaugurada el 1836 com a centre d’ensenyament secundari.
Desenvolupament enciclopèdic El 1936 continuà la seva tasca l’Institut Ramon Llull de Palma Representà la nova mentalitat burgesa que pretenia transformar les estructures que mantenien les forces de l’Antic Règim en el camp de l’educació A partir del treball de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País SEMAP, sota la influència de Gaspar Melchor María de Jovellanos, s’elaboraren les característiques del nou centre Tenia l’objectiu de difondre coneixements útils, en consonància amb els canvis econòmics que es produïen aleshores a l’Estat espanyol, i criticava el model tradicional d’…
psicologia de l’esport
Esport general
Psicologia
Àrea d’especialització de la psicologia aplicada a l’esport.
Estudia bàsicament els factors psicològics que influeixen en la participació i el rendiment esportiu i els efectes psicològics derivats de la participació en un programa d’esport o d’exercici físic Pel que fa al primer aspecte, analitza el paper d’aquells factors psicològics que incideixen en la iniciació i en el manteniment de la pràctica esportiva –orientació motivacional, estil de comunicació de l’entrenador, expectatives dels pares, etc – així com en el rendiment de l’esportista –retroalimentació de l’entrenador, autoconfiança, autocontrol emocional, estil atencional Quant al segon…
excursionisme

Excursionisme: refugi de la Renclusa, a la vall de Benasc
AF CEC
Excursionisme
Sota el concepte d’excursionisme s’inclouen una sèrie d’esports que es desenvolupen a la muntanya, tot i que en els seus inicis la pràctica esportiva –fonamentalment la caminada– només era un mitjà per a aconseguir els objectius científics, culturals i polítics que els seus primers practicants es proposaven.
El seu naixement institucional se situa l’any 1876, amb la creació a Barcelona de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, tot i que hi ha alguns precedents anteriors a diferents ciutats del nostre país Fou una manifestació del moviment cultural conegut com a Renaixença, que pretenia la recuperació nacional de Catalunya Era precisament amb aquesta finalitat que es feien excursions pel país a la recerca dels elements propis de la identitat nacional, fonamentalment elements de tipus cultural folklore, història, arqueologia, llengua, etc, tot i que en un segon moment també es…
Hispani maiores i hispani minores
Precepte de Carles el Calb atorgat als hispani l’any 844, còpia del Libri Antiquitatum , Barcelona, sXIII ACB-ECSA / GS Les fonts que amb més exhaustivitat informen sobre els hispani són els diversos preceptes, capitulars i diplomes emanats de la cancelleria reial sota els governs de Carlemany, Lluís el Piadós i Carles el Calb Aquests documents designaven com a hispani els refugiats gots procedents dels territoris dominats pels musulmans a la Península Ibèrica Aquests hispani van ser installats vers l’any 780 a les terres septimanes i hispanes que es van anar integrant al domini carolingi La…
Josep Pla: un escriptor després d’una guerra
Cadaqués , J Pla, Ed Joventut Barcelona, 1947 BC Josep Pla i Casadevall tornà a Barcelona amb les tropes franquistes i, fins a la primavera del 1939, va treballar a “La Vanguardia Española” El mes de febrer, hi va publicar l’article Retorno sentimental de un catalán a Gerona , que tenia molts dels elements de la crònica, amb un esperit de recuperació del paisatge com a part del propi patrimoni, en un moment en què tot just s’acabava l’ocupació del territori de Catalunya Un altre article força diferent, també del febrer, va ser El cristianismo y los asesinos , en el qual, tot partint del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina