Resultats de la cerca

El folklore islandès conserva trets de la colonització vikinga Hom coneix encara una forma de cant èpic popular, el tvisöngur , a dues veus que progressen per quintes paralleles al segle XVI es difongué la dansa nacional, vikivaki , i la música coral protestant Thórdur Thórláksson deixà el primer tractat islandès de teoria musical final del segle XVII Al segle XIX aparegueren compositors com S Sveinbjörnsson 1847-1927 i Sigfús Einarsson 1877-1939 La vida musical se centra a Reykjavík, on hi ha l’Orquestra Simfònica de la ciutat i el Teatre Nacional Islandès Modernament s’ha…

Fundada el 1878, inicialment es dedicà al teatre L’any 1931 acollí un grup de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, que s’ocupà de la Biblioteca Popular de Sants També acollí el grup "Avantguardistes", que a més de formar-se en l’àmbit religiós i cultural, practicaven bàsquet i gimnàstica Després de la Guerra Civil practicà tennis de taula, participà en curses ciclistes, organitzà excursions i reorganitzà el grup de teatre i la coral La secció de tennis de taula, que arribà a competir a segona divisió estatal, juga a la seu del centre, a la sala Joan Mañé i Castellà

Presenten fulles simples i sense estípules flors sovint regulars, hermafrodites, pentàmeres i hipògines o lleugerament perígines, en inflorescències cimoses i fruits en plurifollicle o en càpsula Força crassulàcies, sobretot les del gènere Sedum crespinell , són conreades com a plantes ornamentals i de rocalla Crassulàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Cotyledon orbiculata coral Sedum sp crespinell Sedum acre crespinell groc, arròs de bruixa, raïm de llop Sedum album crespinell blanc, arròs de bruixa, raïm de llop Sedum sediforme crespinell gros, arròs de pardal, pa de…

Estudià a Lleida i a Barcelona, on dirigí la capella de música de la catedral Féu nombrosos concerts de piano i es dedicà també a la docència d’aquest instrument El 1876 es traslladà a Costa Rica com a organista i mestre de capella de Cartago Impulsà la vida musical de Costa Rica i hi fundà l’associació coral Euterpe Compongué trenta-cinc composicions simfòniques, vint-i-tres misses i trenta-dos motets És autor de la música de l’himne de Costa Rica 1883 Publicà també obres didàctiques Cantos escolares , 1888 ABC musical , 1894 i un Tratado de teoría y crítica musical

Residí definitivament a Barcelona des del 1905, i, nebot d’Hermenegildo Giner de los Ríos, s’adherí a Lerroux contra el moviment de Solidaritat Catalana Fou, com a radical, regidor en 1909-11 i el 1915 i alcalde de Barcelona del gener del 1918 al juny del 1919 Durant la Segona República fou nomenat delegat especial de l’Estat espanyol en el Consorci del Port Franc Debutà com a tenor el 1895 amb Cavalleria Rusticana , i collaborà amb la societat coral Catalunya Nova El 1897 estrenà a Sitges La fada , de Morera i JMassó i Torrents

Ernest Halffter la completà basant-se en notes i esborranys de l’autor Una selecció en versió de concert fou estrenada, al Liceu de Barcelona, el 24 de novembre de 1961, per l’Orquestra Municipal de Barcelona, la Coral Sant Jordi, el Cor Madrigal i la Capella Clàssica Polifònica, amb Victòria dels Àngels i Raimon Torres com a solistes, dirigits pel mestre Eduard Toldrà Una versió més completa, però no íntegra, fou estrenada a la Scala de Milà el 14 de juny de 1962 Halffter realitzà una segona versió concertant, que fou estrenada a Lucerna el 1976

Deixeble de R Bonet, fou professor de música de l’Escola Normal de Tarragona Fundador de l’Orfeó Tarragoní 1903, feu amb aquest diferents concerts per diverses poblacions catalanes i de l’Estat espanyol, i també fundà l’Orfeó Canongí Compongué música coral, tant religiosa com profana, i algunes danses, harmonitzà cançons populars catalanes i escriví també alguna obra per a l’escena Del seu catàleg, cal destacar-ne la música escènica per a Somni de reis 1909 i algunes peces religioses La seva labor pedagògica ha estat, però, la més reconeguda i apreciada Fou pare dels músics  Joan…

Vida Es formà musicalment amb Domènec Mas i Serracant, Enric Granados, Lluís Millet i Enric Morera Després de conèixer, per referències i articles, l’obra d’ Émile Jaques-Dalcroze , es traslladà a Suïssa, on es diplomà a l’Institut Jaques-Dalcroze de Ginebra 1911 Introduí aquest mètode a Catalunya a través de l’Institut Català de Rítmica i Plàstica avui Escola de Música Joan Llongueres, que fundà el 1913 Fou també fundador i director de l’Escola Coral de Terrassa 1901-18, inspirada en el model de l’Orfeó Català, i dirigí l’Escola Municipal de Música de la mateixa ciutat 1912-18…

Vida El 1880 ingressà al Conservatori del Liceu com a alumne de Miquel Font piano i de Josep Rodoreda harmonia i composició Completà la formació amb Felip Pedrell i Carles G Vidiella Fou director del cor La Lira, de Sant Cugat del Vallès 1883 i pianista als cafès Inglés 1885 i Pelayo 1891 El 1891 fundà l’ Orfeó Català , juntament amb Amadeu Vives dos anys més tard ambdós en foren nomenats directors perpetus Amb el lideratge de Millet, l’Orfeó assolí una forta dimensió popular i arrelà profundament en la societat catalana Des d’aleshores, la seva trajectòria personal s’identificà amb la de l’…

Vida Rebé de la seva mare les primeres lliçons de piano, i posteriorment, en 1835-37, estudià teoria amb JCF Schneider a la ciutat de Dessau Tot i això, la seva formació musical fou bàsicament autodidàctica El 1841 es convertí en organista de la Ulrichskirche, i l’any següent fou director de la Singakademie a Halle Després de destruir les seves primeres composicions, incloses una missa i diverses obres instrumentals, envià el seu primer cicle de lieder a R Schumann, el qual aconseguí que es publiquessin el 1843 Tret d’algunes obres corals, R Franz s’especialitzà en la composició de lieder n’…